Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Prioritzar la salut o la comercialització

30 d'octubre de 2009

Els envasos, materials de diferents orígens en contacte amb els aliments, han augmentat els darrers anys de forma exponencial, tant en quantitat com en materials que els componen. El mercat dedicat a aquest tipus de suport, per tant, ha augmentat enormement. Inclou grans interessos econòmics i milers de llocs de treball al voltant de tot el món, i també té implicacions directes sobre la salut de les persones. Això es deu a la possibilitat que part dels materials que componen els envasos es dissolguin als aliments, passant a formar part de la composició dels mateixos com un additiu més.

Avaluació i seguretat

És per aquest motiu que s'ha d'avaluar la seguretat de tots aquests materials que estaran o poden estar en contacte amb els aliments, tenint en compte la seva capacitat per transferir. A partir d'aquesta avaluació, els materials han de fabricar-se d'acord amb les regulacions que estableixin les autoritats sanitàries.

L'objectiu general és clar: independentment de la funció que es vulgui aconseguir amb un material, no es pot afectar ni la seguretat dels aliments ni la salut dels consumidors. Tampoc es pot modificar la composició dels mateixos o els sabors i aromes propis. Tot i ser molt clar en la seva definició, aconseguir aquest objectiu és molt complicat. Qualsevol material pot tenir conseqüències, especialment si és nou i es desconeixen els efectes que pot ocasionar a llarg termini.

Davant d'aquest escenari, s'han dissenyat diverses estratègies, que difereixen a cada país i pel que fa als criteris definits per les autoritats sanitàries. En aquest sentit, l'estratègia definida per la Food and Drug Administration (FDA) nord-americana és un pèl diferent a la descrita per l'Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d’European Food Safety Authority) a la Unió Europea (UE). Tot es basa en prioritats.

El mercat dedicat als envasos alimentaris ha augmentat enormementLa FDA defineix un grup de substàncies avaluades considerades com a segures i en què es permeten les barreges, establint límits específics per a les mateixes. No obstant això, s'obren a una evolució futura amb la possible comercialització d'altres substàncies. Aquestes s'hauran d'incloure en uns límits de migració avaluats segons unes tècniques estandarditzades preestablertes. Amb aquesta regulació, qualsevol empresa ha de presentar només aquesta informació i la FDA decidirà si l'aprova o no.

En el cas europeu, en sintonia amb el criteri establert per als nous aliments (els funcionals), cada empresa ha de presentar les dades del seu material. Per tant, el mateix material fabricat per diferents empreses requerirà la seva aprovació per separat, no de forma conjunta. Al mateix temps, cada producte o material necessitarà estar inclòs en una llista positiva que es podrà anar modificant, d'acord amb els criteris dels comitès de la UE.

El criteri europeu prioritza la salut dels consumidors, mentre que el dels Estats Units es dirigeix a facilitar la comercialització de productes. No obstant això, queda per aclarir què passarà amb els aliments fabricats als Estats Units per ser comercialitzats a Europa, o a l’inrevés. Aquesta situació podria donar lloc a problemes de comerç internacional o riscos per a la salut, per materials no aprovats en un país i sí en d'altres.

Envasos, necessaris

El desenvolupament d'envasos es va iniciar quan l'ésser humà va començar a emmagatzemar aliments per consumir-los a llarg termini i, sobretot, quan es va iniciar la comercialització d'aliments. Però no és fins després de la segona Guerra Mundial, i especialment a partir dels anys 60, que es generalitza la necessitat d'envasar aliments per protegir-los de contaminacions, facilitar-ne la identificació i homogeneïtzar el transport i la distribució d'aliments.

Entre els envasos es poden esmentar envasos pròpiament dits i contenidors, materials de cuina, vaixelles i coberts. Es fabriquen amb molts materials diferenciats: plàstics (sobretot), cautxú, paper i metalls, a més de nous materials com els bioplàstics, obtinguts per diferents processos biotecnològics. Es preveu que apareguin en el futur amb multitud de funcions afegides.

Entre els envasos s'inclouen també altres materials no tan evidents: les màquines per elaborar gelats, les màquines de cafè o els contenidors utilitzats per al transport d’aliments (safates o ampolles en què s’envasen l'aigua o altres begudes).

La gran quantitat de materials que componen els envasos, així com les diferents prioritats entre les entitats encarregades d'establir regulacions alimentàries, han generat ja dues línies reglamentàries per als envasos diferents als Estats Units i Europa. Fem l’exercici d’imaginar què passarà quan els actors siguin molt més nombrosos al món. Caldrà estar al corrent de l'avaluació de tots aquests productes, per estimar els riscos que aquestes situacions puguin suposar per a la salut dels consumidors tant en un costat com a l'altre del món.

Tòpics de l'article