Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Tribunes

Disminuir Aumentar

J.J. Rodríguez Jerez

Grisc – Grup de Recerca en Gobernança del Risc (UAB)

Disparitat de criteris en additius alimentaris

15 de maig de 2009


Fotografia: Pablo Fuerte
La legislació europea en matèria d'additius alimentaris estableix que el comitè científic de l'Autoritat per a la Seguretat Alimentària Europea (EFSA, d’European Food Safety Authority), anomenat Food Additives and Nutrient sources added to food (ANS), ha de verificar la seguretat de qualsevol producte que vulgui afegir-se a un aliment. Els dictàmens que elabora aquest comitè són utilitzats per la Unió Europea (UE) en matèria de seguretat alimentària per a l'ús d'additius alimentaris, fonts nutritives i altres substàncies afegides de manera deliberada als aliments.

Tot i el control de l'EFSA, i a la por a generar d'alarma social, és possible que s’incloguin additius prohibits als aliments. Pot passar, i de fet va passar l’any 2005 amb el colorant Sudan I, detectat al Regne Unit. Es tracta d'un additiu prohibit a Europa per la seva toxicitat. Com sol succeir, el producte es va associar a una determinada categoria d'aliments, en aquest cas a productes importats.

L'episodi del Sudan I posa de manifest la necessitat de comprovar la legislació vigent quan es fabriquen aliments a partir de normes diferents o inexistents per a Europa. I el principi és d'aplicació no només per a productes tòxics, sinó també per a algunes substàncies que, com els additius, poden ser regulades de forma diferent segons el país d'origen.

Afegit intencionat

Però anem al principi. Si haguéssim de definir què és un additiu, hauríem de considerar totes aquelles substàncies que, afegides de forma intencionada a aliments i begudes, no en modifiquen el valor nutritiu i milloren l'efecte de la tecnologia alimentària, la conservació de l'aliment o les seves característiques organolèptiques.

La seguretat dels additius alimentaris depèn de la seva innocuïtat i, en molts casos, de les dosis ingerides. Per això, no han de contenir components nocius, procedents tant de les seves fonts naturals com de les reaccions químiques que tinguin lloc durant el procés de fabricació. Amb aquesta finalitat, els governs de tots els països exigeixen que les substàncies utilitzades com a additius, independentment de la font i de la forma d'obtenció, compleixin una estricta normativa de puresa química i microbiològica.

Un cop garantida la seguretat de l'additiu pel que fa a puresa, cal determinar si hi ha risc de toxicitat aguda, subaguda o crònica, així com els seus efectes sobre la reproducció, teratogenicitat, carcinogenicitat i mutagenicitat.

Dels additius emprats en l'elaboració d'aliments i begudes, els més habituals són les aromes, seguits dels colorants, els acidulants i els conservants. D'entre els colorants, els més utilitzats són el caramel, natural i molt freqüent en begudes refrescants (dóna el color marró); la tartrazina; i el groc de quinolina, colorant sintètic també molt habitual que s'utilitza en begudes de color taronja. Aquest últim s'absorbeix poc a l'aparell digestiu, però no està autoritzat com a additiu alimentari en altres països com els Estats Units, El Canadà i el Japó.

Llistes positives

En realitat, que un additiu estigui o no permès a un país depèn del sistema d'autorització que s'estigui aplicant. La possibilitat d'ús depèn de la seva inclusió a les llistes positives, llistats en els quals s'indica la molècula, la concentració admissible i els aliments en què es pot aplicar la substància en concret. Per garantir la salut dels consumidors i no generar alarma, només es poden aplicar aquells additius autoritzats de forma explícita.

Si es demostra la innocuïtat d'una substància en un país determinat, aquesta pot ser inclosa a la llista positiva. Així, podrà ser emprada en els productes fabricats o consumits al seu àmbit territorial. Tanmateix, si en altres països no es modifiquen les llistes, aquesta mateixa substància no es pot utilitzar. Una primera paradoxa: alguns productes innocus poden ser emprats en uns països i no en d’altres, la qual cosa genera, indubtablement, desconfiança en el consumidor.

D'altra banda, també es poden descobrir efectes perjudicials d'una substància que portin a la prohibició del seu ús en un país concret. Si la informació no es transmet de forma adequada, és probable que no s'elimini de les llistes positives de països tercers, de manera que seguirà emprant-se com a additiu.

Vegem el cas del groc ataronjat, colorant que dóna el color taronja als refrescos i llaminadures. Se sap que pot ocasionar al·lèrgia i síndrome d'hiperactivitat en nens predisposats, alteracions que també pot arribar a produir el vermell cotxinilla. Pel que s'ha vist, els efectes són lleus i les dades encara no són definitives. No obstant això, si es comprovessin aquests efectes, el procediment seria simple: eliminar l'additiu de les llistes positives. O el contrari si finalment es descarta la toxicitat per al seu ús general. Encara que, és clar, caldria anar país per país per evitar complicacions.

Comentaris

       
1 comentari

Ana 28/04/2012
https://play.google.com/store/apps/details?id=kim.aditivos.alimentarios

<< 1 >> 
 
Global Global Global Global
RSS