Tribunes

Política científica

Núria Sancho Fortuny

Professora, Formadora, Consultora, Doctora en Dret

Contaminació per substàncies químiques: les malalties invisibles

16 de juny de 2010

Fotografia: Eek the cat

Actualment, tot ésser humà està exposat, durant la seva vida, al contacte amb substàncies químiques perilloses. Les dades revelen diversos escàndols sobre persones contaminades sense efectes de prevenció posteriors. Aquest va ser l’origen del treball de recerca d'un llibre presentat recentment, Derecho(s) frente a las sustancias químicas. Nueva Conciencia y Responsabilidad Social Corporativa, en què es relacionen estudis de laboratori amb casos reals de persones contaminades per diferents substàncies, que han acabat als tribunals.

Els motius pels quals aquestes persones han estat contaminades són de vegades sorprenents. Sovint han entrat en contacte amb substàncies tòxiques en llocs tancats, oficines, habitatges o el lloc de feina, normalment amb pesticides, desinsectants o biocides. També poden haver-hi entrat en contacte a la pròpia llar, a través de materials utilitzats en la construcció, o bé a través del menjar i productes de consum com tèxtils, joguines, dentífrics, xampús o desodorants.

Tota la informació que engloba el llibre no només pretén construir un món millor, sinó que cerca solucions amb una metodologia nova i original. Segons la Dra. Carme Valls, presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris i la Fundació Catalunya Segle XXI, busca aportar un feedback en àmbits dels drets sobre la nostra salut que fins ara no s’havien tractat, seguint la metodologia informativa d’un quasi-manual de capçalera. Per aquest motiu es dirigeix a tothom que vulgui tenir informació sobre un fet que tots patim o podem patir en major o menor grau: una contaminació per substàncies químiques.

Els experts afirmen amb rotunditat que és difícil quantificar els casos de persones contaminades per aquestes substàncies, a causa tant del desconeixement mèdic i social com de la difícil diagnosi de les malalties derivades (com ara la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple). Es tracta, en general, de malalties que es tracten com a “rares”, estranyes, invisibles, i que pateixen una manca de reconeixement per part del sistema sanitari espanyol, al contrari del que succeeix en països com Alemanya, Japó i Canadà.

És difícil quantificar els casos de persones contaminades per aquestes substànciesPrecisament, totes aquestes dificultats comporten que moltes persones contaminades pateixin les conseqüències de les seves malalties en silenci, desemparades, amb patiment físic i misèries personals. Cal, doncs, obrir la nostra ment a una nova consciència, plantejar un nou debat sobre la complexitat de la prevenció i la necessitat de fer importants avenços en R+D+i en el sector de les substàncies químiques. L’objectiu final ha de ser donar un reconeixement oficial a Espanya a aquestes patologies, tot ubicant-les en les categories mèdiques i jurídiques corresponents.

Segons dades oficials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, des de l’any 1995 s'han comptabilitzat 959 casos de persones afectades per toxicitat química en diferents graus, tant treballadors com persones que han patit la contaminació fora de l’àmbit professional. Pel que fa a la incidència de la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple i a les intoleràncies ambientals a les substàncies químiques sobre el conjunt de la població, les estimacions indiquen que hi ha un mínim del 0,5% i el 10% de la ciutadania exposada o afectada (36.979 persones afectades a Catalunya i 230.436 a Espanya).

Tant les xifres d'afectats com els símptomes demostrables (afectacions neurològiques, neurocognitives i endocrinològiques) constitueixen diferents motius d’alerta que demanen que s’estableixi una regulació i un control rigorós per a l’ús de materials i substàncies químiques. Així, és obligat citar el Reglament relatiu al registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i preparats químics (REACH), aprovat pel Parlament Europeu, que identifica substàncies químiques potencialment nocives i les classifica degudament. L’informe inclou, en gairebé 1.000 pàgines, 30.000 substàncies per ser registrades durant 11 anys i un mínim d’un milió de substàncies per ser testades en animals. Constitueix el major i més important escrutini públic de control de la toxicitat de les substàncies químiques que s’ha fet mai sota el principi de legalitat a la regulació europea.

La finalitat última del llibre, que inclou les històries personals anònimes de diverses persones contaminades, és informar, prevenir per tal que no es repeteixin més fets negatius com els que s'hi relaten, i denunciar les insuficiències a l’hora d’indemnitzar econòmicament els malalts, ja que gairebé mai es donen les indemnitzacions degudament reglades. Es pretén fer reflexionar el lector sobre la responsabilitat social corporativa de les empreses i contribuir a conscienciar el sistema sanitari i judicial. Només així les 94 sentències que s’han dictat fins ara, i que han reconegut diferents graus d’invalidesa a causa d’accidents o exposicions continuades a tòxics, podran servir per elaborar més estudis que permetin assolir el reconeixement oficial d’aquestes malalties i la millora de l’atenció legal i sanitària de totes les persones.

Tòpics de l'article