Tribunes

Medi Ambient

Josep Maria Gili

Subdirector de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona

Quan els científics arribem tard

22 DE FEBRER DE 2011

Exemplar de 'Dendrophyllia cornigera'

Al començament de la dècada dels 50 va endegar-se un dels grans passos en el coneixement dels oceans. Els avenços tecnològics basats, fonamentalment, en el desenvolupament de l’escafandre autònoma i dels equipaments d’exploració, van permetre estudiar els fons marins. En l’actualitat, les grans fondàries dels oceans es poden mostrejar amb precisió, i es poden enregistrar imatges mitjançant vehicles equipats amb càmeres fotogràfiques o de vídeo.

La utilització d’aquestes tecnologies ha proporcionat una visió molt diferent dels oceans i ens ha demostrat que els processos i la vida estan interconnectats: el que succeeix a les capes marines superficials afecta més ràpid del que creiem a les grans fondàries i els fenòmens que es produeixen a centenars o milers de metres de fondària son cabdals per entendre què passa a la superfície.

Els estudis en els boscos de coralls, gorgònies, esponges, etcètera, que encara es troben a les plataformes continentals, han permès demostrar la seva importància ecològica tant per ser un dels nuclis de més alta biodiversitat biològica dels oceans, com pel seu paper ecològic com a guarderia de moltes espècies, fins i tot d’espècies d’interès comercial. En aquests boscos, els juvenils i els adults de molts animals hi troben refugi i aliment, fenomen que fa que siguin zones d’aglomeració d’organismes.

El que succeeix a les capes marines superficials afecta més ràpid del que creiem a les grans fondàriesÉs una situació ben coneguda des de fa anys pels pescadors, ja que han estat considerades com a zones preferencials on calar les seves xarxes i palangres. Inicialment, les xarxes es trencaven en contacte amb els coralls, però el desenvolupament d’equipaments que resistien l’impacte amb els coralls, fins al punt que actuaven com excel·lents màquines de talar el bosc de corall, ha fet que la pesca de ròssec hagi destruït molts d’aquests bancs.

El programa LIFE

En els darrers dos anys hem estat prospectant diverses zones del Mediterrani en el marc d’un programa LIFE, de la Unió Europea (Life-Indemares). Un dels objectius principals és decidir quines zones submarines cal protegir, per tal de completar la xarxa Natura 2000. Això afectarà al Cap de Creus, el Canal de Menorca i el Delta de l’Ebre-Columbretes, entre d’altres espais. És un procés innovador, doncs mentre la Xarxa Natura 2000 ja protegeix molts espais terrestres, els ecosistemes marins estan, ara per ara, sense protecció, i això és un dèficit que cal esmenar o redreçar.

Si aturem aviat la manera d’explotar els oceans, potser serem a temps de recuperar aquestes comunitats de la plataforma
Una de les descobertes més importants del projecte ha estat la constatació que les plataformes continentals actuen com a connexió entre els sistemes litorals i els sistemes profunds i que una part de l’activitat pesquera ha trencat aquesta connexió amb la destrucció dels boscos de coralls.

La destrucció de coralls ha trencat amb la connexió entre els sistemes litorals i els profundsHa calgut arribar a la necessitat de la conservació d’àrees marines més enllà de la costa per adonar-nos d’un fet tant primordial pel funcionament dels oceans. Encara ignorem molts aspectes del paper cabdal que juguen les comunitats malmeses en les plataformes, i ja en trobem poques per estudiar-ho.

Tenim una sensació d’arribar tard. Però els resultats de les investigacions en aquestes zones, tant a bord dels vaixells oceanogràfics com als laboratoris, ens fan ser un poc optimistes. Si aturem aviat la manera d’explotar els oceans, potser serem a temps de recuperar aquestes comunitats de la plataforma i, en pocs anys, podríem gaudir d’una pesca sostenible que, avui per avui, no tenim.

És possible tornar enrere?

Encara queden espais marins amb una alta biodiversitat i tan poc coneguts que ens ofereixen sorpreses. Aquest estiu, al Canal de Menorca, vam descobrir importants bancs de coralls negres acompanyats de gorgònies i d’esponges. És un dels fons més ben conservats que hem pogut veure en aigües de les illes Balears. Sens dubte, un cas excepcional que ens recorda com podrien ser els fons de la Mediterrània fa unes dècades, abans que els sistemes de pesca, com el ròssec, no fossin tant destructius amb el fons marí. (Trobareu més informació sobre aquest descobriment a Recerca en Acció).

Hi ha formes d'explotar els recursos marins que no malmeten la riquesa del fons, fet imprescindible perquè la vida es desenvolupi. Podem tornar enrere, però sense deixar d'explotar els recursos marins? Es pot fer d'una manera sostenible i raonable? Estem convençuts que es possible. Un dels objectius principals dels nostres estudis és demostrar que es pot gaudir i viure del mar sense destruir-lo.

Tòpics de l'article