Al dia

Recerca

Noves dades sobre el control d’una proteïna alterada en tots els tipus de càncer

En tots els tipus de càncer, ja sigui de ronyó, mama, pulmó, còlon, pell o de qualsevol altre teixit, les cèl·lules tenen nivells alts de proteïna Myc. Amb un excés de Myc, les cèl·lules es multipliquen exageradament, afavorint la generació de tumors. Una de les preguntes més apressants sobre Myc és saber com les cèl·lules sanes mantenen els nivells de la proteïna a ratlla. En un estudi realitzat amb la mosca ‘Drosophila’, investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) liderats pel científic ICREA Marco Milán han descobert que la maquinària de microRNA controla els nivells de Myc a través de la molècula Mei-P26, atorgant als microRNA un protagonisme inesperat. El treball es publica aquesta setmana a 'EMBO Journal', revista científica del grup Nature de gran impacte en recerca biomèdica bàsica.

21 d'abril de 2010

Comparativa entre un ala normal (esq.) i un ala
sense microRNA en el territori en blau.
Fotografia: Lab M. Milán

Els microRNA (miRNA) són petites molècules que representen menys de l’1% del genoma humà, però són claus pel funcionament de la cèl·lula ja que són capaces d’anular o modificar multitud de gens. Nivells alts de certs microRNA provoquen càncer. En estudis anteriors realitzats en ratolins, es va demostrar que la proteïna Myc controla els nivells de miRNA de les cèl·lules, i ara els científics descobreixen en Drosophila que els miRNAs afecten els nivells de Myc. “Suggerim que existeix un mecanisme molt fi pel qual els miRNAs i Myc es regulen mútuament”, explica Milán. Els investigadors apunten que la cèl·lula utilitza aquest mecanisme per mantenir els nivells òptims de miRNA i de Myc, indispensables per a la bona marxa de l’organisme, però evitant al seu torn que es tornin perillosos.

Mei-P26, la peça clau

Els investigadors van trobar el nou mecanisme de regulació després d’elimiar els 150 miRNA que té Drosophila, en un ala en desenvolupament. Sense miRNA van obtenir un teixit de característiques molt similars a quan s’elimina Myc: l’ala és més petita, les cèl·lules són més petites i no es divideixen bé. “Myc és una mena de director d’orquestra del creixement dels teixits, també dels sans, i com les característiques de l’ala eren molt semblants en els dos casos, vam pensar que els miRNAs i Myc estaven relacionats; i vam encertar”, explica Héctor Herranz, investigador postdoctoral en el laboratori de Milán i primer autor de l’article.

Diagrama de la regulación de Myc per microRNAs.
Fotografia: Lab M. Milán

La dissecció del mecanisme molecular va posar de manifest que la peça clau en el cercle de control és Mei-P26, una molècula que els científics saben que intervé negativament en la regulació de Myc en ratolins. En les cèl·lules sense miRNA, pugen els nivells de Mei-P26 i baixa Myc. “Hem tancat el cercle d’aquest mecanisme de regulació de Myc, situant en el diagrama als miRNA”.

Donat que els miRNA, Mei-p26 i Myc tenen homòlegs en ratolins i humans, i alteracions en els nivells d’aquests homòlegs causen tumors, els investigadors suggereixen que aquest mateix mecanisme de regulació de Myc podria donar-se en organismes superiors, el què si es confirmés obriria noves vies en l’estudi del càncer.

Article de referència:
The miRNA machinery targets Mei-P26 and regulates Myc proteína levels in the Drosophila wing, Héctor Herranz, Xin Hong, Lidia Pérez, Ana Ferreira, Daniel Oliveiri, Stephen M Cohen and Marco Milán, EMBO Journal (2010) doi: 10.1038/emboj.2010.69.

Més informació

Tòpics de l'article