Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Pastisseria industrial: un risc real?

27 d'abril de 2010

Fotografia: Beat Küng

¿Prohibir la pastisseria als menors, com si es tractés de tabac o alchool? Aquesta proposta s'ha plantejat en diverses ocasions. Si bé els aliments massa grassos, o amb elevades concentracions de sal o de sucre, són l'origen de d'alguns dels principals problemes de salut, les normatives que busquen impedir-ne el consum són polèmiques: tendeixen a igualar la ingesta de calories excessives al consum de drogues.

Entendre el problema

Aquestes qüestions que es plantegen relacionen directament l'obesitat amb l'aparició de malalties com la diabetis, la hipertensió, les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars i el càncer. Per tant, una dieta excessivament energètica es considera avui un perill d'origen alimentari, ja que prop del 50% de la població del nostre país pateix sobrepès o obesitat o corre el risc de patir-ne amb els anys. Tot això porta a considerar l'alimentació com un risc de primer ordre en l’àmbit de la seguretat alimentària.

Cada cop és més clar que el consum excessiu de greixos saturats, insaturats del tipus trans, sucre i sal produeixen problemes per a la salut quan es produeix un consum excessiu durant llargs períodes de temps. Davant d’aquesta situació, una de les propostes és tractar aquests aliments com a tòxics i començar a propugnar-ne el control. Aquesta situació és impossible d'imaginar a dia d'avui, ja que, si s'ha de prohibir cada aliment amb risc de ser poc saludable, al final serà molt complicat menjar alguna cosa. Potser seria molt millor informar i permetre que el consumidor decidís. Aquest punt és controvertit, ja que hi ha moltes opinions i generalment contraposades, la qual cosa fa molt difícil arribar a un consens. Amb tota probabilitat, la solució passa per la presentació del problema i el debat conjunt entre administracions, empreses alimentàries i consumidors, per poder construir una estratègia concreta de solució a futur.

De nou aquí apareix el dubte de què fer amb (o millor dit, com incloure) els consumidors. Consumidors en som tots, i el consumidor és l'element imprescindible en el fet alimentari. És qui, amb la seva elecció, fa que un tipus d'aliment tingui èxit o no. Per això és realment necessari educar el consumidor perquè modifiqui els seus hàbits. En aquest sentit és molt important la implicació de referents socials com poden ser esportistes, investigadors, metges i professionals en general, que aconsegueixin crear un missatge continuat i homogeni que cali a poc a poc en la població.

També ocorre que una part significativa de la població infantil pateix sobrepès i obesitat (amb freqüències properes al 40%, en especial en algunes comunitats autònomes, com és el cas de les Illes Canàries). Aquest fet posa de manifest que cal fer un esforç real per educar dels infants i els adolescents en la importància d'una bona alimentació, ja que corregir la dieta implica una millora apreciable en les expectatives de salut, i a aquestes edats s'està a temps de corregir els hàbits.

Alimentació en nens i joves

Els beneficis d'una alimentació saludable poden notar-se després dels primers tres mesosUna de les evidències més clares de l'existència d'una relació entre dieta i risc per a la salut és l'assenyalada per l'estudi Predimed, que va mostrar com una dieta amb suplements d’oli d'oliva verge i alguns fruits secs disminueix entre un 40% i un 50 % els factors que causen les malalties cardiovasculars. A més, això no demanda tota una vida seguint d'una dieta concreta, sinó només que les persones adaptin la seva alimentació. Els beneficis d'una alimentació saludable poden notar-se després dels primers tres mesos.

Com ja s'ha comentat, una primera intenció podria ser la de prohibir la comercialització d'aliments inadequats, en especial pastisseria industrial i les llaminadures. De fet, a Espanya s'hi està plantejant la possibilitat de considerar aquests productes com un aliment a prohibir als espais docents, com poden ser les escoles i instituts. A tall d'exemple, seria el mateix que la prohibició de consum d'alcohol a les àrees de servei o per a menors d'edat.

No obstant això, hi ha exemples de prohibicions que han mostrat ser del tot ineficaces. El major intent de prohibició alimentària va tenir lloc durant el mandat d'Elena Salgado com a ministra de Sanitat, la qual va emprendre una mena de croada contra la venda d'hamburgueses hipercalòriques. L'experiència no va poder ser més negativa. L'intent de prohibició es va traduir en una publicitat gratuïta per a la cadena de menjar ràpid afectada i, curiosament, en un increment important de les vendes d'aquesta companyia. La reacció va ser tan gran que es van llençar al mercat productes encara més rics en calories, la qual cosa, sens dubte, va ajudar a agreujar el problema.

Aquesta situació ens ha d'ensenyar que prohibir només hauria d'implicar no tenir un aliment accessible en determinades zones, i també que una prohibició estimula el desig de consum i, en conseqüència, n'augmenta el risc. Moltes vegades s'ha parlat d'aquesta situació, la solució de la qual passaria per l'educació nutricional. Aquesta sí que podria ser una via de treball, però centrant la seva aplicació als centres educatius i l'entorn domèstic. De res serveix que en una escola es faci un dia de formació alimentària si després, a casa, el primer que fem és oferir als joves aliments hipercalòrics sense cap control.

Tòpics de l'article