Tribunes

Astronàutica

Jordi Gutiérrez

Astrofísic i sotsdirector de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels

Destinació: la Història

12 D’ABRIL DE 2011

Postal russa del viatge a l'espai de Gagarin

El 12 d'abril de 1961, per desmai dels Estats Units, la Unió Soviètica posa una nau tripulada en òrbita. L'únic cosmonauta a bord controla amb tranquil·litat els instruments que l'informen de l'estat de la seva nau. Un observador neutral pensaria en un viatge de rutina, i res estaria més allunyat de la realitat. En Iuri Gagarin s'ha convertit en el primer ésser humà que abandona la Terra per arribar a l'espai.

Els científics i enginyers, tanmateix, no ho veuen gaire clar, i decideixen que en Gagarin faci només una òrbita al voltant de la Terra i retorni a la superfície del nostre planeta. L'encarregat d'aquesta operació és un retrocoet, i també han pensat en com fer-ho si arribada l'hora no funciona correctament: l'òrbita és tan baixa que la fricció amb l'atmosfera faria que la nau retornés a la Terra en dos o tres dies. Afortunadament, aquest pla B no és necessari i la missió resulta perfecta.

Tant la màquina com el tripulant es comporten exactament com estava previst. I sobre el tripulant existien dubtes seriosos: en Gagarin era un pilot extraordinari, les seves capacitats per tripular la nau estaven fora de cap dubte; com es comportaria, però, un humà en condicions de microgravetat? Aquest era un interrogant que torturava els metges de la missió, i que aquest vol va esvair.

Gagarin va morir en una missió de pràctiques que l’havia de dur de nou a l’espai Convertit en una icona de la propaganda soviètica, en Gagarin no va rebre permís per tornar a abandonar la superfície del nostre planeta durant anys. I el destí fou cruel amb aquest pioner, perquè quan s'estava preparant per la seva segona missió l’avió de pràctiques que pilotava es va estavellar causant-li la mort. En aquells moments, els seus competidors -i tanmateix col·legues- d'Estats Units es preparaven ja per aterrar a la Lluna.

D'aquells dies de glòria i passió en queda poc. Algunes rutines, potser hauríem de dir-ne manies, com la de molts cosmonautes russos que s’aturen a orinar en el mateix punt on ho va fer en Gagarin just abans del seu històric llançament; o el compte enrere, propi únicament dels europeus i nord-americans. Estem en una fase de l'exploració en la qual és difícil que algú recordi el nom d'un astronauta en actiu, excepte, potser, el dels compatriotes que viatgen a l'espai. Però no dubtem que l'excitació per l'exploració retornarà, ja sigui amb la tornada a la Lluna o amb empreses a més llarg termini, com les expedicions a Mart o a un asteroide.

Que els coets només es puguin fer servir una vegada és un gran fre a l'exploració Avui en dia, els viatges a l’espai continuen arrossegant un important handicap: la necessitat de fer servir coets no reutilitzables (el vell transbordador espacial està a punt de ser retirat del servei, i s’ha mostrat com una màquina extraordinària, però molt cara i insegura). El cost de cadascun d’aquest coets s’eleva a les desenes de milions d’euros, i només es poden fer servir una vegada, el que fa que els viatges a l’espai tinguin un preu astronòmic. Quanta gent podria viatjar en avió si hagués de pagar el cost de l’aparell sencer i a la tornada l’avió fos ferralla inservible?

Un dia, quan els humans haguem colonitzat realment el sistema solar, els nostres descendents miraran enrere i veuran aquest temps amb una barreja d’incredulitat (com podien ficar-se en aquests enginys tan arcaics?) i d’admiració pel valor d’aquells primers exploradors de l’espai.

Actualment, amb prou feines hem mullat els dits dels peus en l'oceà de l'espai Avui amb prou feines hem mullat els dits dels peus en l'oceà de l'espai, però segur que allò que trobem en els nostres viatges de descobriment ens ajudarà -potser de manera essencial- a entendre qui som i quin és el nostre lloc a l'Univers.

Tòpics de l'article