Al dia

Estudis

Claus per reorientar l’urbanisme del futur

L’Associació Catalana de Ciències Ambientals i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori han posat en marxa Diàlegs Ambientals ’10, la segona edició de les jornades d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals. A la primera conferència, Xavier Gabarrell i Manel Gausa debaten sobre l’estat actual del medi urbà, i fixen les claus per reorientar l’urbanisme del futur.

Clara Cardona | 13 d'abril de 2010

Sota el títol Bases per un urbanisme més sostenible, l’enginyer químic i coordinador del grup de recerca en sostenibilitat i prevenció ambiental de l’ICTA, Xavier Gabarrell, i l’arquitecte i vicepresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Manel Gausa, van encetar el cicle de conferències analitzant tots els components que giren entorn a l’urbanisme actual.

Gabarrell va apuntar com a repte principal el fet de passar d’un model lineal (basat en l’extracció de recursos, la producció, el transport, l’ús i la deposició) cap a un model cíclic, on l’ús de la producció no depengui exclusivament de l’extracció. L’expert va apuntar que cal adoptar aquest model cíclic per “reconduir els residus en matèries primeres”. “Les matèries primeres del demà són els estocs de l’avui”, va afegir.

Per fer-ho, segons va apuntar, és necessari desenvolupar eines per a l’anàlisi, la descripció i la planificació del futur. Unes eines que es poden aplicar a diferents escales territorials i que poden servir per analitzar en termes de país, regió, ciutat, barri, edifici i espai públic. Instruments com per exemple l’Anàlisi del cicle de vida (Life Cycle Assessement, LCA) o l’Anàlisi de fluxos de materials (Material Flow Analysis, MFA) són elements útils per fer una diagnosi acurada i obtenir resultats. “A vegades pensem que d’un recurs no en tenim. I no és que no en tinguem, és que se’n fa un mal ús o no el gestionem bé”.

Com a bases per a un futur urbanístic més sostenible, Xavier Gabarrell va afegir la necessitat de passar a un model cíclic, el treball en equip des de diferents disciplines per trobar “les solucions del demà, les quals a vegades són les reivindicacions del passat”. “Cal una simbiosi a tots els nivells i també fer ús de la nostra imaginació”, va apuntar. En aquest sentit, l’enginyer químic i ambientòleg va donar importància a la imaginació com a una eina més per trobar solucions: “El que hem d’aprendre de la natura és la imaginació per trobar respostes adaptades a cada un dels territoris”.

Un futur basat en el treball conjunt de diferents disciplines, pensat en cicle, la simbiosi i la suficiència per potenciar l’ecodisseny d’elements urbans, generar nous sistemes i projectes sostenibles com ara la ciutat jardí en vertical. Unes propostes que ajudarien a disminuir la quantitat de recursos i la intensitat energètica.

Xavier Gabarrell és el coordinador del grup de recerca de l’ICTA, SosteniPrA, el qual té per objectiu liderar projectes relacionats amb la sostenibilitat i la prevenció ambiental. Aquest grup de recerca treballa en àmbits de l’anàlisi del cicle de vida, l’ecodisseny, l’ecoficiència, l’ecologia industrial i l’anàlisi de fluxos materials i energètics, aplicat a diferents sectors.

Per la seva banda, Manuel Gausa va explicar l’estudi Cap a un habitat(ge) sostenible, un document encarregat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), una guia per al desenvolupament de comunitats sostenibles. El treball que va presentar Gausa és un recull d’anàlisis sobre l’habitatge i la sostenibilitat a diferents escales, el territori, la ciutat i l’edifici, diagnosticant una correcta planificació, edificació i usos sostenibles amb la finalitat de trobar solucions per reduir la demanda energètica.

Gausa va afegir sis elements més als quatre paràmetres bàsics que juguen un paper important a l’hora de diagnosticar i proposar iniciatives sobre l’habitatge i la sostenibilitat. Així, a banda de l’aigua, l’energia, la matèria i els residus, i el confort, la salut i la biohabitabilitat, el vicepresident del CADS també va considerar importants l’entorn, el context, el paisatge i la seva interacció amb el medi ambient; la participació ciutadana; l’accessibilitat i les circulacions; l’equilibri econòmic; la varietat tipològica i funcional, i el disseny intel·ligent. Gausa va voler destacar el paràmetre del disseny intel·ligent per donar importància a la necessitat d’innovar, de crear dissenys innovadors que representin un canvi amb el passat: “Si només es mira al passat i no hi ha capacitat d’innovar, aleshores no hi haurà sostenibilitat”. “La sostenibilitat no és només una condició, sinó també una ocasió per a la creativitat, una oportunitat de canviar els nostres hàbits i rutines”, va afegir.

Gran part de l’estudi Cap a un habitat(ge) sostenible i de la raó de trobar solucions sostenibles és a causa de l’efecte i les conseqüències de les grans ciutats, les quals, avui dia són responsables d’un alt percentatge de consum d’energia i emissions de CO₂. De fet, les grans àrees urbanes consumeixen més del 70% de l’energia i són les responsables del 80% de l’emissió dels gasos causants de l’efecte hivernacle. A més, segons el Comitè Internacional pel seguiment del canvi climàtic, a nivell general cada anys es llencen a l’atmosfera uns 22.000 milions de tones de diòxid de carboni. En aquest sentit, Manuel Gausa va apuntar com a solució el model de ciutat entrellaçada, basat en una distribució urbana més policèntrica i mallada, tota ella coordinada en base a nuclis. Un model que funcionaria a països com Itàlia, França i Holanda, i que Gausa també va veure factible per a Catalunya. “La proximitat de les ciutats intermitges amb les grans i petites fa possible que aquestes es puguin combinar, i que treballin de forma entrellaçada en una xarxa de ciutats compacta”.

L’arquitecte va considerar el treball conjunt entre diferents disciplines i la resposta ciutadana com un dels elements potenciadors de la sostenibilitat. Gausa va valorar molt positivament la conscienciació de la població i la resposta social per “ajudar a crear iniciatives i així innovar en tots els camps”. Un element que ajudaria a aconseguir el repte fixat per Gausa. Un repte marcat per l’evolució, per “passar d’un habitatge digne, el qual ha estat la gran conquesta del segle XX, a un habitatge estimulant i responsable al mateix temps”.

Diàlegs ambientals ‘10
DIÀLEGS AMBIENTALS ’10La jornada d’anàlisi i debat sobre les ciències ambientals es desenvoluparà en dos escenaris diferents, l’Institut d’Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Medicina. A banda de la conferència que es va celebrar dijous passat a l’IEC, també es duran a terme les xerrades Catalunya des d’una perspectiva energètica el 15 d’abril, Polítiques Internacionals i moviments civils del canvi climàtic el 29 d’abril i, finalment, Crisi dels models productius i decreixement el 6 de maig.

Tòpics de l'article