Tribunes

Societat de la Informació

Alfred Comín

Periodista TIC

Recarregar el mòbil amb sentit comú

4 de novembre de 2009

Fotografia: L'imaGiraphe

A partir de l’any 2010 arribaran els primers models de carregador universal per a telèfons mòbils, i en un parell danys aquest estàndard s'haurà d'haver generalitzat. És una conseqüència de l'aprovació el 22 d'octubre passat, per part de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT-T), de la norma que ha de regular aquest dispositiu, amb connexió microUSB i una potència màxima de 2,5 watts.

El nou carregador servirà per alimentar els diferents models de tots els fabricants, de manera que els usuaris no s'hauran de preocupar més pel tipus de connector que utilitza el carregador. Gràcies a l'economia d'escala baixaran els preus, i els seus avantatges arribaran també al medi ambient: el nou disseny serà més rendible energèticament, perquè l'objectiu és que estalviï el 50% del consum un cop finalitzi la recàrrega. També reduirà l'impacte mediambiental perquè ja no serà obligatori comprar un carregador nou quan es canviï de mòbil. D'aquesta manera s'evitaran 51.000 milions de tones redundants i una quantitat important de gasos d'efecte hivernacle. Així doncs, sembla clar que els usuaris i el planeta hi sortiran guanyant. Però què en trauran els proveïdors?

L'estandardització acostuma a lluitar contra la tendència dels fabricants a blindar els productesEls processos d'estandardització solen avançar en lluita contra la tendència dels fabricants a blindar els seus productes. Aquests interessos particulars compliquen, allarguen i de vegades frustren la sempre complexa tasca de posar d'acord el conjunt de la indústria. A més, cal tenir cura per tal que la normativa resultant no acabi ofegant la innovació. En el cas que ens ocupa, el carregador propietari forma part de l'estratègia de bloqueig dels fabricants de mòbils. Qui compra un nou terminal tendeix, en general, a no complicar-se la vida, de manera que busca interfícies similars. De la mateixa manera, prefereix normalment un mòbil compatible amb el vell carregador; així pot fer-lo servir a l'oficina, per exemple.

El procés, que no ha estat fàcil (només a Europa es comercialitzen una trentena de carregadors amb voltatges i connectors diferents), va ser impulsat per la Comissió Europea, inicialment a instàncies d'organitzacions mediambientals. El febrer de l’any 2009, l'associació GSM el divulgava en el marc del Mobile World Congress de Barcelona. La Comunitat Europea, representada per Günter Verheugen, un dels vicepresidents de la Comissió i encarregat d'empresa i indústria, havia advertit que si els fabricants no arribaven a un acord voluntari, la Comissió els imposaria l'estàndard per llei. No va caldre, perquè Nokia, Samsung, Motorola, Nec, Apple, RIM, Sony-Ericsson, Qualcomm, Texas Instruments i LG s'hi van comprometre.

Amb el que guanyaran en diners aquests i d’altres fabricants, probablement no n'hi haurà per tirar coets. Però en aquest procés, la decidida voluntat de Brussel·les, que ara ha ratificat la UIT mundialment, tenia el vent al seu favor: la tendència imparable del mercat tecnològic cap a l'estàndard; la percepció generalitzada que els connectors incompatibles són una molèstia innecessària i un factor d'encariment; i sobretot l'expansió de la consciència ecològica entre els consumidors, que es troba a la base de tot el que comença a girar a l'entorn de la green technology.

La política de respecte mediambiental ha esdevingut clau en el reconeixement de marca i en l'era de la web 2.0; qui ho ignora s'enfronta a un gran risc. Quin proveïdor desitja que li treguin els colors al Rànquing Verd d'electrònics de Greenpeace? Per suposat no és el cas de Nokia, Samsung o Sony-Ericsson, que treuen els millors resultats.

Amb la suma d'aquests elements favorables, la UIT ho ha tingut més fàcil. Ara falta una nova tasca, la d'ampliar la iniciativa als carregadors d'un ampli ventall d'aparells electrònics, com càmeres fotogràfiques, reproductors o consoles de joc. Potser serà més difícil, però també aquesta batalla es guanyarà.

El poeta i premi Nobel de literatura T. S. Elliot ja ho havia vist clar a començaments del segle XX. Va escriure: "Malgrat el seu escàs relleu als diaris, l'acord de normalització de cargols i visos entre els Estats Units i la Gran Bretanya em va semblar la noticia més important del dia. Era un presagi". Aquesta que arriba ara, gairebé un segle més tard, també ho és.

Tòpics de l'article