Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Al dia

Estudis

Disminuir Aumentar

“El problema no és la gota, sinó l’aixeta”

Mariano Marzo i Josep Puig analitzen la situació actual de Catalunya en relació a l’energia i asseguren que els recursos fòssils no s’acabaran. Puig demostra, amb el projecte “Catalunya Solar”, que el país podria disposar d’un sistema elèctric 100% renovable l’any 2050.

Clara Cardona | 21 d'abril de 2010


Pràmide de Maslow
La segona conferència del cicle Diàlegs Ambientals, organitzat per l’Associació Catalana de Ciències Ambientals i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, va servir per acotar a Catalunya les dades generals en quant al consum d’energia. El catedràtic en Estratigrafia, Mariano Marzo, i el president de les seccions catalana i espanyola d’Eurosolar, Josep Puig, van analitzar Catalunya des de la perspectiva energètica, estudiant també la situació a nivell mundial, exposant-ne les previsions de futur i proposant un model sostenible basat en l’estalvi econòmic i ecològic.

Actualment, el consum energètic mundial ha augmentat considerablement respecte el segle passat. De fet, segons va apuntar Mariano Marzo, des de 1950, el consum s’ha multiplicat per cent, i el petroli, el gas i el carbó representen el 80% del mitjà energètic global. A Catalunya, la dependència dels combustibles fòssils també es fa notòria, ja que totes tres representen, segons una estadística del 2007, el 75% del mitjà energètic global. El 25% restant queda representat per l’energia nuclear en un 19%, les energies renovables en un 3% i altres fonts, també, en un 3%.

Marzo va afegir que les tendències actuals porten a un model energèticament i econòmicament insostenible, sobretot a causa de l’elevat preu del petroli. Segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), el consum de carbó, gas i petroli l’any 2030 serà més elevat i continuarà representant el 80% del consum energètic global. Un 80%, però, referit a uns valors absoluts que són un 50% més grans que els actuals, a causa del creixement de la demografia i que “el món no som només els ciutadans dels països desenvolupats”. De fet, es calcula que un 20% de la població del món consumeix el 80% dels recursos. “Amb aquests preus és molt difícil que es recuperi l’economia. Els països consumidors que no produïm aquest tipus de combustibles fòssils ens haurem de preparar de cara al futur per una despesa en importacions molt alta”, va apuntar Mariano Marzo. A causa de l’augment dels preus del petroli, en el període del 1985 al 2007 es van transferir a l’OPEP cinc bilions de dòlars, i es calcula que del 2008 al 2030 es transferiran sis vegades més, és a dir, 30 bilions de dòlars. Un ingrés de diners que es va exemplificar de tal manera que, a 100 dòlars el barril, l’OPEP podria comprar el Bank of America amb els beneficis de dos mesos, Apple Computers amb els beneficis de dues setmanes i General Motors amb només els beneficis acumulats al llarg de sis dies.

En aquest sentit, Mariano Marzo va deixar clar que “el món no s’està quedant sense recursos fòssils”. “No és un problema de gota, és un problema de l’aixeta, de com transformem aquests recursos en fluxos productius amb el temps i degudament”, va afegir. Avui dia es calcula que es demanen, a nivell mundial, 150.000 litres de petroli per segon, una quantitat complicada de subministrar, en part també pels riscos. En primer lloc, els tècnics, “perquè els descobriments van a la baixa, els costos a l’alça i la nova producció no compensa el declivi dels camps vells”. I en segon lloc, els riscos geopolítics, ja que la concentració de les reserves i la producció en uns pocs països és cada vegada més notòria, de manera que la dependència de l’OPEP dels països de l’Orient Mitjà i Rússia cada vegada serà més elevada. Un altre factor a considerar com a risc geopolític és la situació d’inestabilitat, sobretot en els països productors, causant conflictes i terrorisme.

De fet, fins i tot les companyies petroleres també són conscients que s’ha de fer una gestió de riscos molt important per “afrontar el dubte de si podrem cobrir la demanda al ritme que aquesta està creixent”. Des de la indústria petrolera es va fer una previsió que afirmava que la producció de petroli al 2020 s’estabilitzarà al voltant dels 95 milions de barrils diaris, un fet que indica que les mateixes companyies es veuen incapaces de produir-ne més. “Caldrà fer una gestió de la demanda i adaptar-la a uns mínims. No podem seguir creixent en consum de petroli de forma indefinida pretenent que el mercat sigui capaç, en tot moment, de subministrar el que necessitem”, va apuntar Mariano Marzo, el qual va fer evident que, davant d’aquesta situació, “cal començar a planificar el transport i a pensar en el cotxe elèctric”.
A banda del petroli, Marzo va afegir que davant d’aquesta situació es produirà un augment del consum del carbó, el qual “tindrà un desenvolupament molt important en un futur proper”.

