Tribunes

Economia

Josep Maria Cortés

Periodista econòmic

La mala conducta de la Xina

5 de novembre de 2009

Fotografia: Michellelee78

Els bancs centrals del dòlar, l’euro i la lliura esterlina preparen una acció conjunta per tal d’acabar amb la caiguda en picat del iuan, la moneda xinesa. El seu baix preu enfront el bitllet verd està provocant un superàvit comercial del gegant asiàtic, amb efectes molt negatius per a la resta d’economies.

Quan finalitzava la dècada dels vuitanta, el ien japonès s’havia devaluat seriosament davant del dòlar, la qual cosa va enfonsar la competitivitat nord-americana i va elevar als núvols l’economia japonesa. En aquells moments es va produir un atac coordinat de dòlars, lliures, marcs alemanys i francs francesos, que van prendre posicions en actius nominats en iens. El ien va augmentar fins a límits insospitats i aquell primer pas va ser l’origen (ni calculat ni intencionat ) d’una crisi, la dels noranta, de la qual el Japó només s’ha recuperat en part. Quan una divisa puja per efectes especulatius, com li va passar al ien japonès, la seva economia s’infla però, paral·lelament, perd capacitat per generar riquesa.

L’enemic avui és el iuan xinès. El president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, parlava fa poc sobre Àsia, els desequilibris internacionals i la crisi financera, però no va criticar específicament l’horrible política monetària xinesa. I és que els bancs centrals diuen sempre el contrari d’allò que pensen. El mal comportament de la Xina s’està convertint en una amenaça cada vegada més gran per la resta de l’economia mundial.

El comportament econòmic xinès s’està convertint en una amenaça per l’economia mundialHi ha altres monedes que es revaluen com la lliura esterlina, però els seus motius són d’índole de mercat. En el cas de la Xina, el iuan puja perquè les autoritats xineses aconsegueixen el seu objectiu comprant o venent la seva moneda al mercat de divises estrangeres: a aquesta política li contraposen les restriccions imposades a la capacitat dels inversors estrangers per posar i treure els seus diners del país.

És a dir, Pequín practica el proteccionisme monetari més descarat. Impedeix als fons d’inversió entrar amb transparència al seu mercat interior, mentre el seu Banc Central equilibra el tipus de canvi amb una lleugera baixada permanent enfront al dòlar. La competitivitat xinesa creix, dia a dia. El país asiàtic importa béns d’equipament i idees mentre exporta mercaderies de baix preu i, per tant, exporta atur i ‘deseconomies’ als sectors industrials d’altres punts del planeta.

Hi haurà acció coordinada contra la Xina? Si s’hagués imposat la dinàmica de l’oferta i la demanda, el valor de la moneda xinesa s’hauria disparat. Però les autoritats xineses no han permès que pugés. Han mantingut el iuan baix, venent quantitats immenses de la moneda i comprant a canvi d’una reserva enorme d’actius estrangers, principalment en moneda nord-americana, valorada actualment en uns dos bilions de dòlars. Pequín ha mantingut el tipus de canvi fix i, com que el dòlar s’està devaluant respecte a l’euro, l’efecte final obtingut per les autoritats xineses “és una devaluació real del iuan enfront la resta de divises”, ha escrit recentment el Nobel Paul Krugman. Mentrestant, la productivitat del sector de l’explotació xinès ha augmentat seriosament. Aquesta dada, combinada amb la devaluació factual del iuan, ha permès que els productes de la Xina s’abaratissin exageradament en els mercats mundials.

Mentre les coses no canviïn, els plans fiscals de Washington, Berlín, Londres, París o Madrid, no serviran de massa o, millor dit, s’hauran de seguir aplicant durant molt de temps si volem mantenir el tron de les economies occidentals. Convé recordar que el president Franklin Roosevelt va acabar amb la recessió del 1929-1933, que va perdurar durant els primers anys del seu predecessor Herbert Hoover a la Casa Blanca. Però la Gran Depressió en si no va acabar fins al cap de sis llargs anys.

Ara, Larry Summers, conseller econòmic principal del president Barack Obama, dubta de la conveniència de llançar un segon paquet d’estímuls. “Els recursos són limitats”, va dir recentment. Així que Washington es concentrarà en estendre les ajudes a pensionistes i aturats, mentre inverteix allò pressupostat en sectors que permetin crear llocs de treball, com l’energia, la salut i l’educació. Un estil mutatis mutandi, similar al que preconitza el president espanyol, Zapatero. Pocs dies després de celebrar el final de la recessió, les agències internacionals ens recorden que la recuperació serà lenta. No tindrem, sembla ser, una poderosa recuperació en forma de V per a la producció total i la despesa dels consumidors. De fet, la majoria dels pronòstics adverteixen que la desocupació continuarà augmentant a curt termini.

Un dels factors que desencadenen aquesta lentitud és el superàvit comercial de la Xina, un país que importa idees, spin offs de les principals universitats d’Estats Units i Europa, i fins i tot prototips calcats sense pagar drets d’autor, ni llicències o royalties. Però és que, a més, exporta molt i molt més barat; exporta, per tant atur, pobresa i deslocalitzacions.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Hector Guillermo 17/11/2009
Muy buen artículo, Quisiera conocer cuál cree que es el posible efecto que una revaluación del Yuan sobre las economias emergentes que son básicamente exportadoras de materias primas?.

<< 1 >>