Tribunes

Medi Ambient

David Segarra

Editor cientific de Global Talent i Recerca en Acció (Talència)

Els quatre grans voltors tornen al Pirineu català

9 D’AGOST DEL 2010

El trencalòs és una de les aus necròfagues més escasses d’Europa

La primavera del 2010 s’ha confirmat el primer naixement d’un poll de voltor negre (Aegipus monachus) al Pirineu, a la serra del Boumort. Aquesta espècie havia desaparegut completament de la serralada i ara, fruit d’un programa de reintroducció, s’ha aconseguit que torni a fer cria. Això fa que el Pirineu català sigui, ara mateix, l’únic punt a Europa on viuen i es reprodueixen les quatre espècies de rapinyaires necròfagues del continent: el voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegipus monachus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’aufrany (Neophron pernocterus).

Es tracta de quatre aus impressionants. Un equip complementari de grans ocells capaç de fer desaparèixer el cadàver d’un isard o d’un xai en unes quantes hores d’activitat, com mostra aquest vídeo (imatges captades al canyet de la Terreta, a Tremp).

Els quatre grans voltors europeus

Els voltors són grans especialistes en localitzar cadàvers. Treballen en equip perquè fan falta molts ulls per a localitzar les escasses despulles disponibles, però un cop se n’ha trobat una hi ha prou menjar per a alimentar a molts individus. La cooperació en la recerca és, doncs, la millor estratègia.
Els voltors són grans especialistes en localitzar cadàvers i treballen en equip
El voltor negre és més corpulent que el voltor comú (aquest vídeo permet comparar ambdues espècies) i ambdós animals es complementen a l’hora de fer net de les vísceres, la carn i les parts toves dels cadàvers. Els aufranys, més petits, sovint en tenen prou amb anar picant allò que deixen els altres (aquest vídeo mostra un aufrany jove al costat d’un voltor enllestint les restes d’una ovella). Finalment, el trencalòs està especialitzat en menjar-ne els óssos, una alimentació tan energètica com particular, cosa que li estalvia haver de competir pel menjar amb cap altre animal (vegeu en aquest vídeo el que és capaç d’empassar-se un trencalòs).

Biodiversitat emblemàtica

Voltors, trencalossos i aufranys son espècies sensibles, indicadores de la qualitat dels ecosistemes. El retorn del voltor negre és una bona notícia en una època de pèrdua massiva de biodiversitat arreu del planeta com a conseqüència de la globalització biològica, un procés que ens porta a crear “un món de microbis, plagues i males herbes”, en paraules de Jaume Terrades, catedràtic emèrit d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest expert senyala que “l’ésser humà està homogeneïtzant els ecosistemes, i els animals més complexes no són capaços de viure en condicions tan estressants”. I molts acaben desapareixent. Casos com el que ens ocupa en són l’excepció.

El retorn de moltes espècies

El Pirineu no s’escapa de patir diversos problemes ambientals, però la serralada presenta prou qualitat ambiental per allotjar aquests quatre grans rapinyaires. Des de fa uns anys també hi ha reaparegut el llop, aquest provinent d’Itàlia, que hi ha arribat de forma espontània. I els ossos bruns procedents d’Eslovènia alliberats en la darrera dècada s’hi han reproduït sense més problemes que l’animadversió d’alguns humans. Marmotes, cérvols, cabirols i llúdrigues són d’altres reintroduccions afortunades més o menys recents.

Aquests nouvinguts són espècies molt visibles i emblemàtiques que ens poden fer errar en la nostre diagnosi global. Al Pirineu hi ha grans espais que gaudeixen de nivells acceptables de protecció. Però mentrestant, la matriu agrícola dels fons de vall i les pastures van camí a la desaparició. I en aquests espais es concentra una elevada riquesa biològica.

Fa anys es va fer un estudi sobre la biodiversitat de les serralades del Montseny i de Sant Llorenç del Munt, a la serralada prelitoral catalana. I hom va detectar que la màxima biodiversitat no era a cap d’aquests massissos, sinó als espais agrícoles que hi ha entremig d’ambdós. Justament aquests espais agrícoles no gaudeixen de protecció i són devorats ràpidament per la urbanització massiva que també afecta les comarques de muntanya. Això, juntament amb la davallada del sector primari, fa que avui estiguin més amenaçats els modestos prats de dall que no les grans carenes alpines.

Afortunadament, la crisi actual ha aturat aquest procés d’urbanització massiva de l’espai. L’actual aturada econòmica pot ser una desgràcia per a bastants humans, però sens dubte també és una benedicció pels ecosistemes, sobretot els més modestos. Aquests que el voltor negre veu de lluny mentre sobrevola el seu territori.
ON OBSERVAR ELS QUATRE
RAPINYAIRES NECRÒFAGS EUROPEUS

Qui vulgui veure els 4 fantàstics pot fer una excursió per la serra del Boumort, un massís que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i que és accessible per diverses entrades. Una opció molt senzilla és caminar per algun tram de l’antiga carretera que travessa el Congost de Collegats, al sud del poble de Gerri de la Sal, condicionada per a fer-hi passeigs. Allà es possible albirar grans rapinyaires envoltats per una geologia captivadora.

Una altre opció és acudir a la Terreta, a Tremp. L’ajuntament ha creat el casal dels voltors, un petit però actiu equipament emmarcat dins la ruta de la vall dels voltors.

Finalment hi ha la possibilitat d’atansar-se al Montsec i caminar per l’impressionant congost de Montremei, o bé seguir la ruta del trencalòs que proposa el Consorci del Montsec.

Tòpics de l'article