Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Tribunes

Canvi climàtic

Disminuir Aumentar
Begoña Vendrell Simón

Begoña Vendrell Simón

Biòloga especialista en ecologia marina

Sorpreses antàrtiques

27 D'ABRIL DE 2011

Aprofitant que companys de l’Institut de Ciències del Mar han fet campanya a l’Antàrtida, a bord del vaixell oceanogràfic alemany Polarstern, podem introduir un tema polar d’actualitat. Fa ja més de 15 anys que una de les grans plataformes de gel de la zona oest del Mar de Weddell (la plataforma de Larsen, descoberta per Carl Anton Larsen, el capità d’un vaixell balener noruec), a la costa oriental de la Península Antàrtica, s’està col•lapsant. Això vol dir que en aquests últims 15 anys aproximadament 10.000 km2 de gel compacte s’han desintegrat. Primer, el 1995, la part més septentrional (Larsen A) es va col•lapsar. I posteriorment, el febrer de 2002, la barrera de Larsen B —més de 3.000 km2 de gel compacte— es va desintegrar en unes tres setmanes.

Alarma científica

Aquest fet va fer saltar l’alarma dels científics. Per què? Perquè les barreres de gel com les de Larsen habitualment es desintegren de manera pausada, a través del despreniment continuat d’icebergs. Aquest col•lapse “massificat” es relaciona amb l’escalfament gradual registrat a la Península Antàrtica, d’aproximadament mig grau centígrad per dècada des de fa uns 60 anys. La causa? Es tracta d’una de les conseqüències de l’escalfament global del planeta, un escalfament en el qual l’activitat humana hi té molt a veure. Entre els factors que ajuden a explicar el col•lapse tan ràpid de Larsen B, i que estan relacionats amb aquest escalfament global, hi ha l’efecte dels nombrosos bassals o llacunes d’aigua de desglaç que es formen en les plataformes de gel durant els mesos d’estiu antàrtic. L’aigua líquida s’escola entre les escletxes del gel, tot ajudant a fer efecte de “palanca” i fent que els blocs de gel es desprenguin. A més, alguns corrents marins càlids havien anat introduint-se per sota la zona de gel, contribuint a fer-la més sensible al col•lapse. Actualment els científics es pregunten si els canvis ambientals afectaran també la plataforma de Larsen C, més cap el sud.

L’efecte del despreniment d’icebergs i grans blocs de gel és similar a llaurar els fons marinsPerò mirem els efectes del col·lapse de la barrera de gel: el despreniment d’aquest gel es calculava que tindria uns efectes devastadors sobre les comunitats bentòniques (és a dir, sobre les comunitats que viuen al fons del mar), i se’n dubtava de la recuperació. En general, l’efecte del despreniment d’icebergs i grans blocs de gel és similar a llaurar els fons marins: el gel arrasa les comunitats d’organismes –sobretot sèssils (els que viuen subjectes al substrat)- que els habiten. Els fons, després d’aquestes pertorbacions naturals, tarden el seu temps a recuperar-se, tant més com més intensa i/o freqüent sigui la pertorbació, i com més llunyanes siguin les comunitats d’organismes properes que contribueixen a proporcionar elements per a la colonització dels fons llaurats. Podríem equiparar aquests esdeveniments, en certa manera catastròfics, amb els incendis naturals a zones forestades, que esdevenen cada cert temps i fan que l’ecosistema retorni a estats successionals primerencs, tot creant un mosaic de comunitats en diferents estadis de successió ecològica.

Fons marins amb bona capacitat de recuperació

Cal dir que el despreniment de la plataforma de gel ha facilitat l’estudi dels fons marins: ha permès els científics tenir accés a zones del fons del mar que havien romàs més d’un miler d’anys sota el gel. Ja el 2006, en una anterior campanya oceanogràfica a bord del mateix vaixell oceanogràfic, als nostres companys de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) els va sorprendre trobar una riquesa i diversitat en el bentos dels fons marins de Larsen més gran de l’esperada. Això vol dir que la recuperació del bentos després d’esdeveniments tan dramàtics com el col•lapse d’una plataforma de gel tan extensa, és molt més ràpida d’allò que es pensava. Aquesta ràpida recuperació podria ser afavorida per la colonització de l’espai devastat per organismes de comunitats veïnes i també pel possible increment de producció degut a l’alliberació de nutrients i material particulat del gel. Justament els efectes del canvi climàtic global podrien fer-se sentir en el fet que, si augmenta la freqüència de despreniments de blocs de gel, o si es desintegren altres plataformes gelades i, per tant, més zones del fons marí queden afectades, la recolonització dels fons llaurats per part de les comunitats d’àrees adjacents ja no serà possible. Haurem de seguir la campanya de ben a prop per a saber com els científics troben els fons de Larsen cinc anys després de l’anterior expedició.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS