Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Controlar l'expansió de la febre Q

26 de febrer de 2010

Fotografia: Andres Rueda

La febre Q va ser descrita per primera vegada el 1935 en alguns escorxadors d'Austràlia. En aquell moment es va conèixer com a ‘febre desconeguda’. Després va passar a ser denominada febre de Queensland, pel seu origen, i, per extrapolació, finalment va obtenir el nom de febre Q.

L'agent patogen de la malaltia, el bacteri Coxiella burnetii, va ser descobert el 1937, en aïllar-lo d'un dels primers pacients. Un any després es van detectar paparres portadores del microorganisme a Montana (Estats Units), obtingudes d'animals. Per aquest motiu, des de fa temps se sap que es tracta d'una zoonosi (malaltia transmesa d’animals a persones), amb les vaques, les ovelles i les cabres com a espècies animals més comunament implicades.

Incidència creixent

A Europa es considera una malaltia poc freqüent, excepte a Holanda. L'evolució en aquesta regió ha estat espectacular, ja que el 2007 es van notificar entre 15 i 30 casos anuals. El 2008 es van descriure al voltant de 1.000 afectats i, el 2009, uns 2.500. A mesura que es descrivia l'augment de casos a Holanda, a Alemanya es va donar la veu d'alerta, amb 370 casos el 2008. La seva propagació per aquests dos països preocupa ara la Unió Europea (UE), per la possible extensió a d’altres països membres (el 2008 es van recollir un total de 1.594 casos en tota la Unió, dels quals 116 es van descriure a Espanya).

Les claus de la propagació es relacionen amb una alta densitat de granges de cabres, especialment en èpoques de parts (primavera i tardor). Allà s'hi està detectant, precisament, un increment de la malaltia.

La Comissió Europea ha sol·licitat a l'EFSA un informe sobre mesures per gestionar el risc de la febre Q Davant d’aquestes dades, la Comissió Europea ha demanat a l'Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d’European Food Safety Authority) un informe urgent sobre mesures que s'haurien d'aplicar al continent per gestionar el risc d'aquesta zoonosi. S'avaluaran l'eficàcia de mesures com la vacunació, la restricció de moviments d'animals, mesures de bioseguretat o tractaments farmacèutics.

De lleu a molt greu

Després del primer aïllament de C. burnetii el 1937, s'han realitzat diversos estudis que constaten que el bacteri es pot localitzar en una gran varietat d'animals de granja, domèstics i salvatges, així com en aus i artròpodes. Avui, l'únic país que es considera exempt d'aquesta malaltia és Nova Zelanda.

Les persones es contaminen per aquest patogen principalment per la inhalació de partícules de pols en suspensió, contaminades per restes d'animals afectats (llet, orina o femta).

En el cas d'animals infectats, el perill es trasllada a la placenta de vaques, ovelles i cabres, assenyalada com d'alt risc. Això suposa un risc professional per als ramaders, veterinaris o qualsevol persona que entri en contacte amb animals gestants infectats. Entre d’altres vies de transmissió minoritàries s'hi inclouen la picada de paparres i el consum de llet crua no pasteuritzada o de formatges poc madurats i elaborats amb llet no tractada amb calor. La transmissió entre persones afectades és molt poc freqüent.

La febre Q sol presentar-se amb una simptomatologia que només es pot detectar a la meitat de les persones afectades. La major part dels pacients de l’altra meitat manifesten un quadre similar a una grip amb febre alta, dolor muscular i de cap, nàusees i, en alguns casos, vòmits. Després d'un parell de setmanes, aquesta desapareix sense seqüeles.

No obstant això, prop de la meitat d'aquests pacients amb símptomes evolucionen cap a pneumònia i, fins i tot, hepatitis. Pocs mesos després, la malaltia remet. En una proporció petita, que pot arribar al 10% del total, s’hi presenten senyals més greus que se solen complicar amb inflamació de la capa interior del cor (endocarditis). Aquesta inflamació pot arribar a provocar la mort en prop del 3% dels malalts.

Hi ha un altre problema que se suma als esmentats. El microorganisme responsable de la febre Q s'inclou entre els implicats en bioterrorisme, donada la seva disseminació per l'aire. En aquest sentit, es pot entendre que s'estigui avaluant seriosament com a risc per a la salut de la població a curt o mitjà termini.

Tòpics de l'article