Tribunes

Política científica

Oliver Hochadel

Investigador del CEHIC

Repte 2030?

15 de juny de 2010

Fotografia: FECYT

Vas perdre l’oportunitat, suposo, o pertanys a les 107.309 persones que van votar el Repte 2030? Al lloc web hi tenies els 14 desafiaments que podien fer-se realitat per al 2030. "Unificar totes les teories físiques", per exemple. O "Ciutats més confortables, accessibles i ecològiques". Cada repte estava presentat per un “innovador”, és a dir, persones conegudes com la primatòloga Jane Goodall o l'arquitecte Norman Foster expliquen en 45 segons per què és important fer allò correcte, per a la humanitat i la natura. Alguns dels vídeos són un pèl incòmodes. Al xef estrella Ferran Adrià se l'empeny davant la càmera (el fons és, naturalment, un mercat) per declarar amb solemnitat que la salut i l'alimentació estan connectades. Sens dubte, una sorpresa per a molts espectadors...

Quin benefici aporten aquestes obvietats? Ni idea. Em pregunto també per què un diari de qualitat com El País ha escrit un article del tot favorable a una iniciativa que és indistingible des de les relacions públiques. Només el títol ja és preocupant: El futur de la ciència europea, a les seves mans, com si participar a través d'un vot anònim per Internet tingués cap impacte.

En la meva opinió, la iniciativa reflecteix el deplorable nivell de la comunicació científica a Espanya. Tant els polítics com els periodistes i moltes altres persones expliquen que el país s'ha de posar al nivell d'altres països europeus i invertir en ciència i tecnologia. Això és cert. No obstant, la política comunicativa conseqüent no ha d'anar dirigida a només aconseguir fons per a la recerca. El públic no és un ramat d'ovelles ignorants que necessita alimentar-se de dades científiques. Hi ha d'haver elements de reflexió per promoure un debat ampli i democràtic sobre temes d'actualitat. El que es necessita és que la ciència entengui la gent, no només que la gent entengui la ciència.

La política comunicativa conseqüent no ha d'anar dirigida a només aconseguir fons per a la recercaDemano disculpes per la polèmica, però, en termes de comunicació científica, Espanya és encara un país en vies de desenvolupament. Països com Dinamarca, Suècia, el Regne Unit o els Països Baixos estan molt per davant a l'hora de buscar mesures per incloure el públic en temes de política científica i agendes de recerca. No tots els projectes (conferències, festivals de ciència, botigues científiques) són un èxit, però el procés d'aprenentatge en aquests països en les últimes tres dècades ha estat enorme. La comunicació científica a Espanya sembla que no pot alliberar-se d'una actitud antiquada i paternalista. El Repte 2030 n’és la prova més recent. Representa que fer clic en una icona en un lloc web es fer participar la gent.

Vaig parlar amb Núria Molinero, directora de comunicació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), organitzadora del Repte 2030, que formava part de la presidència espanyola de la Unió Europea. Em va explicar que el principal objectiu de la iniciativa era difondre el coneixement, més que no pas animar el públic a participar en la ciència informant-lo dels problemes més urgents del camp. També volien mostrar les persones que hi ha al darrere de la recerca i la innovació. Personalitzar la ciència és una bona idea. Que es pugui aconseguir mitjançant vídeos curts en Youtube és molt dubtós.

Moliner em va dir que estaven contents amb el resultat. Els hagués agradat arribar més a altres països europeus, però no tenien pressupost per fer publicitat de la iniciativa a l’exterior del país. Moliner va assegurar-me que no van invertir molt en la campanya, encara que no vaig poder aconseguir informació concreta sobre el cost de la iniciativa. De fet, havien pensant en oferir al públic la possibilitat de formular els seus propis reptes per al 2030 en comptes d’oferir-ne de preseleccionats, però això hagués demanat més recursos i hagués sortit més car.

El punt fort de la iniciativa era la presentació dels resultats a Brussel·les. Em pregunto què va explicar Cristina Garmendia als seus col·legues durant la reunió de ministres de Ciència i Innovació de la Unió Europea a finals de maig. "Bé, mirin, un 14% dels que han participat, una fracció minúscula dels ciutadans de la Unió, la major part d'ells espanyols, han votat 'Emmagatzemar l'electricitat amb més eficiència' com el seu repte per al 2030". Dubto que la ministra espanyola arribés més lluny, tot suggerint que potser la política de la Unió Europea en ciència i innovació hauria d’escoltar la vox populi. Per a mi, això sona a mer activisme simbòlic. El Repte 2030 era una iniciativa benintencionada per a polítics i institucions: "Mireu, hem tingut en compte la gent!".

P.D.: Només un 4% dels participants a la iniciativa va votar pel repte "Innovar en hàbits alimentaris sans". Òbviament, Ferran Adrià no va fer un bon treball.

Tòpics de l'article