Tribunes

Comunicació social

Xavier Duran

Químic i periodista científic. Director del programa El Medi Ambient de TV3

Fem cas dels científics... si el que diuen ens agrada

28 DE MARÇ DE 2011

Fa unes setmanes, en un dinar familiar, un parent se’m va confessar escèptic sobre el canvi climàtic. No creia, afirmava, que l’activitat humana tingués res a veure amb l’augment o la baixada de temperatures, perquè a la història de la Terra sempre s’havien produït cicles climàtics. Hi havia hagut èpoques molt càlides i eres glacials.

Li vaig intentar explicar que, al marge de les causes de l’escalfament global, el problema actual era la gran població del planeta i la complexitat de la nostra societat, que la fa més vulnerable a determinats canvis –però també més capaç de preveure’ls o prevenir-los–. Altres canvis en èpoques històriques –sense entrar en els que s’havien produït abans de la presència humana– ja havien tingut conseqüències importants per algunes poblacions (podeu veure el recent article “2500 years of European climate variability and human susceptibility”, d’Ulf Büntgen et al. a Science del 4 de febrer, vol. 331, pàgs. 578-582). Probablement ara les conseqüències serien molt pitjors. Però, com sol passar en aquests dinars, d’algun lloc va sortir una pregunta sobre un tema molt més prosaic que va interrompre la conversa i el canvi climàtic va acabar oblidat.

Val a dir que el meu parent no té formació científica i que és una persona de cultura mitjana, que llegeix i s’informa sobre temes molt diversos. Ni és especialista, ni és algú que opini d’oïdes sobre qualsevol cosa. Després del dinar vaig pensar que d’haver seguit la conversa també li hauria intentat explicar l’acumulació de proves a favor de l’impacte humà en el canvi climàtic i l’ampli consens entre els científics que s’ocupen del tema (vegeu l’article Els dirigents no afronten el canvi climàtic, de l’ecòleg Carles Gràcia). És clar que ell podia dir que la ciència, fins i tot quan hi ha un ampli consens, es pot equivocar. Però de seguida em va venir al cap un detall: com sabia ell que a la Terra hi havia hagut canvis climàtics importants en altres èpoques? Diria que ell, allò, no ho havia viscut...

La recepció dels estudis científics

La resposta és evident: sap que hi va haver grans canvis climàtics perquè ho ha llegit i li han explicat, perquè nombrosos estudis científics especifiquen quin tipus de canvis i en quines èpoques es varen produir. És a dir, ho sap perquè els científics ho han demostrat i explicat. Aleshores, em va sorgir la següent pregunta: per què acceptava que els científics que explicaven canvis remots tenien raó i no creia en els que alerten de les causes i conseqüències de l’actual canvi? És a dir: perquè confia plenament en alguns estudis científics i es declara escèptic sobre altres?

Fem cas de la ciència i dels científics quan allò que diuen ens és útil o ens agradaEs podria dir que això no és estrany. A tots ens pot passar que acceptem amb rapidesa algunes explicacions i en posem en dubte o veiem menys clares d’altres. Però aquí la doble posició és curiosa, perquè són les demostracions d’uns científics –en el passat hi va haver grans canvis climàtics a la Terra– les que utilitza per declarar-se escèptic sobre el que diuen uns altres científics –l’actual canvi climàtic està causat bàsicament per l’acció humana i pot tenir conseqüències nefastes–.

Tot això dóna per una extensa anàlisi sociològica i segur que hi ha una extensa bibliografia sobre la recepció dels estudis científics o de notícies en general. A l’interessant assaig “Counterknowledge. How we sourrendered to conspiracy theories, quack medicine, bogus science and fake history”, Damian Thompson, sociòleg de la religió, exposa uns quants exemples interessants i raona sobre la credulitat en temps d’internet i d’allaus d’informació (el llibre s’ha publicat en castellà per Ares y Mares amb el títol Los nuevos charlatanes).

Però jo apuntaria una raó elemental: fem cas de la ciència i dels científics quan allò que diuen ens és útil o ens agrada. Si tenim responsabilitat en el canvi climàtic i les conseqüències poden ser dramàtiques, caldrà prendre mesures dràstiques que influiran en el nostre estil de vida. És més còmode pensar que tots són cicles. I aquesta comoditat deu ser la que, en ocasions, fa que citem com a prova de pes que un científic ha dit tal cosa i que també esmentem críticament un científic que n’ha dit una altra.

D’estudis n’hi ha tants que gairebé sempre és possible trobar-ne un que digui allò que volem sentirAl marge que, evidentment, hi ha estudis més consistents o menys i que hi ha coses que obliguen a un temps prudencial d’espera per ser confirmades o refutades, molta gent actua d’aquesta forma, recolzant-se en certs estudis i posant-ne en dubte d’altres. Simplement, perquè uns li agraden i d’altres no, com aquell que canvia de metge fins que troba el facultatiu que li dóna unes pautes acceptables.

També cal dir que d’estudis n’hi ha tants que gairebé sempre és possible trobar-ne un que digui allò que volem sentir. Només cal fer la pregunta de determinada manera o acotar de forma diferent l’origen de les dades. Per això, cal saber llegir i analitzar els estudis. És clar que això és demanar molt al públic general. Tot milloraria si la gent conegués millor el mètode científic. Però això ja és tema d’un altre article.

Tòpics de l'article