Tribunes

Tecnologia aeroespacial

José I. Rojas

Enginyer aeronàutic i investigador a l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels

L’accident de l’Airbus A380 de Qantas

19 DE NOVEMBRE DE 2010

Com molts lectors ja sabran, el matí del passat 4 de novembre de 2010, l'Airbus A380 amb matrícula VH-OQA, operat per l'aerolínia australiana Qantas, va sofrir una avaria en un dels seus motors Trent 972 de Rolls-Royce, poc després d’enlairar-se de l’aeroport de Singapur, quan volava en direcció a Sydney (Austràlia). Per aquesta raó l’avió va haver de girar cua i aterrar de nou a l’aeroport d’origen.

Arrel d’aquest accident, conforme a les disposicions internacionals, es va posar en marxa una investigació, dirigida per l’Australian Transport Safety Bureau (ATSB), que també serà per tant responsable de tota les informacions sorgides d’aquesta investigació. Com sol ser habitual en aquestes situacions (on sovint hi ha interessos enfrontats per part del fabricant del motor afectat, el fabricant de l’aeronau i l’aerolínia, per exemple, com ara en relació a qui pot ser el responsable principal de l’accident), alguns dels agents involucrats han posat en marxa investigacions paral·leles i un equip internacional d’experts i representants acreditats s’ha desplaçat a Singapur per assessorar a l’ATSB. Entre d’altres, s’hi poden trobar assessors enviats per Rolls-Royce, Airbus i Qantas, però també enviats del Bureau d'Enquêtes et d'Analyses pour la sécurité de l'aviation civile (BEA), homòleg francès de l’ATSB. L’ATSB, com a organisme responsable de la investigació, haurà de vetllar per la imparcialitat de la mateixa, i fer els esforços que siguin necessaris per determinar amb total fiabilitat la causa de l’accident, amb l’objectiu principal de prevenir nous accidents i incidents i millorar la seguretat de la indústria del transport aeri.

Els comunicats de les empreses implicades

En els dies posteriors a l’accident, s’han succeït les declaracions i comunicats de premsa per part dels diferents agents involucrats, com les de Qantas i Rolls-Royce, que han fet públiques així algunes de les seves troballes. Per exemple, Qantas va comunicar que va detectar tres motors tipus Rolls-Royce Trent 970 i 972 de la seva flota d’Airbus A380 que presentaven lleugeres anomalies, en particular, taques d’oli en àrees dels motors on no n’hi hauria d’haver. A partir d’aquí, sembla que la seva investigació es centra en la possibilitat que la fallada hagi estat causada per una fuita d’oli a la zona de les turbines, tot i que també es mantenen obertes altres línies d’investigació. Per la seva banda, Rolls-Royce va comunicar que, en tot cas, el tipus de fallada és específic de la sèrie de motors Trent 900 (de la que en formen part els motors Trent 970 i 972), no d’altres models, i que una fallada anterior d’un motor de la sèrie Trent 1000 no hi estava relacionada.

La decisió sobre quins motors han de ser muntats a un avió correspon a la companyia aèriaArribats a aquest punt, és important remarcar que, després de la fallada d’un motor, degut al desconeixement natural en les persones no expertes en temes aeronàutics, sovint es comet l’error de pensar que el model d’avió afectat pot no ser tan segur pel vol. I es tracta d’un error perquè en aquest cas el consorci Airbus no fabrica motors d’aviació. La decisió sobre quins motors han de ser muntats a una aeronau correspon en exclusiva a la companyia aèria que ha adquirit l’aeronau. És més, Airbus sol oferir diferents alternatives als seus clients, com per exemple, la possibilitat d’instal·lar motors de Rolls-Royce o de General Electrics. Per tant, la fallada d’un motor no té en principi res a veure amb el disseny de l’avió, sinó que en general és responsabilitat del fabricant del motor, que ha comès un error de disseny o de fabricació, o és el resultat d’un manteniment inadequat per part de l’aerolínia que opera l’avió. És per aquesta raó que altres companyies que operen amb Airbus A380 equipats amb motors diferents dels Rolls-Royce Trent 972 no van considerar necessari suspendre els seus vols amb aquest avió.

En conseqüència, l’accident per l’explosió del motor Rolls-Royce idealment no hauria de constituir un cop seriós per al consorci Airbus, i si el té, és degut a aquesta percepció equivocada per una manca de cultura de la societat en general sobre aquests temes. De totes maneres, com sempre en aquests casos, cal fer èmfasi en el fet que s’ha d’anar amb molt de compte per tal de no extreure conclusions precipitades i/o errònies, ja que molta de la informació que rebem abans que no es fan públics els resultats definitius de la investigació oficial, pot ser el resultat d’especulacions o es pot tractar d’informació no prou contrastada. Per tant, caldrà esperar a veure les conclusions de l’equip d’investigadors dirigit per l’ATSB, ja que només llavors se sabran les causes oficials de l’accident.

Tòpics de l'article