Tribunes

General

David Segarra

Editor cientific de Global Talent i Recerca en Acció (Talència)

Scientists don’t blog

26 D'AGOST DEL 2010

L’ús de les anomenades eines 2.0 està transformant cada cop més internet en un espai de creació col·lectiva. Els blocs i wikis són potser els exemples més coneguts d’una munió de serveis que fan que qualsevol persona pugui crear continguts i compartir-los.

Potencialment, aquesta mena d’eines poden tenir un impacte sobre la recerca. Però la situació actual sembla encara lluny d’aprofitar-ne les possibilitats. El treball titulat If you build it, will they come? How researchers perceive and use web 2.0 (Si ho crees, vindran? Com els investigadors perceben l’ús del web 2.0) indica que només un 4% dels acadèmics escriuen blocs de forma freqüent. I tot i que un 12% hi escriu de manera ocasional, un 84% no ho fa mai. L’informe ha estat dut a terme per investigadors de les Universitats de Manchester i d’Edimburg entre 1.308 investigadors del Regne Unit per encàrrec de The Research Information network i representa un dels primers estudis duts a terme sobre aquest tema, tal i com destacava fa poc un editorial de Nature.

Les dades de participació milloren quan es tracta d’escriure comentaris als blocs dels altres: només un 2% ho fa freqüentment, però els que ho fan ocasionalment arriben al 21%, mentre que un majoritari 77% no ho fa mai. De manera similar, el 81% dels investigadors enquestats mai contribueixen a fer wikis. I el 78% no han afegit mai un sol comentari als articles online.

Com interpretar aquestes dades? Els autors del estudi s’estimen més veure l’ampolla mig plena i asseguren que “l’ús almenys ocasional de les eines i dels serveis 2.0 està raonablement estès a la comunitat investigadora del Regne Unit”, admetent, però, que “l’ús freqüent o intensiu és relativament rar”.

Com més vells, més blocaires

Un dels descobriments més interessants de l’estudi es que el factor joventut no hi compta a l’hora de fer servir blocs, wikis i companyia. De fet, el segment d’edat que en fa més ús és el de 35 a 44 anys. La sorpresa és que els investigadors que tenen més de 65 anys en fan més ús que els que en tenen menys de 25, just a l’inrevés d’allò que el tòpic suggereix.
Els científics majors de 65 anys fan més ús de les eines 2.0 que els menors de 25

L’estudi conclou que l’ús de les eines 2.0 s’anirà estenent en la mesura que “ofereixin clars avantatges a l’usuari i gairebé zero costos d’adopció” i a mesura que se’n vagi assegurant la seva qualitat: una de les resistències a vèncer és que molts investigadors no confien en la informació que no ha estat subjecte a un procés formal de peer-review. Cal tenir en compte que parlem de serveis tan diversos com ara PLoS (un conjunt de publicacions d’accés obert), SlideShare (un servei per a compartir presentacions), myExperiment (un servei per a que els científics discuteixin els seus experiments) o Nature Blogs, un agregador de blocs preparat pels editors de Nature. Sense oblidar el conegut Wikipedia. Es tracta, de fet, d’un univers molt ampli i en constant renovació, davant del qual els científics esmolen la prudència. Com no podria ser d’altra manera.

Blocs per a divulgar la recerca

L’emergència d’Internet i del web 2.0 permet que els científics puguin assumir directament la responsabilitat d’explicar allò que fan envers la societat. Qualsevol investigador -o grup d’investigadors- pot escriure un bloc i dedicar-se a comunicar la seva feina i a comentar la feina dels altres, de manera deliciosament informal i accedint a audiències massives. Sembla una opció excel·lent, que ara per ara encara és molt minoritària entre els investigadors, però que pot donar resultats força interessants.

El web del 4t Any Polar Internacional 2007-2008 va allotjar un conjunt de blocs i de comentaris escrits pels mateixos investigadors embarcats dalt del vaixell canadenc Amundsen, situat al Pol Nord, i des d’on explicaven la seva recerca. Es tracta dels mateixos científics explicant allò que fan d’una manera informal i relaxada. Un altre exemple famós és el de l’enginyer i astronauta japonés Soichi Noguchi, qui fins fa molt poc ha estat enviant contínuament excel·lents imatges captades des de l’Estació Espacial Internacional, i ha rebut 250.000 seguidors dels seus tweets from space.

Aquests blocs tenen també els seus premis i reconeixements. Alguns d’ells, com l’anomenat Research Blogging Awards, tenen una interessant peculiaritat: és concedeixen per un sistema de peer-review. I és que, quan cal, l’informal univers blocaire pot arribar a utilitzar els millors mecanismes del sistema científic formal.

Tòpics de l'article