Tribunes

Gestió ambiental

Begoña Vendrell Simón

Biòloga especialista en ecologia marina

Els oblidats 'boscos submarins'

6 D’ABRIL DE 2001

Els fons del canal que hi ha entre Menorca i Mallorca estan dominats
pel que es coneix com maërl (petits blocs d'algues calcàries no enganxades
al fons que es deixen moure per les corrents)

Els fons marins estan habitats per comunitats d’organismes molt diverses. Per exemple, hi trobem herbeis de fanerògames marines com la posidònia en zones someres, així com extensions sorrenques que semblen –només a ull nu– desproveïdes de vida i alguers. A més fondària, allà on domina la penombra, hi ha comunitats bentòniques dominades per animals sèssils.

En les costes rocoses mediterrànies, per exemple, hi trobem les comunitats de coral·ligen, una estructura constituïda sobretot per algues carbonatades i per animals com els suspensívors (que s’alimenten de les partícules de matèria orgànica en suspensió), entre d’altres. De fet, podríem dir que el coral·ligen té una estructura molt similar a la d’un bosc, on la funció estructural dels arbres la farien tant les algues com les espècies animals (gorgònies o esponges, per exemple) que proporcionen hàbitat per a d’altres esponges, ascidis, briozous, hidraris i poliquets, així com a altres constituents d’aquestes comunitats, com alguns epibionts, i animals mòbils (mol·luscs, crustacis, picnogònids, poliquets, equioderms i peixos) que viuen entre l’estructura del coral·ligen. Es tracta d’un ecosistema ric, divers, i d’una complexitat ecològica extraordinària.

En el coral·ligen, la funció estructural dels arbres la fan les algues i les espècies animalPerò el coral·ligen no és l’únic bosc submarí: més enllà, en alguns fons on ja no hi arriba la llum, s’hi poden desenvolupar extenses comunitats d’organismes dominades per animals com els coralls o les esponges. Així, en les parets rocoses dels canyons submarins com el de Cap de Creus a Catalunya, s’hi troben comunitats de coralls freds. I en els fons marins de la plataforma continental de l’alta Antàrtida s’hi desenvolupen extenses comunitats dominades per grans esponges silíciques. Aquests serien dos exemples de boscos animals, on la fauna sèssil forma una estructura tridimensional molt similar a la dels boscos terrestres.

Diferències i semblances amb els boscos terrestres

La diferència fonamental entre els boscos de fondària marins i els boscos terrestres rau en els mecanismes d’obtenció d’aliment dels seus protagonistes: a terra, els organismes vegetals fabriquen el seu propi aliment, i en canvi els animals que conformen els boscos marins són heteròtrofs. És a dir, aquests animals sèssils s’alimenten tot capturant activament o passiva partícules de matèria orgànica i les restes d’organismes que sedimenten o que són transportades pels corrents.

L’èxit ecològic d’aquesta estratègia tròfica és patent si pensem en la quantitat d’espècies que la presenten; i és que es tracta d’una manera energèticament poc costosa d’adquirir aliment. De fet, en aquests boscos submarins de suspensívors sèssils els organismes es solen disposar ben a prop els uns dels altres de manera que constitueixen grans formacions que actuen com a filtres comuns, l’estructura densa dels quals facilita la captura de les partícules en afavorir un ralentiment de l’aigua que circula entre ells.

Molts d’aquests animals poden reproduir-se de manera asexual, com ocorre sovint amb les plantesÉs curiós observar com les analogies d’aquests animals amb els vegetals terrestres no queden simplement en el fet que formen estructures que proporcionen hàbitat a nombroses espècies i en la seva manera d’obtenir l’aliment: entre d’altres coses, molts d’aquests animals poden reproduir-se de manera asexual (apart de sexualment), com ocorre sovint amb les plantes, tot formant nous organismes a partir de trossos o talls dels organismes mare.

Sota amenaça

La presència d’aquests boscos submarins animals és important perquè són punts de riquesa i diversitat en l’extensió del fons marí. La seva existència depèn, per una banda, dels aports de partícules en suspensió (i, per tant, de la presència de corrents o masses d’aigua que les transportin) i, per l’altra, de què no siguin afectats per pertorbacions. De fet, els dos perills més grans per a aquestes comunitats són els aports de sediments i fangs, que podrien col·lapsar les estructures filtradores dels suspensívors, i algunes activitats humanes com la pesca de ròssec, que les destrueixen i malmeten d’aquesta manera indrets que poden servir de refugi i d’hàbitat a alevins d’espècies de peixos amb valor comercial.

Les noves tecnologies permeten cada vegada més estudiar aquestes comunitats, el paper ecològic de les quals sembla vital per a l’ecosistema marí. En l’Any Internacional dels Boscos cal fer una crida per a visibilitzar i promoure la preservació d’aquests peculiars boscos submarins.

Tòpics de l'article