Tribunes

Història de la Ciència

Oliver Hochadel

Investigador del CEHIC

Atapuerca a l'Expo: l'ADN d'Espanya a Xangai

11 de maig de 2010

Fotografia: Leted

El 2006, Alemanya va celebrar el un segle i mig del descobriment del primer Home de Neandertal, que porta el nom d'una vall prop de Düsseldorf. Els mitjans de comunicació van fer broma sobre el "primer alemany", tot i que fa 40.000 anys no hi havia controls fronterers i que els fòssils neandertals es troben per tot Europa i Àsia occidental.

L'ADN utilitzat per seqüenciar el genoma neandertal, publicat el divendres passat a la revista Science, va ser extret de les tíbies de fòssils neandertals trobats a Croàcia. Properes seqüenciacions inclouran fòssils d'Espanya, Rússia i Alemanya. Svante Pääbo, un expert mundial en l'ús d'ADN antic, és d'origen estonià, va néixer a Suècia i treballa a Alemanya. La publicació recent estava signada per 56 autors de més d'una dotzena de grups de recerca dels Estats Units, la Xina i tota Europa. La recerca en l'evolució humana sembla ser una qüestió internacional.

Tot just pocs dies abans de la publicació del genoma del neandertal, l'Expo de Xangai va obrir les seves portes. A la primera sala del pavelló espanyol, dissenyada per Bigas Luna, els visitants es trobarien en una mena de cova. Com explica la nota de premsa de la Fundació Atapuerca, aquesta sala pretén evocar el famós lloc prehistòric d'Atapuerca, a prop de Burgos. Els visitants començaran el seu circuit amb “l'ADN d'Espanya”.

En un principi, la Fundació Atapuerca i la Societat Estatal per a Exposicions Internacionals (SEEI), responsable del pavelló espanyol, havien planejat mostrar alguns dels fòssils d'Atapuerca com a punt de partida per a un “viatge en el temps”. Al final, Bigas Luna va optar per un simple fragment de sílex que havia recollit ell mateix a la serra d'Atapuerca com a únic objecte material.

L'any 2000, alguns fòssils d'Atapuerca s'havien exhibit al pavelló espanyol de l'Expo de Hannover. Encara que alguns d'aquells fòssils tenien mig milió d'anys (l'Homo heidelbergensis de la Sima de los Ossos), els fòssils de l'Homo antecessor, també d'Atapuerca, tenen com a mínim 780.000 anys. Aquests fòssils són, per tant, les restes d'homínid més antigues d'Europa, i l'Homo antecessor ha estat anomenat "el primer europeu" i fins i tot "el primer espanyol". En aquest cas, no és clar si es tracta només d'una broma. Un periodista d'El País va escriure que els fòssils al pavelló espanyol de Hannover permetrien al visitant "dialogar" amb l'Homo antecessor.

Pot semblar estrany que uns fràgils fragments d'os d'una espècie extingida fa tant de temps s'hagin convertit en representatius del seu país. Però Espanya no és, ni molt menys, l'únic país que fa servir fòssils com ambaixadors internacionals. Etiòpia, per exemple, va usar una rèplica de l'esquelet de la famosa Lucy (un Australopithecus afarensis de més de tres milions d'anys) com a atracció central a l'Expo d'Aichi de 2005.

Som ja al segle XXI. Tecnologies avançades ens permeten extreure i seqüenciar l'ADN d'un neandertal. I, amb tot, el vincle íntim entre els fòssils d'homínids i la identitat nacional es pot rastrejar fins al segle XIX. Un fragment de sílex de la serra d'Atapuerca simbolitza l'"ADN d'Espanya". La necessitat de reconstruir continuïtats nacionals cap al passat més remot sembla immune als canvis tecnològics i la globalització. Els científics espanyols d'Atapuerca fan dos tasques alhora: en els escenaris internacionals impressionen els seus col·legues paleoantropòlegs amb nombroses publicacions en revistes d'alt impacte; en l'escena domèstica, i amb l'ajuda dels mitjans de comunicació nacionals, conreen la noció de la “muntanya màgica” d'Atapuerca, llar dels “nostres avantpassats”.

Això promou, de vegades, estranyes aliances. El servei de premsa de la Fundació Atapuerca informa així sobre el pavelló espanyol a Xangai: "La coincidència en el temps de les restes d'homínids trobades en ambdós països ressalta més l'antiguitat de la població a les dues nacions". Aquesta frase fa referència als famosos fòssils trobats a Zhoukoudian (prop de Pequín) des del 1928. Tenen uns 500.000 anys i pertanyen a l'Homo erectus. A la Xina no és cap broma que l'Homo erectus (a vegades anomenat Homo pekinensis) és el xinès més antic. És gairebé una doctrina d'estat, amb el suport de la majoria de científics del país nipó, que els xinesos descendeixen de l'Home de Pequín. Poc importa als nacionalistes xinesos que la resta del món consideri que els humans moderns van aparèixer a l'Àfrica fa uns 130.000 anys.

La situació a Europa occidental és molt diferent i, no obstant, podem preguntar-nos per què Atapuerca té tant d'atractiu per a aquest tipus de discursos. La petita serra burgalesa està considerada com el lloc de l'inici de la història d'Espanya en moltes versions populars de la història. Amb tot, el fet que Atapuerca estigui tan enrere en el temps la fa completament innocent. Els antics homínids no tenen res a veure amb la torturada història d'Espanya al segle XX, o amb la llegenda negra de l'Espanya intolerant i subdesenvolupada d'uns segles enrere. Recordem-ho: els homínids com l'Homo antecessor eren caníbals.

Tòpics de l'article