Tribunes

Societat de la Informació

Alfred Comín

Periodista TIC

El repte del megaproveïdor global de tecnologies de la informació

25 de maig de 2010

Fotografia: Olly M Pus

Probablement vostè és un dels molts milions d'usuaris domèstics o professionals de tecnologies de la informació que té o ha tingut algun producte del fabricant HP. Possiblement una impressora, potser un portàtil o, amb menys probabilitat, un smartphone. Això ho ha fet possible una estratègia corporativa tenaç i ambiciosa com poques.

Una de les disjuntives tradicionals dels proveïdors de tecnologia corporativa és, o ser molt bo amb un producte, o ser competitiu oferint un ampli ventall de solucions als seus clients. HP va triar ja fa molts anys la segona via, i no només en el mercat empresarial, sinó en tots els segments possibles de l'ús de la tecnologia. Aquesta estratègia li està donant bons fruits i, de moment, no sembla que el seu mercat hagi tocat sostre. Però fins quan serà així?

HP és un exemple de diversificació de l'oferta simultània a un creixement estimulat per una decidida estratègia de compres. És present als mercats d'impressores, servidors, càmeres digitals, ordinadors, serveis, etc. "Som líders o segons en gairebé tots els sectors en què intervenim", deia l'any 2006 Carly Fiorinna, aleshores màxima responsable d'HP. Feia quatre anys que HP havia adquirit Compaq per 19.000 milions de dòlars per poder parlar "d'igual a igual amb IBM".

L'empresa va ser fundada el 1938 pels senyors Bill Hewlett y Dave Packard en un garatge, un indret que avui gaudeix de la consideració de Lloc Històric dels Estats Units. No és un reconeixement gratuït: el local es considera el punt de naixement de Silicon Valley, i l'empresa que va sortir del seu interior s'ha convertit en el primer proveïdor mundial del mercat de les tecnologies de la informació, que no inclou el segment de l'electrònica de consum (si s'inclogués, Samsung s'hagués situat per davant d'HP el 2009).

Lògicament, en aquest camí que porta del garatge de Palo Alto (Califòrnia) a la presència en 126 països, HP no s'ha estalviat reestructuracions importants ni ha pogut evitar moments especialment difícils. Sobretot en els temps de la controvertida i finalment dimitida Carly Fiorina, o arran del desagradable afer d'espionatge que el 2006 va esquitxar la direcció de l'empresa.

El 2008 es va produir una altra adquisició clau, la d'EDS, per 13,2 mil milions de dòlars. Amb aquesta operació, la vella HP eliminava un poderós rival en el mercat dels serveis informàtics, duplicava la seva facturació en aquesta activitat i aconseguia en el segle XXI una cosa que al XX hauria semblat impossible: superar IBM, l'empresa mare de gairebé totes les grans empreses d'informàtica del món.

Flanc feble

HP no és gairebé ningú en el mercat dels dispositius mòbils Però malgrat aquesta potència, HP no és gairebé ningú en el mercat dels dispositius mòbils, un mercat que està experimentant creixements del 20% anual i en el qual les vendes de mòbils intel·ligents podrien superar les de PC en cinc anys. En el camp dels dispositius mòbils l'empresa compta amb els terminals iPaq, sempre equipats amb Windows Mobile, un sistema que es desinfla. Segons la consultora Gartner, els smartphones amb Windows Mobile han passat de tenir el 10,2% de quota de mercat en el primer trimestre de 2009 al 6,8% en el mateix període del 2010. HP és potser el principal aliat de Microsoft i també el més fidel, però l'empresa de Palo Alto no pot esperar a veure si Microsoft és capaç o no de recuperar-se amb el futur Windows Mobile 7.

