Tribunes

Seguretat Alimentària

David Segarra

Editor cientific de Global Talent i Recerca en Acció (Talència)

Clam internacional per aturar el Bisfenol A

26 DE JULIOL DE 2010

El Bisfenol A és un reconegut disruptor endocrí que, com a tal, té la capacitat d’alterar el nostre sistema hormonal. I malgrat això hom continua fent servir aquesta substància en tota mena d’aplicacions, incloent-hi els envasos alimentaris. Això provoca una constant exposició del nostre organisme a dosis molt baixes –però continuades- d’un producte que, a la llarga, pot provocar problemes seriosos de salut, segons afirmen nombrosos epidemiòlegs i investigadors.

Davant d’aquesta situació, desenes de científics i d’associacions signen conjuntament aquests dies una carta adreçada a la European Food Safety Authority (EFSA) on reclamen que es prenguin mesures per aconseguir una reducció de l’exposició humana a aquest tòxic. Entre els signants hi ha Miquel Porta, investigador del Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona, o Nicolás Olea, toxicòleg de la Universidad de Granada. També hi ha d’altres investigadors de tot el món alhora que entitats com ara l’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo y Medio Ambiente) de CCOO o Friends of the Earth.

Què hi fan científics, sindicalistes i ecologistes junts en el mateix manifest? No és pas el primer cop que passa, ni de bon tros. Ja es va produir una circumstància similar quan hi va haver un ampli moviment per pressionar a la Comissió Europea en la iniciativa REACH per a regular les substàncies químiques que es fan servir en tota mena d’aplicacions.

Ara, el Bisfenol A ha aconseguit tornar a reunir aquests actors sota una mateixa reclamació. Es tracta d’un compost orgànic que s’usa com a additiu en una gran quantitat de plàsticsEs tracta d’un compost orgànic que s’usa com a additiu en una gran quantitat de plàstics per a moltes aplicacions diferents. Segons Nicolàs Olea, es fa servir “en tota mena d’estris de cuina, envasos, biberons, llaunes de refrescs, envasos de menjar precuinat, ulleres....” A la pràctica això vol, dir que ens el trobem arreu.

Nicolàs Olea explica un exemple ben quotidià: els envasos de pizza, fets amb cartró reciclat, porten una quantitat relativament alta de Bisfenol. I l’escalfor de la pròpia pizza facilita que el contaminant s’incorpori als greixos d’aquest menjar. El resultat és una inesperada Pizza alla disruptore, que ingerim sense sospitar la càrrega que transporta.

I ben bé, què fa el Bisfenol A? Aquesta substància pertany al grup dels disruptors endocrins, un heterogeni conjunt de compostos que alteren el funcionament de les nostres hormones de diverses maneres. Per exemple, poden imitar o mimetitzar una hormona tot ocupant el seu lloc. Això pot produir conseqüències a nivell metabòlic, neurològic o reproductiu, ja que les hormones estan implicades en la regulació dels mecanismes de control del metabolisme, l’organització neurològica, el desenvolupament psicomotriu o la reproducció.

En el cas del Bisfenol A se sap, per exemple, que dosis molt baixes d’aquest compost en ratolins poden causar anormalitats en el desenvolupament embrionari. En humans, molts estudis han descrit com l’exposició als disruptors endocrins són a la base de l’eclosió d’una munió de malalties “modernes”, des d’alguns tipus de càncer fins a l’Alzheimer, el Parkinson o la diabetis. Tanmateix, resulta difícil aïllar l’efecte d’una única substància en particular, ja que en realitat les persones acumulem un còctel de substàncies de manera lenta però continuada.

El motiu pel qual es pressiona ara a la EFSA és una propera avaluació que prepara aquest organisme per determinar el nivell de risc d’aquesta substància. Tal i com comenta Genon Jensen, director de la Health and Environment Alliance, dins la carta adreçada a l’EFSA, “amb la sospita que el Bisfenol juga un paper en malalties com ara el càncer de pit o la diabetis, reduir els nivells d’exposició humana és necessari. Això és especialment important en el desenvolupament del fetus, ja que el Bisfenol pot travessar la placenta”.

Alguns països, com ara Canadà, Dinamarca o França ja han pres mesures per a reduir l’exposició humana al tòxic. Ara, hom espera que la Comissió Europea segueixi l’exemple, sobretot pel que fa a regular els materials que són en contacte amb els aliments.

Tòpics de l'article