La clau, l’equilibri entre energia, economia i ecologia

A causa  de la situació de crisi energètica actual, Marzo va proposar un seguit de prioritats per arribar al model energètic del futur. Unes prioritats inspirades en la Piràmide de Maslow, en la qual es distribueixen les necessitats humanes bàsiques segons més o menys importància. Així, Marzo, va situar a la base de la piràmide l’accés a l’energia, per solucionar les xifres que apunten que 1.500 milions de persones al món no tenen accés a l’electricitat. “Viuen com el que va passar a Girona, però enlloc de tres dies hi han de fer front tota la seva vida”. A continuació, la seguretat i fiabilitat del subministrament; per sobre l’eficiència en costos, per tal que l’energia sigui el més barata possible; després, l’eficiència en recursos, i, finalment, l’acceptabilitat de poder escollir quina energia és més adequada i quina no en funció de diferents criteris.

A banda de les prioritats bàsiques, Mariano Marzo va proposar un model per aconseguir l’equilibri entre energia, ecologia i economia per tal d’aconseguir subministrament energètic “el més net, el més barat i el més segur possible”. Per aconseguir-ho, l’expert va considerar necessaris diversos aspectes com polítiques de recerca i desenvolupament, eficiència, estalvi i educació.

Transició cap a un sistema elèctric 100% renovable

Al seu torn, el president de les seccions catalana i espanyola d’Eurosolar, Josep Puig, va justificar, a partir de l’estudi Catalunya Solar, que el país podria arribar a generar tota l’electricitat que fa servir només a partir de fonts renovables. En primer lloc, es van analitzar les dades actuals de la demanda  i també del subministrament energètic a Catalunya. Puig va voler destacar com a dada important que, pel que fa als intercanvis d’electricitat en els últims anys, “Catalunya ha importat més electricitat d’Espanya que de França”.

Amb l’anàlisi de les dades obtingudes i el paper que hi jugaven les energies renovables, es va proposar un sistema de subministrament energètic que fos capaç de fer front a la demanda a partir de les energies renovables. Per estudiar si era viable es van definir dos escenaris: de protecció del clima i de sortida ràpida. El primer es va definir com un escenari de transició suau, el qual tenia com a objectiu aconseguir el subministrament energètic a partir d’energies renovables l’any 2050. Per la seva banda, el segon, era un escenari que tenia com a objectiu fer front a la dependència dels combustibles fòssils fent una sortida ràpida de la situació actual. Segons va apuntar Puig, l’objectiu era “intentar assolir la mateixa potència instal·lada, però 20 anys abans, és a dir, l’any 2030”.

Es va estudiar el subministrament elèctric i la potència de les energies renovables, intentant esbrinar si es podria arribar al 100%. Les que van tenir més presència van ser l’eòlica amb un 37,6%, la fotovoltaica amb un 22,6% i la hidràulica amb un 20,8%. Completaven l’estudi l’electricitat termosolar, la biomassa i els residus, la geotèrmica, el bombeig hidràulic i la d’importació. En total, el conjunt de les diferents tecnologies aplicades tindrien una potència de 11.925,1 MW.

També es van analitzar els costos i què hauria d’invertir cada habitant. Els costos mitjans, tenint en compte els dos escenaris, serien d’entre 40 i 60 euros l’any per habitant per aconseguir arribar al 100% d’energies renovables l’any 2050.

Posteriorment van fer una simulació de subministrament elèctric de tot l’any, ‘hora a hora’, amb SimREN, un software que permet simular sistemes elèctrics amb alta proporció d’energies renovables. Aquest software defineix el territori amb zones i, tenint en compte els factors i les dades meteorològiques, pot simular el sistema elèctric i, per tant, comprovar si la proposta seria fiable o no. El resultat obtingut va justificar que “és viable econòmicament i també factible tècnicament per subministrar l’energia que probablement podria demanar Catalunya en aquest moment”, va apuntar Josep Puig. L’expert va afegir que a Alemanya hi ha algunes regions on ja han aconseguit arribar al 100% de producció a base d’energies renovables, i va apuntar que “no n’hi ha prou a fer coses a nivell polític estatal, sinó que cal fer polítiques locals que vagin demostrant a la gent que és possible arribar a aquesta via”.





Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS