Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Additius colorants i hiperactivitat en nens

15 de gener de 2010

Fotografia: Antonio García Rodríguez

Els colorants són additius que proporcionen, reforcen o varien el color dels aliments. Aquest grup d'additius alimentaris no ha estat exempt de polèmica en els darrers anys. Durant molt de temps es van considerar substàncies inservibles, ja que no milloren ni empitjoren la qualitat del producte quant a la seva conservació o qualitat nutritiva. En conseqüència, s'ha considerat sempre que el risc acceptable ha de ser molt baix, ja que el color aporta un benefici molt petit.

A la pràctica, aquesta apreciació objectiva del consumidor general no és del tot certa, ja que el sabor dels aliments es veu potenciat pel color que el consumidor espera trobar. De fet, si esperem un color rosa i el veiem blanc, és possible que fins i tot considerem que l'aliment s'ha alterat i, per tant, renunciem al seu consum. Per tant, a la part objectiva cal afegir la visió subjectiva de la qualitat que s’espera.

Encara no es coneixen del tot les conseqüències dels colorants en l'ésser humàPel que fa a la seva innocuïtat, tot i que una gran varietat colorants s'utilitzen des de fa segles, encara no es coneixen del tot les seves conseqüències en l'ésser humà. Avui molts d'ells són objecte de recerca, i se sap que molts altres, com a exemple, poden causar urticària crònica o asma en persones sensibles als seus components. És el cas de la tartrazina (E-102), colorant groc utilitzat en pastisseria, confiteria, verdures enllaunades, productes de la pesca, gelats, begudes de taronja i amaniments.

El 2007, l'Agència de Seguretat Alimentària britànica (FSA, de Food Standards Agency) va comunicar els resultats d'un estudi en què s'avaluava la toxicitat de diversos colorants: tartrazina, groc de quinolina (E-104), groc ataronjat (E-110), carmoisina (E-122), vermell cotxinilla A (E-124), vermell allure AC (E-129) i el conservant benzoat de sodi (E-211). Els resultats de l'estudi suggerien una relació entre el consum d'aquests additius i l'augment de la freqüència de la hiperactivitat infantil.

Després de la presentació d'aquestes dades, l'Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d’European Food Safety Authority) va indicar el 2008 que no hi havia prou evidències científiques com per limitar el consum a Europa. No obstant això, es va seguir avaluant-ne la toxicitat i considerant-ne els riscos potencials per a la població. Per això, el Reglament (CE) 1333/2008 sobre additius alimentaris obliga, quan un aliment conté algun dels colorants assenyalats, a la inclusió de la següent llegenda: "El colorant X pot tenir efectes negatius sobre l'activitat i l'atenció dels nens".

Potser per tot això i per recents i noves evidències, el comitè científic Food additives and nutrient sources added to food de l'EFSA va publicar, el novembre del 2009, un document en el qual ja s'assenyala la necessitat de reduir la ingesta diària admissible d'alguns colorants: groc quinolina, groc ataronjat i vermell cotxinilla A. És la primera mostra que, a partir d'ara, es produiran canvis en la consideració d'aquestes substàncies, sobretot pensant en la salut dels més petits.

Tòpics de l'article