Tribunes

Societat de la Informació

Mentxu Ramilo

Doctora en Ciències Polítiques i de l'Administració (UPV/EHU). Àrea d'R+D de Proyelia

Les claus per a una Societat del Coneixement

12 de maig de 2010

Fotografia: Daniela Hartmann

Després de l'experiència de Barack Obama a la Casa Blanca, comencen a aparèixer iniciatives d'Administració 2.0 i Política 2.0, impulsades per un nou perfil de gestor que tracta de transmetre una forma diferent de fer política i treballar per a i amb la ciutadania. L'activitat pública es fa així més transparent, com en el cas de l'Open Government Initiative als Estats Units o Irekia a Euskadi; allibera dades públiques perquè siguin utilitzades per crear serveis de valor afegit, com Data.gov als Estats Units o Open Data Euskadi; o compta amb la participació de la ciutadania per elaborar noves polítiques i serveis públics o millorar-ne els existents, com la plataforma eCatalunya per al treball col·laboratiu i l'intercanvi d'idees o la millora de tres portals de la xarxa Euskadi.net.

Les anàlisis de com s'han configurat aquestes polítiques són importants per valorar la feina feta i proposar millores. Les conclusions de l’estudi comparatiu que presento, sobre el desenvolupament d'aquestes polítiques a Catalunya i Euskadi des del 1995 fins al 2005, en són un bon exemple. Mentre que en el cas català les polítiques públiques de promoció de la Societat de la Informació i del Coneixement es van produir de baix cap a dalt (model pluralista), impulsades inicialment per nombrosos actors, en el cas basc aquestes han estat promogudes des del propi govern, sense comptar gaire amb l'opinió d'altres agents (model jeràrquic). No obstant això, les organitzacions catalanes valoren pitjor els resultats obtinguts, ja que tenien grans expectatives respecte dels resultats de promoció. Per la seva banda, a Euskadi, les organitzacions valoren millor els resultats; el Govern Basc, tot i no fer-les participar en els moments de la planificació, sí que va comptar-hi en l'execució de programes.

Una altra de les conclusions del treball és que els models de promoció de la Societat de la Informació tendeixen a la convergència: tard o d'hora tots els països, nòrdics i llatins, s'han dotat d'equipaments d'accés a Internet gràcies a la convergència de canals (televisió digital, mòbil, PC, PDA, etc.). Per contra, la Societat del Coneixement tendeix a la divergència. La generació d'idees creatives i coneixement en espais i entorns d'innovació, presencials o virtuals, no serà similar en tots els països. El motiu és que la Societat del Coneixement es basa en les persones, en la seva experiència i coneixement, i no en la presència de grans infraestructures que són fàcils i atractives d'inaugurar. A més, en molts casos, les persones no desenvolupen tot el seu potencial, ja que les bases de la Societat del Coneixement no estan ben esteses ni interioritzades en termes culturals. Aquestes bases són una comunitat social integrada (el capital social), una cultura emprenedora i innovadora i un conjunt de valors de treball col·laboratiu i en xarxa.

Caminar cap al coneixement

El primer que s'ha de garantir per a una transició de la Societat de la Informació a la del Coneixement és l'accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a fer-ho és imprescindible reduir el cost dels equipaments, expandir les infraestructures de telecomunicacions al conjunt del territori, reduir els preus de l'accés a Internet i garantir velocitats reals de navegació.

Per a una transició de la Societat de la Informació a la del Coneixement cal garantir l'accés universal a les TIC D'altra banda, s'ha d'augmentar la cultura d'ús de les TIC. Resulta curiós que, en moltes llars, els ordinadors, escàners i impressores siguin objectes de decoració més que veritables eines per a la formació, creació de continguts o divulgació. D'aquí la necessitat de fomentar una cultura en aquest sentit i de difondre la quantitat de possibilitats que poden trobar-se al ciberespai. És fonamental que acostar-se a les TIC resulti engrescador, ja sigui buscant oci, formació, relacions interpersonals o treball. Les utilitats en són moltes, i la (in)formació en les TIC és possible de forma autodidacta o a través de centenars de centres públics de formació o en acadèmies privades (amb molts cursos gratuïts subvencionats). També és fonamental la difusió de les iniciatives públiques ja en marxa per socialitzar l'ús de les TIC, així com donar importància a generar informació, compartir coneixement i “treballar en xarxa” en la vida quotidiana.

Per a l'avanç cap a la Societat del Coneixement també cal incorporar el concepte de creativitat en la societat, i fer-ho en un ambient afavoridor. Aquesta creativitat s'ha d'entendre com a creació de noves idees precedides d'un mètode rigorós de treball, anàlisi i síntesi. Qui vulgui investigar té per davant un ardu treball, el valor més important del qual és la satisfacció personal d'haver trobat alguna resposta i moltes més preguntes.

En aquest sentit, l'ambient és un element fonamental per garantir aquesta creació de coneixement. Tot i l'ambició constructiva i la vocació de servei de molts, l'ambient i els valors socials de moda condicionen el comportament i les decisions. Sempre hi ha emprenedors i científics, tot i els models socials “fàcils” que transmeten els mitjans de comunicació (persones especuladores i del món de l'espectacle que aconsegueixen diners fàcils i fama, concepte ja sense prestigi). Comença a percebre's un problema important: hi ha centenars d'ajuts públics per a la creació d'empreses, però falten persones emprenedores que s'animin a sacrificar el seu temps i dedicar part de la seva vida a la creació de noves empreses i serveis innovadors. No només es tracta de gaudir amb el que un fa i amb qui ho fa: un ambient que afavoreix la creativitat i la recerca, sense pressió per obtenir resultats a curt termini, és, a més, un espai de llibertat obert a la generació d'idees noves.

Finalment, arribem a la innovació, és a dir, a tots aquells processos que permeten crear nous productes i serveis i millorar la competitivitat i productivitat de les organitzacions. A més de les condicions ja assenyalades, per garantir una comunitat innovadora és indispensable que hi hagi persones laborioses amb idees originals que sàpiguen liderar i encomanar el seu entusiasme per la creació, la interiorització i la difusió de nous conceptes, valors i coneixements. A aquestes persones se les pot anomenar ‘dinamitzadores relacionals’. Són aquestes les que precisament estan generant l'Administració 2.0 i la Política 2.0

Tòpics de l'article