Tribunes

Canvi climàtic

Carles Gràcia

Professor de la UB, investigador del CREAF i expert en ecología forestal

Els dirigents no afronten el canvi climàtic

6 D'OCTUBRE DEL 2010

Les geleres del Pirineu han conegut una reculada
espectacular en els darrers anys

El canvi climàtic és aquí. S'ha instal·lat entre nosaltres i no ens queda més remei que viure amb ell i patir les seves conseqüències. Les evidències s'acumulen i cada vegada més les projeccions, que des de fa més de vint anys ve fent la ciència, es van complint com si d'un oracle inexorable es tractés. I, cosa encara més greu, les previsions de la ciència es queden curtes: els nivells de CO2 atmosfèric creixen més de pressa del que s'havia pensat i, en conseqüència, la temperatura del planeta o el nivell del mar s'incrementa a un ritme superior al que havien previst els models més extrems.

Els lobbies de les indústries energètiques sembren incerteses

No falten veus que s'apressen a afirmar que no hi ha garantia científica que algunes de les situacions climàtiques que estem vivint siguin conseqüència del canvi climàtic induït per l'efecte hivernacle provocat per l'home. Argumenten que el clima del planeta és un sistema complex en continu canvi i que sempre hem assistit a esdeveniments climàtics extrems. Negar l'evidència del canvi climàtic és més propi de la fe religiosa que de la intel·ligènciaSens dubte, algunes d'aquestes veus neixen de reflexions sinceres, encara que segurament poc informades. Però no és menys cert que, en la major part dels casos, no cal investigar massa per arribar a l'origen d'algunes d'aquestes reflexions en autors lligats als lobbies de les indústries energètiques (petroli, carbó, gas). Són reflexions que solament responen a la pretensió de mantenir i defensar el seu negoci a costa de seguir emetent ingents quantitats de CO2 a l'atmosfera i, com s'ha documentat en molts casos, injectant importants quantitats de diners per generar un estat d'opinió contrari al canvi climàtic que afavoreixi els seus interessos.

L'única energia que no contamina és la que no s'utilitza

Però els fets acaben imposant-se i ja avui resulta difícilment explicable el cúmul de situacions climàtiques extremes que es vénen succeint al planeta, com ha posat de manifest l'Organització Meteorològica Mundial, o WMO en les seves sigles en anglès (vegeu l’article El clima es fa més extrem) .Molts responsables polítics prefereixin escudar-se en la inacció disfressada de dubte científicEl canvi climàtic s'ha instal·lat entre nosaltres i negar la seva evidència o escudar-se en creences com que la tècnica ens aportarà solucions, és més propi de la fe religiosa que de la intel·ligència.
Ens diuen que estem lluitant contra el problema; que els cotxes elèctrics, per exemple, ajudaran a reduir les emissions de CO2, però d'on se suposa que sortirà l'electricitat necessària per moure'ls: d'una central tèrmica? No farem sinó desplaçar el problema, allunyar-ho de nosaltres i amagar el cap sota l'ala. Però això no és afrontar el problema seriosament. Una màxima que no hauríem d'oblidar és aquella que resa: “L'única energia que no contamina és la que no s'utilitza”.

Els boscos no van a solucionar-nos el problema

Recentment hem assistit a declaracions de responsables de la FAO que asseguren que els boscos són l'opció més competitiva contra el canvi climàtic i que, ben gestionats, poden recuperar els nivells de CO2 de l'era pre industrial en cent anys. Llàstima que aquestes declaracions no vagin corroborades per cap dada. Afirmacions d’aquesta mena són gratuïtes i no se sostenen enfront de la més mínima confrontació amb les dades reals. No podem descarregar la nostra responsabilitat en el paper dels boscos, que no són capaços d'absorbir més enllà del 9 o 10 per cent de les nostres emissions (a Catalunya no arriba al 8 per cent del que emetem anualment). El canvi climàtic resulta “una veritat incòmoda” i per aquest motiu molts responsables polítics prefereixin escudar-se en la inacció disfressada de dubte científic. Però les evidències s'acumulen dia a dia i correm el greu risc d'arribar tard, si no hem arribat ja, a la solució del problema.

La dialèctica demagògica ens condueix al desastre

El greu problema de les nostres societats modernes és que no tenim dirigents que sàpiguen i puguin donar la talla enfront d'aquest gravíssim problema de dimensions globals. La crisi econòmica ho ha evidenciat una vegada més. Hem perdut una oportunitat d'or d'abordar el problema amb valentia. En comptes de fer-li front, s'han relaxat els controls ambientals concedint importants subvencions a la indústria de l'automòbil amb la finalitat de promoure el consum (…. i les emissions de CO2!). És hora d'adoptar solucions enèrgiques que realment redueixin les emissions. Qualsevol altra posició no és sinó dialèctica demagògica que ens condueix irremissiblement al desastre.

Carles Gràcia té una pàgina web amb informació sobre la seva activitat investigadora

Tòpics de l'article