Tribunes

Seguretat alimentària

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Inseguretat alimentària i embaràs

7 de maig de 2010

Fotogaleria: Jurischk / Ellen

Des de l'aparició del mal de les vaques boges a Espanya, el mes de novembre del 2000, la seguretat dels aliments s'ha convertit en un dels criteris més importants per als consumidors a l'hora de triar un tipus o un altre d'aliment.

Aquesta mateixa situació es dóna a la major part dels països del nostre entorn, entenent la seguretat alimentària com tots aquells controls i mesures preventives que fan que els productes que consumim siguin innocus. No obstant això, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) n'ha donat una definició molt més àmplia: "Hi ha seguretat alimentària quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats i les seves preferències alimentàries per tal de dur una vida activa i sana". Per tant, el concepte és més ampli i també engloba la disponibilitat adequada d'aliments per assolir una alimentació saludable.

Embaràs i seguretat

És en aquesta línia en què cal emmarcar un interessant estudi publicat en l'últim número de la revista Journal of the American Dietetic Association. En aquest treball, un grup d'investigadors de la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units) han estudiat la relació de les condicions de seguretat alimentària amb l'aparició de condicionants de salut en les embarassades i el risc potencial que presenten.

Ja fa anys que se sap que l'alimentació de la mare tindrà un efecte fonamental en el desenvolupament de l'embrió i en la salut posterior del nadó. També hi ha evidències que el control del pes durant la gestació jugarà un paper important en la salut de la mare, en la qualitat i facilitat del part i en la prevenció de malalties cròniques posteriors. Aquest coneixement ha portat a desenvolupar molts protocols d'atenció a les embarassades, a les quals se suplementa la dieta amb ferro, calci o àcid fòlic.

Població estudiada

Viure en una llar insegura implica una elevada probabilitat de patir obesitat L'estudi es va dur a terme sobre un total de 810 dones embarassades durant quatre anys, en les quals es van valorar dades individuals: índex de massa corporal, augment de pes durant l'embaràs, aparició i grau d'anèmia en el segon trimestre i aparició d’hipertensió i diabetis induïdes per l'embaràs. En cadascuna d'aquestes dones també es van valorar, mitjançant enquestes, els nivells de seguretat domèstica des del punt de vista de la varietat, qualitat i equilibri de la dieta, juntament amb les condicions higièniques i de preparació d'aliments. De les 810 embarassades, el 76% vivien en llars qualificats com a completament segures, el 14% vivien en llars amb alguns problemes de seguretat i el 10% vivien en llars amb una clara inseguretat respecte dels aliments i la dieta.

Les dades obtingudes han permès relacionar seguretat alimentària i risc per a la salut en aquest grup de població. S'ha apreciat que viure en una llar insegura, on fallen les condicions d'higiene i se segueix una dieta desequilibrada, implica bàsicament una elevada probabilitat de patir obesitat, abans i durant l'embaràs, que pot ser heretada pels nadons. Com era d'esperar, les llars amb millors condicions de seguretat comporten un menor risc d'obesitat i de malalties metabòliques lligades a l'embaràs. Tanmateix, va ser cridaner que en aquelles llars amb una certa desviació respecte de l'òptim en seguretat s'observava un major risc de patir diabetis. Altres problemes, com l'anèmia o la manca de calci, semblen una cosa pròpia de l'embaràs, la qual cosa implica que les mesures de suplementació dietètica, com les que s'implementen avui en dia al nostre país, són unes de les millors estratègies preventives.

Tòpics de l'article