Tribunes

Comunicació social

Irene Lapuente

Llicenciada en física i post-grau en comunicació de la ciència. Divulgadora científica i responsable de la Mandarina de Newton

Noves maneres de comunicar i aprendre ciència

8 DE MARÇ DE 2011

Molt sovint, la comunicació científica s’identifica com una activitat pròpia del periodisme. Penso, però, que també és important destacar la importància de connectar-la amb l’educació no formal. Bruce V. Lewenstein de la Universitat de Cornell, una autoritat en l’àmbit de la comunicació científica, així ho va remarcar a la seva ponència “Connecting PCST to informal science learning”, presentada al 11è Congrés Internacional en Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia a New Delhi, al qual vaig participar per presentar la iniciativa de co-creació d’exposicions.

Lewenstein argumenta que cal superar els models de divulgació basats en el dèficit i en la separació entre els que saben i els que no. En el conjunt del congrés es va insistir en la necessitat de superar aquest model i de crear experiències que combinin actors amb diversos coneixements i en diferents graus.

Entre les moltes coses que vaig veure en aquesta línia, em van cridar l’atenció un parell d’iniciatives que, a més, lligaven la motivació per l’aprenentatge científic amb el desenvolupament de països emergents. Una era una experiència a l’Índia i l’altra, a Sud-àfrica. Les dues són bones mostres de la via mixta d’explotació d’entorns informals.

Nous models d’aprenentatge

A l’Índia, concretament a Nova Delhi, en Vaibhav Sharma, en Avdesh Kumar Singh, en Zameer Khan i en Deepak Joshi, quatre estudiants de Acharya Narendra Dev College, University Of Delhi i els seus professors Dr. Amit Garg, Vishal Dhingra i Reena Sharma, han dut a terme un projecte doblement inspirador. D’una banda, el projecte “Investigating science hands-on to promote innovation and research at undergraduate level” ha apropat la ciència i la tecnologia a alumnes de secundària. De l’altra, ha posat a l’abast d’alumnes universitaris tot un projecte de recerca, des del principi fins a la publicació dels resultats en un congrés.

L’aprenentatge científic contribueix al desenvolupament de països emergents com l’Índia o Sud-àfricaAquests quatre estudiants varen apropar-se als alumnes de diferents escoles de secundària i els varen convidar a realitzar experiments de física, química i biologia amb sensors de captura de dades. Així van remarcar com aprendre a fer ciència discutint sobre les dades. Van promoure l’aprenentatge entre pars i l’ús de tecnologia. Els estudiants de secundària, sentint-se en llibertat de fer-se preguntes entre ells i d’experimentar lliurement, varen incrementar els seus coneixements i els seus interessos científics. D’altra banda. aquests alumnes varen veure exposats a una tecnologia real, innovadora i present a la indústria, com són els sensors i la visualització de dades.

D’altra banda, els estudiants universitaris varen ser capaços d’articular un projecte de recerca en comunicació de la ciència. La seva exposició de com havia millorat l’aprenentatge dels alumnes de secundària va ser sòlida i ben argumentada amb dades. En Vaibhav Sharma, en Avdesh Kumar Singh, en Zameer Khan i en Deepak Joshi van aprendre tant o més que en una assignatura curricular gràcies als beneficis d’aprendre fent.

‘Campaments científics’

En Mawethu J. Nyakatya, en canvi, va parlar-nos d’una iniciativa adreçada a un altre públic: els estudiants universitaris sud-africans. Ens explicà que les universitats sud-africanes no tenen massa orientació vers la recerca i que aquestes no es practiquen abans d’acabar la carrera. Això fa que siguin molt pocs els universitaris que continuïn els seus estudis un cop llicenciats degut a la desconeixença de què vol dir fer recerca.

En Mawethu, investigador del departament d’Ecologia de la Conservació a la Universitat de Stellenbosch de Sud-àfrica, ha col·laborat en la creació d’experiències per oferir un tast als estudiants de primers cursos, interactuant amb grups d’estudiants de doctorat que actuaven com a mentors voluntaris en campaments científics. A més, va estendre l’experiència creant una xarxa amb els participants. Els resultats han estat molt positius i la participació molt elevada, així que es planteja seguir amb el programa.

Sembla doncs que el factor humà, les xarxes socials, l’aprenentatge informal i pràctic, l’aprenentatge entre pars, la barreja generacional i l’exposició a eines, problemes i conceptes reals com poden ser els sensors, la visualització de dades o la recerca puntera són un bon complement a l’acció més purament periodística en les iniciatives per difondre la ciència i la tecnologia.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

4 comentaris

amit pundir 29/11/2011
great work..Vaibhav Sharma, Avdesh Kumar Singh, Zameen Khan and Deepak Joshi, Amit Garg, Vishal Dhingra and Reena Sharma.......more such efforts are required to demystify science at school level and generate interest in the subject......this will also bring our university closer to schools.....when you try to learn science in classroom only..on 2D blackboards only....you actually miss many dimensions of science.....it can only be learnt this way....keep it up....

Ananya Bansal 02/11/2011
nice article... very nice work done... keep it up!

Deepak Joshi 02/11/2011
yes this is very intersting and innovative idea by DELHI UNIVERSITY studends.

vaibhav sharma 02/11/2011
this is very interesting....

<< 1 >>