Tribunes

Medi Ambient

M.A. Rodríguez i Arias

Investigador de l'Institut Català de Ciències del Clima

Els números màgics del canvi climàtic

9 de desembre de 2009

Fotografia: 350.org

Els humans tenim una certa fascinació per allò que ho resumeix tot en un no res. Ens agraden les cites curtes i punyents, les icones culturals, les imatges que defineixen una marca o les fotografies d'impacte. Quan es tracta de ciència, ens atrauen les equacions curtes que expliquen l'univers o les hipòtesis que donen acollida a totes les observacions. I també ens agraden els números, les xifres, que, de cop, emergeixen de l'infinit oceà numèric quan adquireixen un significat que va més enllà de les matemàtiques.

En el debat social sobre el canvi climàtic han aparegut dos d'aquests números, el 350 i el 450. Plegats sintetitzen els dos grans arguments que, en aquest moment, es debaten sobre com enfrontar-nos al canvi climàtic. El més paradoxal d'aquestes xifres és que, ni representen cap constant de la natura, ni són el resultat d'un descobriment revolucionari sobre algun aspecte de la realitat. Son només dos valors rodons que, de forma fortuïta, han esdevingut la síntesi de dos posicions enfrontades.

En concret, representen la xifra de concentració atmosfèrica global i estable de CO₂, en parts per milió (ppm), que la societat hauria d'assolir tan aviat com sigui possible per minimitzar l'impacte del canvi climàtic. Avui, la concentració global d’aquest gas a l'atmosfera és de 387 ppm, i es preveu que, si les emissions continuen com fins ara, podríem sobrepassar les 750 ppm abans que acabi el segle. Per tant, ambdues opcions d'estabilització, 350 ppm i 450 ppm, plantegen una dràstica reducció de les emissions. Tanmateix, totes dues amaguen una percepció molt diferent de quin es el risc associat al canvi climàtic i quines són les accions i les polítiques que s'han de desenvolupar.

450, lligat als 2º

El valor de 450 ppm va sorgir entre els resultats del darrer informe del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC, d’Intergovernmental Panel on Climate Change), publicat el 2007. En aquest quart informe, l'IPCC analitzava el canvi de temperatura i l'impacte climàtic associat a diferents escenaris d'estabilització de les concentracions atmosfèriques de CO2 (450, 550, 650, 750, etc.). La cifra de 450 ppm es va lligar a una altra xifra, la de 2 ºC, l’augment de temperatura més probable associat a aquest escenari d'estabilització.

Segons els experts del tercer grup de l'IPCC, aquest escalfament de 2 ºC correspondria a un nivell d'impacte i de costos d'adaptació assumibles per la humanitat. Així doncs, la xifra va ser escollida ràpidament com a referent, pensant en les negociacions internacionals. La xifra de 450 ppm serà, de fet, la xifra clau en la propera reunió del COP15 a Copenhaguen. S’hi debatrà com assolir aquest escenari d'estabilització al voltant de l'any 2050. Caldrà que les emissions globals es redueixin a mitjans de segle entre un 50% i un 80% respecte dels valors de l'any 2000. Aquesta fita no és gens fàcil, perquè implica anivellar, cap a l'any 2020, les emissions amb les de començaments de segle; aquest objectiu només es pot aconseguir si les emissions es comencen a reduir en els propers dos o tres anys.

Seguretat absoluta

La història del 350 és més curiosa. L'any 2008, James Hansen, el climatòleg nord-americà que es va fer famós per les seves ‘discrepàncies’ amb l'administració Bush, va utilitzar reconstruccions paleoclimàtiques per arribar a la conclusió que el nostre sistema climàtic pot patir canvis molt forts quan la concentració atmosfèrica de CO₂ es troba al voltant de 450 ppm. Els investigadors també van calcular que ‘al voltant’ significava una incertesa de més/menys 100 ppm. Si s'havia de definir un nivell de seguretat absolut, així doncs, aquest seria de 350 ppm.

El sistema climàtic inclou fenòmens el canvi dels quals pot veure’s acceleratPels científics, el treball de Hansen recolzava moltes de les conclusions esfereïdores que s'havien publicat durant els darrers anys, sobre la possibilitat d'un canvi climàtic abrupte. El sistema climàtic inclou fenòmens el canvi dels quals pot veure’s accelerat, perquè la seva dinàmica no és lineal o perquè estan lligats a bucles de retroalimentació positiva. Un dels més coneguts és la possible fusió del mantell de gel que recobreix Grenlàndia i algunes zones de la zona Antàrtica. El procés encara no s’ha descontrolat, però la pujada de les temperatures podria accelerar i provocar la desaparició d'aquests mantells de gel. Aquest fet augmentaria en més de dos metres el nivell del mar, i de forma sobtada.

Altres fenòmens ben coneguts son la fusió i l’oxidació del pergelisòl carregat de matèria orgànica, a causa de l'escalfament de les zones boreals, que provoca l’alliberament d'enormes quantitats de CO₂; la desertificació de la regió Amazònica, que alliberaria CO₂ i ja no en captaria; o l'alliberament del metà dels clatrats (compostos cristal·lins en algues molt fredes, que es creen per la combinació de molècules de gas i d'aigua) que s'han trobat al peu del talús continental de l'Oceà Àrtic, per l'escalfament de les aigües fondes.

La possibilitat d'un canvi climàtic abrupte havia quedat sempre fora de les prediccions dels informes de l'IPCC, per motius tècnics (encara no es possible introduir-lo de manera versemblant en models climàtics) i perquè el consens científic no es tan fort com en d’altres qüestions. El treball de Hansen i col·legues va donar molta força als que consideren que les conclusions de l’IPCC són massa moderades i conservadores. Sota aquesta perspectiva, la concentració atmosfèrica actual de CO₂ ens situa ja en la zona de risc de canvi climàtic abrupte. Quant més pugin les concentracions, més probable serà que s’esdevingui algun dels fenòmens esmentats. Hi ha un moviment social organitzat al voltant d’aquesta idea, i la seva presència es cada cop més important.

A Copenhaguen, la xifra estrella serà la de 450. Arribar a algun acord que possibiliti l'estabilització de les concentracions en aquest valor dins dels propers 40 anys serà francament difícil, malgrat els esforços de Barack Obama per convèncer els xinesos i apaivagar les queixes dels països menys desenvolupats. Mentre, una marea creixent de veus que demana precaució i alerta que no s'estan tenint en compte tots els riscos, crida un altre número, el 350. Aquesta segona xifra creix, mica en mica, per mirar de fer possible l'impossible: que 350 sigui mes gran que 450.

Tòpics de l'article