Tribunes

Societat de la Informació

Albert Díaz Guilera

Departament de Física Fonamental, UB

El telèfon mòbil de Delta Zero

1 d’abril de 2010

Fotografia: Xurxo

Aquestes darreres setmanes els mitjans informatius han estat discutint sobre la importància del responsable tècnic del bombers a l'incendi d’Horta de Sant Joan, l'anomenat Delta Zero: compareixences en comissions parlamentàries, judicis paral·lels als mitjans de comunicació, procediments judicials... En aquesta història, hi ha un fet que ens afecta a tots, a la nostra vida quotidiana, més del que pensem.

La titular del jutjat de Gandesa ha demanat a Movistar dades sobre la localització de Delta Zero el dia dels fets. Ni els responsables polítics ni els tècnics tenen aquestes dades: Movistar sí.

Gracies a les trucades fetes des del seu telèfon mòbil durant el temps que va durar l'incendi, Movistar, com a operadora de telefonia que donava servei al terminal de Delta Zero, té la seva localització, atorgada per les torretes de telefonia que en donen cobertura. Cada trucada es fa en referència a una torreta de telefonia mòbil, i aquest fet queda enregistrat a les trucades. Amb aquesta informació, els operadors de telefonia en poden fer un seguiment i una estadística.

En aquest cas particular, la localització de Delta Zero és vital per poder esbrinar els fets, la correcta o incorrecta actuació del màxim responsable de la operativa, per saber exactament on era. Però això ens ha de portar a reflexionar sobre el fet que els operadors de telefonia mòbil saben sempre on som, a qui truquem, a qui enviem missatges. I no només això; altres serveis, com ara Google, que ha incorporat GPS als nostres telèfons mòbils, permet fer un seguiment permanent de la nostre localització i de les nostres cerques localitzades.

Ens ha de preocupar, això? És obvi que, davant el nostre ús de les tecnologies, ens hem d’oposar a la utilització inadequada per part de qui té les dades. No volem ser bombardejats per correu escombraries ni per trucades indesitjades, ni volem que aquesta informació surti de qui la posseeix, ni que la comercialitzi, ni que se'n faci negoci.

Tots ens amoïnem quan rebem trucades anònimes inoportunes preguntant-nos les més variades qüestions. En el fons son enquestes que rebutgem perquè de vegades ho entenem com una violació de la nostra intimitat. Però, en canvi, no patim a l’hora de deixar un clar rastre dels nostres moviment a la societat digitalitzada. Aquestes dades son molt mes valuoses per les companyies que les pròpies enquestes, per la seva immediatesa, la seva exactitud i el seu baix preu.

Una anàlisi acurada i anònima sobre els patrons de comportament pot ajudar en la futura planificació d’infraestructuresA més, aquesta informació te un valor incalculable des d’un punt de vista científic. No per saber com es comporta el Delta Zero, que en realitat és més un problema de la justícia; és molt important per saber quins son els patrons de comportament de milers d’usuaris de telefonia, ciutadans que es mouen, que van en cotxe, que agafen transport públic, que van de vacances i que gaudeixen del seu temps lliure. En aquest sentit, una anàlisi acurada, convenientment anònima, sobre els patrons de comportament, pot ajudar en la futura planificació d’infraestructures, perquè ens ajuda a conèixer de manera immediata quins son els nostres comportaments, encara que siguin purament estadístics.

Com afecta això a una ciència que, com és evident, necessita dades? Dades noves per a noves teories, noves dades que permetin rebatre teories velles. Però, en aquest cas de recollida de dades d’utilització de torretes de telefonia mòbil, quina de les disciplines científiques tradicionals es veu afectada? Aquest és un clar exemple de problema interdisciplinari (sociològic, geogràfic o tècnic) en què els comportaments individuals donen lloc a comportaments col·lectius emergents. Aquesta espècie de sistemes són els que estudia la ‘nova ciència de la complexitat’.

I aquest tipus de dades han estat objecte de diverses recerques científiques recents. En particular, un grup de investigadors del Center for Complex Network Research de la Northeastern University a Boston han publicat un treball en què s’analitzen les trajectòries de 100.000 usuaris de telefonia mòbil (anònims) en un període de 6 mesos.

Un dels principals resultats de l’estudi és el grau de regularitat tant espacial com temporal. Cada individu es caracteritza per una distància recorreguda independent del temps i per una probabilitat significant de retornar a unes quantes localitzacions visitades freqüentment. Així que no serveixen els models matemàtics senzills que se suposen normalment, com ara que els usuaris segueixin trajectòries completament aleatòries i sense correlació. Conèixer, doncs, aquests patrons de desplaçament, és, com dèiem, important.

Segons aquests patrons de desplaçament, les connexions sense fils entre els telèfons mòbils (bluetooth, wifi) es poden utilitzar per a la propagació vírica de notícies, estats del trànsit, accidents o mesures molt localitzades de contaminació acústica. Per una altra banda, les desviacions respecte dels patrons estadístics (sigui individual o col·lectiu) podrien permetre determinar en temps real canvis que podrien afectar tota la comunitat, com ara la propagació de malalties.

Tòpics de l'article