Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Volcans i seguretat alimentària

30 d’abril de 2010

Fotografia: Rodrigo Müller

Durant la història hi ha hagut moltes erupcions volcàniques. Algunes en són destacables per les importants conseqüències que van ocasionar en grans àrees poblades, com la que va passar a Pompeia l'any 79. La completa desaparició de la ciutat i dels seus 20.000 habitants va suposar un desastre humà i econòmic sense precedents. No obstant això, poques vegades es té en compte que l'emissió de grans quantitats de gasos i cendres a l'ambient pot suposar un risc per a la salut dels consumidors que, amb posterioritat, ingereixin aliments cultivats a la zona afectada.

Situació actual

A Europa, i en concret a Islàndia, després d'un silenci de 200 anys, el volcà Eyjafjalla (Situat sota la glacera Eyjafjallajökul), va entrar en erupció el 20 de març del 2010. El contacte del magma amb el gel de la glacera va provocar una explosió que va formar una columna de vapor de set quilòmetres d'altura a la zona, on es van mesurar, a més, 10 petits terratrèmols.

La columna de vapor va precedir a una de cendres posteriors, amb una magnitud tan gran que ha arribat a afectar tot el nord i centre d'Europa i una mica les àrees septentrionals del continent. Aquesta situació va afectar tots els sectors del transport, però també el medi ambient de la zona. L'afectació va ser tan important que, després d'un mes de la primera erupció, la Comissió Europea va demanar a l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, d’European Food Safety Authority) assessorament urgent sobre els riscos per a la salut pública i la sanitat animal en tota la Unió Europea (UE).

Un nou risc?

De les diferents substàncies considerades, l'EFSA va identificar el fluorur com el compost més críticLa principal pregunta a la qual es pretenia donar resposta era la possible contaminació dels pinsos i de tota la cadena alimentària a causa de la caiguda de la cendra o dels gasos despresos. De les diferents substàncies considerades, l'EFSA va identificar el fluorur com el compost més crític, per la seva relació amb problemes de salut potencials, tant en persones com en animals. No obstant això, encara s’espera poder conèixer la composició detallada de les cendres per saber si és necessari ampliar la llista de substàncies potencialment tòxiques i la seva concentració.

El fluorur en si no és essencial per al desenvolupament corporal ni per al correcte funcionament del nostre organisme, però és important i beneficiós en petites quantitats, per tal de prevenir l'aparició de càries dental. El problema es presenta quan hi ha una ingesta excessiva del mateix, ja que dóna lloc al que es coneix com a fluorosi dental. Aquesta consisteix en l'aparició de taques a les dents que poden anar des d'un color blanc fins al marró, amb destrucció de l'esmalt de la dent. En els casos més lleus es produeix un aspecte blanquinós que és difícil de notar, excepte per un dentista. Així mateix, la ingesta excessiva i prolongada de fluorur pot arribar a produir una reducció de la resistència dels ossos, la qual cosa comporta un augment de la freqüència de fractures òssies.

Els nivells màxims d'ingesta de fluorur són de 0,10 mg/kg de pes corporal i dia per a la població infantil, i de 0,12 mg/kg de pes corporal i dia per a l’adulta. Per als animals d'abastiment, els nivells màxims tolerables en pinso són de 40 mg/kg de pinso per al boví i cavalls, i de 60 mg/kg de pinso per a ovelles. D'entrada s'ha considerat l'exposició dels herbívors; són els qui més poden veure's exposats als productes derivats de l'erupció, ja que poden ingerir pastures contaminades.

Una altra de les vies de contaminació plantejada és l'aigua, font de contaminants en humans i animals a través de la dieta. Les quantitats que poden arribar per l'aigua són desconegudes de moment, de manera que és difícil poder precisar el risc inherent al seu consum. Per sort, la intoxicació per aquesta substància, que pot tenir conseqüències serioses per a les persones, és poc freqüent en un origen per ingestió de cendres d'origen volcànic.

Tranquil·litat, per ara

Atesa la informació de què es disposa respecte del risc relatiu al consum d'aigua de beguda, vegetals en general, fruita, peix, llet, carn i, fins i tot, pinsos per a l'alimentació animal, l'EFSA conclou que aquest és insignificant. Un dels motius més importants és la distància dels països de la UE respecte del volcà.

El risc se centraria en els núvols de cendra que caiguessin a la terra juntament amb gotes de pluja. Tot i que el problema a les comunicacions ha estat elevat, l'extensió i presència de cendres en terra són relativament escasses, de manera que és difícil que s'arribi a assolir la quantitat necessària de residu perquè es produeixi algun risc per a la salut.

En qualsevol cas, el seguiment d'aquest problema, així com la composició concreta de les cendres, seran les que donaran les pautes per als propers mesos.

Tòpics de l'article