Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Tribunes

Seguretat alimentària

Disminuir Aumentar

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Noves generacions de transgènics

12 de març del 2010


Fotografia: Dave
Els transgènics han portat una polèmica constant sobre el seu ús i riscos.
El debat generat s'ha fonamentat en la seguretat d'aquests aliments i en la possible contaminació ambiental. Per ara, sembla que el guanyador és el criteri marcat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Autoritat Alimentària Europea (EFSA, d'European Food Safety Authority) respecte del fet que el risc és mínim i que la contaminació és controlable. No obstant això, les espases segueixen en alt entre les administracions, les organitzacions ecologistes i els productors. I més quan es continuen aprovant cultius i comercialitzacions de nous transgènics. A finals del mes passat la Unió Europea (UE) va aprovar la comercialització d'una patata transgènica destinada al cultiu.

La
Cimera Mundial de l'Alimentació de Roma del 2002 concloïa amb una clara aposta per la biotecnologia. A la declaració final s'hi podia llegir: "Estem resolts a estudiar, compartir i facilitar l'ús responsable de la biotecnologia amb vista a fer front a les necessitats de desenvolupament". Després d'aquesta declaració, però, es va obrir un debat intens a tot el món pel que fa als organismes modificats genèticament (OMG), el que ha enfrontat diversos grups ecologistes i els productors d'aquest tipus de productes.

Tot això ha posat en dubte els objectius principals per al desenvolupament de cultius transgènics: major rendiment, major resistència a malalties i condicions ambientals i incorporació de valors nutritius addicionals, entre d'altres.
A canvi, la riquesa s'ha anat concentrant en mans de poques multinacionals. Amb tot, idees debatudes i descartades des d'un punt de vista científic es contraposen, especialment les que diuen que aquests aliments suposen un risc per a la salut dels consumidors.

OMG i beneficis empresarials

Davant d'aquesta situació, s'ha detectat que una gran part dels OMG que s'havien desenvolupat fins ara només arribaven a una part del seu profit potencial, ja que el seu desenvolupament se centrava només en el comentat benefici productiu.

Si bé per si sol podria ser considerat un benefici significatiu, això s'ha vist com a trampa. En realitat, els OMG feien que la producció tendís cap a sistemes de producció integrats. És a dir, hi ha un 'fabricant' de llavors que les ven, juntament amb els productes fitosanitaris i l'assistència tècnica, per finalment passar a comprar la producció resultant.

"La gran part del pastís se l'emporten grans companyies, mentre que els agricultors posen els camps i la mà d'obra" Com a conseqüència, la major part del pastís se l'emporten grans companyies, mentre que els agricultors posen els camps i la mà d'obra. És evident que això pot portar a noves situacions d'explotació en els països en vies de desenvolupament, ja que la política de preus es duria a zones distants i amb una producció dependent. Per tant, una part important de les ONG rebutgen aquest tipus d'aliments pels problemes econòmics que podrien comportar per a algunes regions.

Nous aliments

No obstant això, cada vegada es posa més de manifest el veritable interès que té aquest tipus de productes en l'alimentació mundial. En diferents països, amb independència que siguin desenvolupats o no, és necessari complementar les dietes amb nutrients essencials o deficitaris, o amb substàncies que permetin millorar l'estat de salut de la població.

Amb aquesta filosofia, el 2001 es va anunciar la comercialització de l'anomenat arròs daurat, d'aspecte ataronjat. Aquestes característiques organolèptiques es deuen al fet que el cereal és capaç d'acumular substàncies carotinoides amb activitat de provitamina A. L'objectiu dels seus creadors era pal·liar la manca d'aquest nutrient en països on la seva dieta es basa en l'arròs; aquesta carència porta els nens a tenir problemes de visió i falta d'aprenentatge.

L'aprovació de la nova patata transgènica, destinada al cultiu però no a l'alimentació humana, té un objectiu principalment industrial: l'obtenció de paper, fibres per a la indústria tèxtil o com a substitutiu d'alguns plàstics. Encara que l'objectiu semblava clar, la sola sospita que pogués ser utilitzada en alimentació animal va generar una discussió sense solució per part dels ministres d'agricultura de la UE. El desacord ha arribat el punt d'impedir una resolució: simplement no s'han posat objeccions, i serà la Comissió la que en un termini de tres mesos decideixi definitivament.