Aprofitar l'oportunitat

HP és un dels proveïdors globals amb prou recursos propis com per intentar capgirar la situació en aquest mercat, però per encalçar competidors tan ràpids com Blackberry, Apple o Google necessita guanyar temps. La compra és una manera clàssica de fer-ho i una crisi econòmica sempre ofereix alguna bona oportunitat. Com Palm, que estava en venda. S'especula que hi havia diverses empreses interessades, potser Dell, HTC i d'altres, però finalment HP va aprofitar l'oportunitat. La compra de Palm va costar 1.200 milions de dòlars, una quantitat assequible per a una empresa que durant el darrer exercici fiscal va facturar 114.600 milions de dòlars. A canvi rep tot un ecosistema de mobilitat. Amb webOS "guanyem 10 anys més d'innovació", assegura Jon Rubinstein, antic cap de programari d'Apple i ara nou responsable de Palm a HP.

La joia de la corona de Palm és el sistema operatiu webOS, però també compta amb el seu kit de desenvolupament d'aplicacions i una envejable experiència en l'entorn dels smartphones, a més d'una bateria important de patents relacionades (1.600). Aquestes eines podrien ser utilitzades en diversos projectes d'HP, com els smartphones i potser ordinadors portàtils. També, i això ho ha confirmat Mark Hurd, president d'HP, webOS serà instal·lat a les properes tablets i (sorpresa!) a les noves impressores intel·ligents. "La imatge d'Steve Ballmer a Las Vegas a principi de gener portant una tablet d'HP amb el programari de Windows ha quedat vella en quasi tres mesos", deia gràficament el diari Cinco Días.

El temps dirà si HP renuncia completament a Windows Mobile, i també quin serà el futur del maquinari de Palm. Els models de telèfon mòbil Palm Pre i Palm Pixi als Estats Units s'han venut relativament bé i es comercialitzen a Europa de la mà de Vodaphone. Hi ha opcions de compra a partir de zero euros, segons els plans, però caldrà veure com es perfila el seu futur en els propers mesos. Per posar-se a l'alçada dels seus competidors, HP necessita guanyar-se a milers de desenvolupadors d'aplicacions per a dispositius mòbils, molts d'ells europeus.

Ara bé, necessitaran aquests desenvolupadors dedicar recursos a la creació d'aplicacions per a WebOS? En el seu moment, el PalmOS era un entorn molt atractiu, però es va anar desdibuixant. Si la maquinària tecnològica, comercial i de màrqueting d'HP es posa a treballar, i tot indica que serà així, aconseguirà el suport decisiu de les operadores i WebOS podria esdevenir una opció important. Com d'important? Encertar en les previsions sempre és essencial, i encara més en un entorn com el dels dispositius mòbils, "que encara són a l'edat de pedra de la computació", com va dir el portaveu d'Intel al darrer World Mobile Congress, celebrat a Barcelona. L'èxit no està garantit i per fer una marca global, com Apple o Google; "resta molta feina per fer", adverteix Adam Leach, consultor d'Ovum.

Però si HP s'en surt, haurà aconseguit estendre la seva força a un altre i decisiu segment del mercat. En el seu moment, IBM, el gegant blau, va haver de posar-se a dieta davant la necessitat de prioritzar els seus recursos en les línies de negoci claus per a la seva continuïtat. Però HP, que actualment compta amb 304.000 treballadors, segueix comprant i mai ven. Fins on podrà expandir-se sense topar amb els organismes de defensa de la competència? Podrà l'empresa presidida per Mark Hurd créixer sense travessar la línia crítica que separa l'empresa àgil i innovadora de la institució jerarquitzada i burocràtica a la qual sembla conduir fatalment el gegantisme?

"La complexitat no es troba tant en les lògiques de producció i venda, que segueixen pautes similars en tots els productes, sinó en els models de negoci, perquè la consultoria i el servei son àrees molt diferents a vendre màquines o sistemes operatius", explica Enric Colet. Al parer d'aquest professor del Departament de Sistemes d’Informació d'ESADE, la clau consisteix a funcionar com un conglomerat descentralitzat en el qual cada unitat de negoci sigui independent per prendre decisions sense necessitat de sotmetre-les a la supervisió d'un òrgan central. "El repte d'HP és difícil però, de moment, se n'estan sortint força bé", afegeix Colet.

Tòpics de l'article