Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Consum responsable d’estimulants

2 d'abril de 2010

Fotografia: Professor Bop

Els aliments estimulants són els que tenen alguna substància química amb acció potenciadora de l'activitat del sistema nerviós central. La cafeïna és el principal exemple d'aquest tipus de substàncies: té diversos efectes sobre el sistema nerviós i pot fer que un es trobi millor. El seu abús pot suposar efectes negatius no ben coneguts. El cas és que la cafeïna és una substància psicoactiva que pot ocasionar dependència quan el consum és reiterat i continuat. Convé destacar, però, que la dependència no ocasiona una simptomatologia intensa en el cas de deixar de consumir-la.

No tothom reacciona de la mateixa manera a la cafeïna. En general, n’hi ha prou amb un consum d'entre 50-200 mil·ligrams d'aquesta substància per generar efectes d'alerta, benestar i energia a l'organisme. Però aquest marge és molt elevat, ja que els efectes es comencen a manifestar en diferents concentracions en cada persona, en funció de la seva sensibilitat. Si se supera la quantitat tolerable, es pot notar ansietat i nerviosisme, fins i tot amb taquicàrdia i mal de cap.

Durant anys s'han atribuït a la cafeïna efectes negatius sobre la pressió arterial. En realitat, aquests efectes semblen estar associats a persones que ja tenen la tensió arterial elevada, de manera que la cafeïna actua com a potenciador de la condició, però no com a desencadenant. En conseqüència, les persones amb hipertensió haurien de controlar el consum d'aquests aliments.

Aliments estimulants

Entre els aliments estimulants es troba el cafè, consumit a diari en gairebé totes les llars dels països desenvolupats, així com en repetides ocasions durant tot el dia. La seva ingesta és tan elevada que fins i tot s'entén com un producte de relació, i inclús hi ha persones que arriben a manifestar que no poden començar bé el dia si no prenen un cafè. Una tassa de cafè conté entre 60 i 120 mil·ligrams de cafeïna. En el cas del descafeïnat, aquesta quantitat es redueix gairebé al mínim.

Un altre producte estimulant, igualment consumit amb freqüència, és el te. No és gaire comú al nostre país, però tant al Regne Unit com en moltes zones d'Àfrica, i especialment d'Àsia, és una beguda essencial. La molècula responsable de l'estímul és la teïna, que actua de la mateixa manera que la cafeïna, tot i que amb un efecte menor. L'equivalent de cafeïna per tassa es troba entre els 10 i els 80 mil·ligrams.

En tercer lloc trobem la xocolata, aliment ric en teobromina, un compost químic de la mateixa família que la cafeïna però amb un efecte estimulant molt inferior. A diferència de tots els anteriors, el cacau és un producte molt gras, que se sol barrejar amb sucre, la qual cosa el converteix en un aliment molt energètic. Curiosament, la barreja del sabor dolç intens amb les propietats energètiques i estimulants dóna com a resultat un aliment molt apreciat per persones de qualsevol edat. L'efecte estimulant és suau, però més intens del que es podria esperar donada la seva baixa concentració de cafeïna.

Finalment, cal destacar les begudes amb extractes de nou de cola, conegudes per tothom com a begudes refrescants. També contenen cafeïna, a raó de 150 mil·ligrams per litre. Aquestes begudes es consumeixen en gran quantitat, ja que és molt comuna la comercialització en ampolles de 500 mil·lilitres. Per tant, el consum reiterat d'elevats volums ens porta a superar el nivell de cafeïna, la qual cosa produeix una sobreestimulació.

Producció

L'Àfrica és i serà la principal regió productora mundial de cacau el proper decenniAquests aliments i begudes s'han introduït en totes les regions del món amb tanta presència que molts països han arribat a basar els seus ingressos en la seva comercialització. Així, es distribueixen més de set milions de tones de cafè en brut per ser consumit a tot el món. És un mercat dominat principalment per Amèrica (Brasil, Mèxic i Colòmbia), l’Àsia (Indonèsia i el Vietnam) i, en menor mesura, per l’Àfrica, amb una elevada producció global, molt dispersa en diversos països.

En canvi, l'Àfrica és i serà la principal regió productora mundial de cacau el proper decenni. Costa d'Ivori, el major país productor mundial de grans de cacau, representa el 44% de la producció mundial de cacau, amb 1,6 milions de tones.

Per al te, la producció mundial està dominada per l'Índia i Bangladesh, amb produccions properes al milió de tones, tot i que se centren en el consum intern. No obstant això, el major exportador de te és Kenya, que comercialitza prop de 300.000 tones. Juntament amb Sri Lanka i la Xina, suposen els grans comercialitzadors de te al món.

Pel que fa a les begudes amb extractes de cola, aquests són el producte més i millor distribuït del món, ja que es poden trobar envasos d'aquestes begudes en qualsevol país o regió geogràfica. L'efecte d'aquests aliments és evident, i els converteix en un negoci impressionant, amb capacitat de generar una enorme quantitat de recursos. Des del punt de vista de la seguretat alimentària, només es converteixen en un problema quan el seu consum és excessiu. En cas contrari, es tracta de productes de relació entre persones, amb efectes positius, buscats i apreciats per la majoria dels consumidors del món, amb independència de la raça, la religió o el sexe.

Tòpics de l'article