Amb el títol “Viatjar dins la cèl·lula sense embussos ni accidents”, Vivek Malhotra, coordinador del programa de biologia cel·lular i desenvolupament del Centre de Regulació Genòmica (CRG) inaugurà ahir el cicle de conferències divulgatives que organitza el CRG a la Pedrera, explicant els processos pels quals han de passar les proteïnes per viatjar dins la cèl·lula.
Clara Cardona I 17 de desembre de 2009
Vivek Malhotra va començar situant al públic al mapa d’una cèl·lula fent servir el símil amb els barris d’una ciutat com la de Barcelona. La cèl·lula, va explicar, està dividida en diferents “compartiments”, cadascún dels quals té una “ubicació i funció específica”. De la mateixa manera, el transport de les proteïnes es pot comparar a un viatge de Barcelona a Nova York.
Malhotra va dividir tot el viatge de les proteïnes dins la cèl·lula en diferents passos, com etapes d’un viatge. Segons va explicar, la primera d’aquestes està determinada per la sortida de proteïnes cap al reticle endoplasmàtic. A continuació, aquestes passen per un canal, i un cop alliberades, un enzim talla la circulació i el canal es torna a tancar.
L’investigador del CRG va explicar que aquest transport de les proteïnes, que són “al voltant d’unes 5.000, que surten del reticle endoplasmàtic” es fa mitjançant les vesícules, que ell anomena “els pares del transport de les proteïnes”.
Posteriorment, el recorregut de les proteïnes consisteix en l’agrupació d’aquestes en els anomenats punts de sortida. Allí, un cop recollides, “s’empaqueten als vehicles de transport i van cap a un compartiment, el compartiment de Golgi”, al costat del nucli de la cèl·lula. Un cop dins el Golgi són modificades, expulsades i dirigides cap a la seva destinació final. Aquesta etapa del viatge acaba al ser expulsades (secreció), procés en el qual es perden algunes proteïnes.
Un cop ha tingut lloc la segregació, les proteïnes passen a la membrana cel·lular, on alliberen el seu contingut. Fi del viatge.
Malhotra va acabar al conferència apuntant que en els darrers quaranta anys “s’han fet molts progressos” i va afegir que el coneixement del funcionament de les proteïnes i les cèl·lules són i seran molt beneficioses per a la investigació: “serem capaços de desenvolupar teràpies adequades per tractar malalties com l’asma o problemes de pell. I va insistir que entendre el funcionament de les proteïnes pot ajudar a solucionar, per exemple, l’asma o les malalties pulmonars.
“Viatjar dins la cèl·lula sense embussos ni accidents” s’emmarca dins el cicle de conferències divulgatives que ha organitzat el Centre de Regulació Genòmica a l’auditori de la Pedrera de Barcelona. Amb el títol “Ciència fàcil”, el CRG pretén acostar l’estudi d’aquesta disciplina a un públic general. A la propera xerrada, que tindrà lloc el dilluns 8 de març, Xavier Estivill parlarà del futur de la medicina personalitzada i predictiva, de la informació del genoma i del problema ètic que se’n deriva.
