Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Seguretat alimentària als mitjans de comunicació

4 de desembre de 2009

Fotografia: SkarNL

Des de l'any 1997 s'han anat publicant els anomenats informes Quiral, sota el patrocini de la Fundació Vila-Casas. L'equip de treball ha estat coordinat per Vladimir de Semir, director de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC).
També des de fa anys són ben coneguts els estudis científics realitzats per l'equip de recerca del dit Observatori, sobre la comunicació en premsa de diferents àmbits, entre els quals destaca la seguretat alimentària. Per aquest motivi, l'OCC i l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) han creat de forma col·laborativa una plataforma de comunicació en seguretat alimentària a Catalunya.

El treball conjunt entre ambdues entitats ha culminat amb l'elaboració de l'informe SAM (Seguretat Alimentària en Mitjans de comunicació) de 2008.

Moltes dades i poca formació

L'informe posa a l'abast del lector una reflexió global i un acurat estudi sobre les informacions que han arribat a la ciutadania a través de la premsa diària. També informa dels processos que han seguit les informacions publicades i l'impacte que han generat en la societat, tot amb l'objectiu comú que aquestes siguin cada cop més neutres, rigoroses i útils.

Les dades són una simple descripció dels problemes, i en poques ocasions s'aconsegueix formar al consumidor Per a l'estudi s'han revisat les informacions del 2008 en 2.390 números de diaris, entre els publicats per El País, La Vanguardia, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, 20 Minutos i ADN. Després de la revisió, s'han detectat 1.911 articles relacionats amb la seguretat dels aliments. La Vanguardia és el diari amb més informació relacionada, amb 552 textos, seguit per El País (413), El Segre (275), El Punt (264), Diari de Tarragona (155), ADN (127) i 20 Minutos (69).

En totes les publicacions, l'augment del nombre d'informacions relacionades amb la seguretat dels aliments es deu, sobretot, a l'aparició de crisis alimentàries. Els fets que més van destacar l’any 2008 van ser el problema de l'oli de gira-sol procedent d'Ucraïna, contaminat amb hidrocarburs; la mozzarella de búfala procedent d'Itàlia, contaminada amb dioxines; els casos humans confirmats a Espanya relacionats amb el mal de les vaques boges; l’adulteració de llet xinesa amb melamina; o l'existència de diversos brots de malalties de transmissió alimentària, com els que s’originen a partir de la contaminació per microorganismes, com Salmonella.

Aquestes informacions donen una bona idea de l'interès que la seguretat dels aliments comercialitzats desperta en els mitjans de comunicació i els consumidors. No obstant això, les dades acostumen a ser una simple descripció dels problemes que es van succeint. En alguns casos, segons la implicació del propi periodista, es pot aprofundir en l'origen del problema o en les expectatives de futur, però en poques ocasions s'aconsegueix formar el consumidor.

A més, l'existència de diversos experts que opinen de forma divergent en cadascuna de les crisis valorades pot donar lloc a una dispersió en l'atenció dels lectors, la qual cosa converteix els periodistes en analistes i, en moltes ocasions, no estan preparats per ser-ho. Potser per aquests motius es va plantejar, durant la presentació de l'estudi, la idoneïtat de crear programes formatius en escoles. Seria la millor manera de començar a oferir cultura alimentària, per ara del tot insuficient a Espanya.

Tòpics de l'article