Tribunes

General

Irene Lapuente

Llicenciada en física i post-grau en comunicació de la ciència. Divulgadora científica i responsable de la Mandarina de Newton

Repensant els museus

30 DE MARÇ DE 2011

Tallers de co-creació a Arts Santa Mònica (Barcelona)

Els museus són institucions que arrosseguen una llarga història. Existeixen museus d’art, museus de ciències naturals, museus d’història, museus de la ciència i la tècnica, museus de folklore... Tot i que tots ells comparteixen un origen comú de més de vint-i-cinc segles, el terme museu com el coneixem ara no apareix fins al Renaixement.

Els museus varen néixer com a espais on es mostraven objectes de culte, curiosos i de procedències llunyanes. Molts cops han estat identificats com a temples del passat, la tradició i la cultura. El seu paper era el de conservar, investigar, comunicar i exhibir. Però a pesar d’aquesta reputació de centres estàtics i immutables, els museus han sobreviscut exitosament a diferents etapes de canvis profunds i re-invenció. La seva pròpia història ens recorda a l’ocell fènix.

Durant els últims anys, els museus -si més no els de ciències- han passat de ser elitistes i conservar i mostrar peces exòtiques, a estar invaïts per infants que toquen i remenen intentant completar el seu procés d’aprenentatge amb dosis d’educació no formal. Els nous objectius d’aquests centres han passat a ser la divulgació de la cultura i concretament, l’educació. Dels objectes estàtics als mòduls interactius, de la contemplació a la interacció. Quaranta anys més tard, està arribant el moment en que els museus hauran de tornar a fer el seu niu de branquillons de canyella, per tornar-lo a encendre. Ha arribat el moment de tornar a néixer de les cendres.

Nous temps, nous museus

Les tecnologies de la informació i la comunicació estan revolucionant el món en el que vivim. Les relacions entre les persones, la gestió dels nostres records i la memòria, la manera de crear coneixement, desenvolupar obres artístiques o crear negoci han canviat radicalment. Aquests nous temps modelen nous públics, nous interessos i noves expectatives. Necessitem noves institucions! Aquest és un repte que molts dels museus ja han visualitzat i han començat a posar-se a treballar. Les trobades d’experts per reflexionar sobre el futur dels museus s’organitzen per tot el planeta, des de San Francisco fins a Moscou.

Les TIC han revolucionat el món i també la manera d’entendre i fer museologiaEl ventall de possibilitats per als joves fènix és molt ampli. Si no es volen perdre, el millor que poden fer és començar a pensar quins són els seus veritables objectius i si realment és l’educació, entesa com el traspàs d’informació, la seva veritable tasca dins de la nova societat. Iniciatives com la Wellcome Collection de Londres, per exemple, ens proposa jugar a ser atrevits per motivar l’interès, el diàleg i la transdisciplinarietat. D’altres, com la Science Gallery de Dublín, promouen l’actitud innovadora entre els ciutadans i la consolidació com a third place. També existeixen institucions i projectes que promouen el comissariat col·laboratiu, el coneixement col·lectiu, els processos oberts, la participació i la co-creació de la cultura, com poden ser el MIT Museum de Cambridge a Massachussets, El Tech Museum de San José a Califòrnia, el Liberty Science Center de Nova York, Mediamatic a Amsterdam o la creació de l’exposició De la contemplació a la participació i més enllà a Barcelona que ara continuem amb la línia de treball Co-Creating Cultures.

Els museus del futur

Els exemples són extensos i encara més quan ens adonem que els museus de ciència poden ser quelcom més que un museu i que centres que no es defineixen com a tal, si no com a galeria o com a laboratori, també juguen un important paper en l’obra de la cultura. Però no ens deixem distreure per debats massa terminològics i tornem a l’arrel del problema: l’objectiu principal dels museus. Quines han de ser la tasques principals de cada nou museu? Qui és el públic a qui s’adrecen? Com és aquest públic? Què espera d’ells? Què poden oferir-li?

Cada institució haurà de fer el seu propi procés de reflexió per saber quin és el seu model idoni de museuUn cop contestades aquestes preguntes serà més fàcil saber si el museu del futur serà gran o petit, amb una única exposició permanent, moltes exposicions temporals o una combinació d’ambdues estratègies, si el centre oferirà un únic discurs en forma de monòleg o si el públic estarà molt present i es crearan activitats de participació i cocreació i es generaran comunitats entorn la institució, si creiem en el deficit model o si creiem que tots tenim algun coneixement que es pot sumar, si la ciència (o l’art) es vol presentar sola o si les disciplines estan interrelacionades, si la carta forta és no tenir presència on line o si adaptar-se a la nova realitat és ser un mamífer versus ser un dinosaure, com qüestiona el director de la Science Gallery, Michael John Gorman.

El que sí és clar és que cada institució haurà de fer el seu niu i el seu procés de reflexió. Serà un cop ressorgit el nou ocell Fènix, que el públic podrem dir si aquestes noves plomes són més daurades, més vermelles i més belles que mai. Sort!

Tòpics de l'article