Tribunes

Terra i Espai

Alina Hirschmann

Responsable de Divulgació de l'Institut de Ciencies de l'Espai

Adéu, món estimat

21 de gener de 2010

Fotografia: Gerald Simmons

No fa gaire es va estrenar la pel·lícula 2012: la fi del món, basat en les creences i observacions de la civilització maia. Ja fa milers d'anys, les seves prediccions van descriure el final d'una era per a l’any 2012. Creien que l'ésser humà abandonaria l’etapa del pensament per entrar en una altra d’harmonia i pau.

En un dels pocs escrits que van sobreviure a les cremes i destrucció colonialistes, s’ha comprovat el registre de nombrosos esdeveniments astronòmics en un calendari amb prediccions d'eclipsis i futurs trànsits de Venus, així com el moviment de la lluna, algunes estrelles i principalment el Sol, l'objecte celest més venerat per aquesta civilització. Els escrits han determinat que el calendari maia del corresponent cicle finalitzaria el 21-23 de desembre de l’any 2012. No obstant això, no s'ha trobat cap escrit que formuli declaracions profètiques sobre la fi del món a causa d'un cataclisme o una destrucció massiva.

No s'ha detectat cap esdeveniment astronòmic la magnitud del qual pugui provocar la cessació del món l’any 2012Des d'un punt de vista només científic, no s’ha detectat cap esdeveniment astronòmic amb prou magnitud com per provocar la cessació del món per a la data indicada. De fet, qualsevol recerca d'evidències científiques que corroborin aquests grans fenòmens ha resultat infructuosa.

Avui en dia sabem que la fi del món es podria produir per l'impacte d'un meteorit de grans dimensions sobre la superfície de la Terra. També podria ser que, de forma sobtada, el Sol expulsés de la seva superfície una gran emissió de raigs de molt altes energies, que podrien afectar l'atmosfera terrestre i canviar les condicions climàtiques del nostre entorn. Fins i tot l'explosió d'una estrella a supernova, que generaria energies equivalents a unes quantes bombes atòmiques, podria acabar amb nosaltres.

Amenaces d'un asteroide

Els NEO (de Near Earth Objects) són objectes propers a la Terra que passen de forma regular molt a prop de la Terra i que, per tant, es converteixen en possibles míssils destructors del planeta. Els estels i asteroides pertanyen a aquesta població d’objectes voladors amenaçadors. S'estima que a l'espai hi ha prop de 1.000 objectes amb un diàmetre superior a un quilòmetre i més d'un milió amb un diàmetre de més de 40 metres. Tots ells poden generar una certa amenaça.

Teories especuladores han parlat sobre l'existència d'un asteroide, anomenat Nibiru, que podria ser el causant de la fi del món l’any 2012. No obstant això, cap de les observacions obtingudes per part de les agències espacials internacionals ha estat motiu d'alarma pel que fa a l'aproximació d'un objecte cap a la Terra.

Aquesta mateixa teoria s'ha fet servir en incomptables ocasions en ciència-ficció, per explicar la destrucció massiva del planeta, la qual cosa ajuda a 'deformar' la realitat, en lloc d'informar. A la pel·lícula Armagedon, el famós actor Bruce Willis, acompanyat d'un equip de voluntaris kamikaze, decideix acabar amb l'amenaça d'impacte d'un enorme meteorit amb una nau carregada de caps nuclears. Al film, aquest sacrifici salva el planeta. D'acord amb el món real, només aconseguirien fragmentar l'erràtic colós espacial, tot dispersant el bombardeig de manera equitativa sobre tot el planeta, amb l'únic mèrit d'haver afegit un alt nivell de radioactivitat a aquests fragments espacials.

L'activitat del Sol

El Sol té un cicle solar de 11 anys, relacionat amb el cicle del camp magnètic solar. Quan les taques solars s'incrementen, aquest pot arribar a produir una reconnexió magnètica i una posterior erupció d'una gran quantitat de partícules carregades amb altes energies. L'última gran tempesta solar, de proporcions desmesurades, va ocórrer fa 145 anys. En aquells temps no hi havia satèl·lits espacials que evidenciessin les conseqüències de l’esdeveniment. Avui, aquestes tempestes poden provocar seqüeles molt greus, com la interrupció de les xarxes de telecomunicacions o de l'electricitat de tot un país.

El 2003 es va produir l’erupció solar més gran sobre la superfície del Sol. Va ser un fenomen mai vist, la magnitud del qual va provocar aurores al cel fins a la ciutat de Roma.

Una tempesta solar extraordinària podria fer que l’Estació Internacional Espacial perdés alçada, provocar l'entrada anticipada a l'atmosfera de satèl·lits en baixa òrbita i alterar el funcionament normal dels satèl·lits GPS, posicionats a més de 36.000 quilòmetres de la superfície terrestre. Si una tempesta d’aquesta magnitud passés avui en dia, el desastre en termes econòmics rondaria els 20.000 milions d'euros.

Tard o d'hora, el Sol entrarà en una etapa d'increment d'activitat solar a causa del seu cicle, però és difícil assegurar que tindrà les mateixes repercussions que va causar fa 150 anys. No hi ha evidències que el Sol pugui contribuir a provocar un esdeveniment d'extinció massiva a causa d’una erupció solar ultra energètica. Per ara, el pitjor dany que pot causar és deixar-nos sense telefonia mòbil, GPS, TV per satèl·lit i Internet per un període limitat de temps. Fins i tot aquest podria ser un bon mètode de neteja de l'espai de tots aquells objectes obsolets que no mai no podran ser recollits per l'home.

La ciència-ficció dona molt de sí. Al llarg de la història ha aconseguit, amb les seves especulacions, anticipar la concreció de grans èxits en la ciència i la tecnologia. No obstant això, pel que fa a la fi del món, aquesta es veu forçada a marcar un final feliç, que alegra els humans, tot disfressant un desenllaç fulminant. Com a conseqüència, la ciència pot convertir-se en una eina capaç d'incrementar el factor por, sempre que es faci servir de forma errònia.

Gran part de la societat accepta, per desconeixement, falses creences, i permet l’avenç de grans especulacions profètiques que, molt sovint, beneficien molt poca gent. La ciència encara no és capaç de predir amb caràcter categòric i absolut què podria succeir pel que fa a un futur final del planeta. No obstant això, aquesta aporta, sens dubte, prou eines com per desmentir profecies i prediccions poc fonamentades o inexactes.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

6 comentaris

Horacio y Virginia Mira 12/02/2010
Nuy interesante el artículo y felicitaciones a la autora por haber descripto fenómenos naturales desconocidos para el común de la gente en un lenguaje accesible que le permite acceder al conocimiento científico.

Claudia - La Plata - Argentina 01/02/2010
Espectacular el articulo, muy claros, sobre todo para personas como yo que no esoty en el tema. FELICITACIONES!

Javier 28/01/2010
Qué excelente descripción científica, y qué buena apreciación del fenómeno social-comunicacional. Felicitaciones, y gracias por el aporte.

Jorge 25/01/2010
Felicitamos a la autora de este artículo por su claridad y conocimiento del tema.

Karina Mira 24/01/2010
Respeto creencias y predicciones tales como las de una civilización tan genial como fueron los mayas, pero mas respeto a cientificos como vos que nos dan las respuestas profesionales que necesitamos hoy, en un mundo tan lleno de manipulaciones de informacion. Mis felicitaciones por tu articulo tan claro y transparente como interesante y un abrazo fuerte desde Mexico.

<< 1 2 >>