Tribunes

Comunicació social

Xavier Duran

Químic i periodista científic. Director del programa El Medi Ambient de TV3

Química de bon rotllo

27 DE GENER DE 2011

El 2 de desembre passat, la revista Nature publicava un article on explicava el paper que tenien els químics en l’equip d’arqueòlegs que estudia les excavacions de Tel Megiddo, a Israel. La controvèrsia sobre aquest lloc té a veure amb la diferència entre la versió bíblica, segons la qual el lloc era un centre administratiu i militar molt important sota el regnat de David i, després, del seu fill Salomó, o la que proposen diversos arqueòlegs: que aquests dos monarques manaven sobre un territori molt més petit i menys influent.

Els químics hi ajuden perquè amb les seves anàlisis poden distingir diversos tipus de calcita, que pot provenir de fusta cremada, de calç utilitzada en la construcció o, fins i tot, de forns on es fabricaven totxos amb fang. També poden saber si en un lloc determinat s’hi guardaven plantes o gra per alimentar animals.

L’interès del treball no implica que ens haguem de sorprendre per aquesta contribució dels químics. Podríem trobar molts altres exemples d’aquest suport tècnic, com ara en la composició dels pigments en pintures, en l’origen dels materials amb què s’han fet escultures o peces de ceràmica o de metall i en molts altres casos.

Dues setmanes després de l’article citat, una breu nota a Science explicava les anàlisis sobre el principi actiu de la Salvia divinorum, que té efectes al·lucinògens, però que s’uneix a receptors diferents dels que trien l’LSD o a la marihuana. Això podria obrir la via a recerques sobre l’esquizofrènia o certes demències. I també a Science hi havia, ja al gener i en la versió on line, un estudi sobre algun missatger químic no identificat present a les llàgrimes de les dones i que, olorat pels homes, rebaixa en aquests els nivells de testosterona i l’excitació sexual.

Àmbits molt diversos i apassionants

Podríem seguir, però seria massa llarga la llista de recerques recents on la química hi juga un paper i no ens quedaria lloc per manifestar la idea que volem exposar: que la química està molt més present i en molts més àmbits del que el públic en general pensa. L’Any Internacional de la Química, que acaba de començar, és el moment ideal per difondre aquesta i altres idees i, sobretot, és una oportunitat que potser trigarà a tornar-se a presentar.

Un compost químic de les llàgrimes de les dones rebaixa la testosterona en els homesSegur que aquest any es voldrà aprofitar per moltes coses, però crec que una ben important és demostrar que la química, tot i la seva fama més aviat negativa, té molt a veure amb el nostre benestar i que hi té a veure amb contribucions que van més enllà de les que tothom pot suposar: nous materials o noves medecines. El segon missatge, lligat a l’anterior, és explicar als joves que si es dediquen a la química poden acabar treballant en àmbits molt diversos i apassionants, que van més enllà de les també apassionants ciència dels materials o dels aliments o la bioquímica.

Què fa que la química tingui sovint connotacions negatives? Sens dubte que hi ha certs episodis on alguns compostos químics hi tenen un protagonisme. El més recent és el dels pinsos contaminats amb dioxines. Però perquè algú es veu empès a demanar, posem per cas, ous que no tinguin química? Si la contaminació, en aquest cas, prové d’uns industrials irresponsables que la varen amagar, perquè no demanem ous que no tinguin economia o que no tinguin ciències empresarials? Quan hi ha fuga radioactiva en una central nuclear, algú dona la culpa a la física en singular?

Dioxines, perfums, medicaments...

Explicar que la química és una ciència que estudia les dioxines però també el perfum de les roses o el mecanisme d’acció de medicaments anticancerígens és una de els feines que toca fer aquest any. No sé si trobarem les raons de la primitiva i simplista quimiofòbia que tenen alguns, però podem intentar combatre-la explicant què fa i què deixa de fer la química. I no hem de pretendre que la química o, millor dit, els químics, no tenen res a veure amb alguns efectes negatius. Reconèixer la necessitat d’actuar amb responsabilitat és un pas important, però l’hem de donar els químics, els industrials, els legisladors i els consumidors, perquè tots hi tenim certa responsabilitat.

Sortosament, la química també té el seu vessant positiu. De vegades es destaca que entre dos actors hi ha hagut química o que algú desprèn bona química. Significa que hi ha una afinitat, una bona entesa. Per això, tornant a les expressions fàcils i simples, cal aprofitar aquets any perquè hi hagi bona química entre aquesta ciència i la societat.

Tòpics de l'article