Al dia

Transferència de tecnologia

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, un dels pares del satèl·lit LISA PathFinder

Ara fa dos mesos, l’Agència Espacial Europea (ESA) va donar el vistiplau al Data Management Unit (DMU), una de les peces clau que conformen el satèl·lit LISA PathFinder, la missió precursora que verificarà la tecnologia necessària per construir el primer observatori espacial d’ones gravitacionals, el satèl·lit LISA.

Clara Cardona | 8 d’abril de 2010

LISA PathFinder. Fotografia: ESA

L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya va crear el DMU, el qual serà el responsable de la conducció, el control magnètic i el control de temperatura del sistema del satèl·lit.
La iniciativa va sorgir fa vuit anys, quan el professor d’investigació del CSIC i investigador principal del projecte Contribució espanyola a la missió LISA PathFinder de l’ESA, Alberto Lobo, va pensar en la participació de l’IEEC amb l’ESA, a través de l’elaboració del Data Management Unit. Un any més tard, el 2003, l’equip format per onze persones va començar a treballar seriosament en el projecte. També s’hi van involucrar la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut de Físiques i d’Altes Energies, l’empresa NTE-SENER, i també el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Ministeri de Ciència i Innovació amb subvencions.

El Data Management Unit és un ordinador, una peça essencial del mecanisme que, segons les previsions, serà llançat a l’espai al 2012. “És el producte estrella dins la nostra contribució al LISA PathFinder, un instrument crític per a la missió, perquè, si no funciona, no hi ha coordinació entre les diferents parts”, apunta Albert Lobo, un dels responsables de l’aportació de l’IEEC a l’Agència Espacial Europea, el qual reconeix que aquest treball significa molt per a tot l’equip: “És satisfactori veure que s’ha arribat a aquesta primera etapa. La següent serà quan voli, però de moment ja tenim feta la part principal dels deures”. A nivell general, Lobo considera que els principals beneficis en quant a l’aportació de l’IEEC són la “transferència tecnològica, i la generació de coneixement i experiència”.

El DMU formarà part de la missió prova del satèl·lit LISA, el LISA PathFinder, el qual té una estructura semblant. A causa de la gran inversió econòmica que representa, el treball que es necessita per aconseguir la màxima precisió i la complexitat tecnològica, l’Agència Espacial Europea i la NASA estan treballant en aquesta versió del satèl·lit LISA però a escala reduïda per testificar tots els components i el funcionament d’aquests en aquest entorn. Aquesta tecnologia servirà per estudiar i detectar les ones gravitacionals de baixa freqüència provinents de forats negres supermassius i binàries galàctiques.

La versió definitiva, el LISA, està format per tres naus, les quals conformen un triangle equilàter. La separació entre aquests tres punts és de 5 milions de km. A cada nau hi ha dos telescopis i dos cubs d’or i platí, que serveixen per mesurar les distàncies relatives i els moviments mitjançant làsers, els quals calcularan amb una precisió de deu picòmetres (un picòmetre equival a una milionèsima d’una milionèsima d’un metre). Per tal de regular el moviment que pugui fer variar la posició dels dos cubs d’or i platí, cada nau conté els FEEP, uns petits bufadors encarregats de controlar aquest moviment i de recol·locar els cubs a la seva posició inicial. El pla que formen les tres naus té una inclinació de 60 graus sobre el pla de l’òrbita i girarà, amb la Terra, entorn al Sol i, al mateix temps, sobre el seu mateix eix. Per la seva banda, el satèl·lit LISA PathFinder consta d’un únic satèl·lit, una petita part de l’estructura de LISA, reduït de 5 milions de km a només 35 cm.

Està previst que al 2012 es llanci el LISA PathFinder per testificar els diferents components i tecnologies que el formen, en una missió de prova que durarà de sis mesos a un any. Tot i això, des de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya tenen clar que un cop testificat el LISA PathFinder, encara caldrà fer canvis i adaptar la tecnologia per a la versió definitiva. “Cada satèl·lit és únic”, apunta Alberto Lobo.

La investigació complementa les recerques que van fer, primer Einstein, ara fa cent anys, amb la teoria de la relativitat i, més tard, Russell Alan Husle i Joseph Hooton Taylor, els quals van guanyar el Premi Nobel de Física el 1993. Actualment, a banda de LISA, existeixen diferents projectes dedicats a l’observació de les ones gravitacionals, com el LIGO als Estats Units, el GEO600 a Alemanya i el Regne Unit o el VIRGO, a França i Itàlia. Està previst que el satèl·lit LISA es llanci cap al 2020 i així quedi construït el primer observatori espacial d’ones gravitatòries, un fet que pot significar l’inici d’una gran revolució en el món de l’astronomia i en el camp de les ones gravitacionals. “Esperem que tingui una transcendència científica molt gran, perquè és una forma de mirar l’univers que fins ara no s’havia practicat”.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Cristina 24/01/2011
Tarragona, España, 24 de enero de 2011 Asunto: solicitud de visita Sr/Sra: Presente: Somos unos alumnos de cuarto de la E.S.O de la escuela “Mare de Deu del Carme” de Tarragona, estamos interesados en conocer e investigar acerca de la vida extraterrestre y el trabajo que ustedes realizan en este campo. Por lo cual le solicitamos una visita,conferencia o reunión. Nuestro fin es realizar el “Trabajo de Recerca” que llevamos a cabo investigando sobre la vida extraterrestre y por lo cual nos sería de gran ayuda que colaborasen con nosotros. Agradecemos de antemano la atención que le brinde a nuestra solicitud. Atentamente Los alumnos de cuarto de E.S.O de la escuela “Mare de Deu del Carme”

<< 1 >>