Un informe tècnic de l'EFSA del 2006 assenyalava que les noves patates no suposen un risc per a la salut. Per tant, el rebuig és cultural i polític, atesa la coneguda opinió contrària als OMG de les poblacions d'Alemanya i Dinamarca. Els consumidors, com sempre, es troben enmig de la polèmica sense entendre les postures, i reben opinions tan contraposades que són impossibles de conciliar. No obstant això, són els consumidors els que encara ostenten el poder de decisió sobre si compren un tipus d'aliment o un altre, la qual cosa segueix condicionant la decisió dels diversos governs. La polèmica segueix, i ja es porten més de 15 anys.

Comentaris

       
10 comentaris

elemento-mosk 29/03/2010
Lee mis comentarios desde el primero abajo del todo, hasta este el último de todos y de ante mano una disculpa por el error de dedo al principio del todo. :) Otro artículo interesante resulta las cartas entre directivos de Monsanto y una revista Inglesa, que comenzó a una propuesta de la propia empresa monsanto, para saber la opinión del público en general, la cual fue tomada en serio por unos ecologistas publicistas, los cuales al imprimir varios números de u revista, fueron censurados por haber encontrado los fallos de los transgénicos y la empresa que le publicaba dejo de hacerlo, negando cualquier tipo de actividad en el pasado en conjunto con este grupo ecologista... Monsanto Files http://linux.nodo50.org/ecologist/

elemento-mosk 29/03/2010
Es decir, con todo esto, afecta al ecosistema en general de la zona y afecta directamente a los otros agricultores que decidieron el uso de semillas biológicas en sus cultivos, por lo tanto ellos se verán obligados a invertir, cosa que muy pocos pueden y la gran mayoría se verá obligado a vender sus tierras a precios inferiores a los del mercado y lo más probable es que se lo vendan a la empresa o al que cultiva productos de la empresa, pero como ahora el cultivo transgénico es apto para cultivo en cualquier época del año, los cultivos rotativos, que permiten a la tierra recuperar los nutrientes que cada especie consume de la misma, se verá afectado directamente, erosionando así grandes cantidades de terrenos fértiles hasta convertirlos en zonas áridas o desérticas, modificando todo el entorno más de lo que la empresa reconoce hacer...

elemento-mosk 29/03/2010
al comenzar el proceso de floración, las esporas que puedan viajar por el aire y que en ocasiones llegan a recorrer miles de kilómetros, bien si esas esporas pasan por mis cultivos biológicos, automáticamente, mis plantas serán afectadas por esa proteína de más de la planta modificada y modificara mi planta y mi producción, por lo tanto si algún agente de la empresa promotora del transgénico averigua que ahora mi variedad de cultivo es la patentada, al no haber pagado a la empresa por el uso de esta planta (aunque mi planta original no sea de la misma especie) al ser la misma variedad que ellos han patentado, me multarán por el uso ilegal de sus patentes haciéndome pagar una suma desorbitada de dinero la cual me será superior a la venta del producto y por si fuera poco las semillas que ahora debería de usar para el próximo cultivo al año siguiente, para poder usarlas es necesario aplicarles los pesticidas de la empresa y pagar obviamente con anterioridad el uso de la semilla patentada...

elemento-mosk 29/03/2010
Por otro lado, las empresas productoras, tanto de las semillas modificadas como de los pesticidas lo único que crean, es un sistema de producción basado en estudios de mercado, crean el problema para después vender la solución, el problema que conlleva es el siguiente, si mi vecino decide por tener una menor inversión y una mayor producción en sus cultivos, la opción de los transgénicos, es más que tentadora, el inconveniente, es que las semillas producidas por ese cultivo transgénico no podrán ser utilizadas para el siguiente año cultivar lo mismo, cosa que con un cultivo ordinario es posible y viable, bien entendemos, que obliga al agricultor a volver a comprar semillas para el próximo cultivo, cerrando así su ciclo de venta empresarial y asegurándose una cartera de clientes fijos, pero esto no acaba aquí, pues yo que tengo un cultivo rotativo anual y una vez al año con respecto a la mejor fecha de cultivo, coincido con la misma cosecha del mismo vegetal, pero el mío natural y el del vecino transgénico y con patente de uso, la cual es obligatoria pagar para poder cultivarla,

elemento-mosk 29/03/2010
Hola a todos, antes que nada, quiero aclarar algunos aspectos relacionados con los cultivos de transgénicos, pues no solo afectan a algunos animales o insectos, al igual que si las abejas desaparecieran, se sabe que la vida se acabaría en pocos años después, simplemente por no haber otro insecto que haga la polinización, pues todos formamos parte de un ecosistema, el cual se ve afectado si algo falla en la cadena, para muestra este vídeo Soja transgénica en Argentina http://elemento-mosk.blogspot.com/2010/03/soya-o-soja-transgenica-en-argentina.html

<< 1 2 >> 
 
Global Global Global Global
RSS