Al dia

Transferència de tecnologia

"La crisi entela els canvis que s’estan produint"

Carles Fradera, director general del Centre Tecnològic Barcelona Digital

L’edició actual del Barcelona Digital Global Congress se centra en el futur d’Internet. Experts de tot el món es reuniran a Barcelona per debatre el desenvolupament tecnològic necessari per assolir una societat digital. Des del seu nomenament com a director general del Centre Tecnològic Barcelona Digital, el 2009, Carles Fradera dirigeix també el congrés per segon any consecutiu.

Octavi Planells | 14 de maig de 2010

Quines tasques desenvolupa Barcelona Digital?
Barcelona Digital és centre de recerca, de desenvolupament i d’innovació en tecnologies de la informació aplicades a la salut, la seguretat i la mobilitat. El nostre àmbit d'especialització és la transferència tecnològica; la recerca aplicada i industrial que l’empresa pugui utilitzar de forma immediata.

Amb qui treballa?
Sobretot amb les empreses i amb els grups de recerca de les universitats. Tenim empreses clients i seguim un model d’innovació oberta amb projectes de recerca on el destinatari és l’empresa. Hi treballen els nostres investigadors i, de vegades, els de les universitats catalanes.

Quina mena de projectes realitza?
En l’actualitat tenim 18 projectes en curs. Fa poc vam cloure un projecte sobre tiretes intel·ligents. Una tireta que un cop enganxada et subministra la medicina en el moment i en la dosi necessaris.

Què més?
Un altre és BrainAble sobre tecnologies d’informació aplicades a la recuperació en patologies de cervell provocades per un accident o una malaltia. La recuperació després d’una lesió cerebral implica un aprenentatge per part de les neurones sanes. Aquest procés, assistit per terapeutes, és lent. El projecte desenvolupa eines que permetin un aprenentatge més ràpid. També participem en un altre projecte, Inredis, on desenvolupem eines per a persones amb alguna disminució física que els dificulta poder accedir i utilitzar els mateixos serveis de telecomunicacions informàtiques que la resta.

Algun exemple d’un àmbit diferent a la salut?
Un pertanyent als camps de la seguretat i la mobilitat, centrat en integrar tecnologies de la informació en un vehicle. Fer que un cotxe es comuniqui davant d’altres vehicles, que reaccioni molt més ràpid la màquina que el propi conductor. En una situació de perill, primer la veus, la identifiques, després reacciones i prems el pedal de fre. En un cas així, el cotxe intel·ligent ja ha actuat abans.

Per què es dóna tanta importància a la transferència tecnològica?
Catalunya és puntera en la generació de coneixement. D’acord amb paràmetres objectius, com el nombre d’articles publicats a les revistes científiques i les seves citacions, a Catalunya som punters. Però bona part d’aquest coneixement no arriba a l’empresa. La nostra assignatura fonamental és, per tant, en posar l’èmfasi en aconseguir que l’empresa gaudeixi d’aquest coneixement. Estem en una situació en què part del coneixement generat a Catalunya va a empreses d’altres països. Per tant, raó de més per insistir: si tenim un excel·lent sistema de generació de coneixement, cal que la nostra empresa l’aprofiti.

Com afecta la crisi en aquest procés?
Estem en un moment en què la crisi global entela, crea un núvol que dificulta la visió dels canvis que s’estan produint. Però quan sortim de la crisi estarem en un altre escenari diferent i nosaltres ens trobarem entre els països capdavanters... o no. Tot depèn de com actuem ara. Ens estem jugant molt.

Com s’ho fa Barcelona Digital per promoure la innovació?
Fent palès l’impacte econòmic positiu que produeix en els resultats de l’empresa. Quan ets capaç de fer evident el retorn de la inversió és quan promous la innovació. No la promous dient ‘està molt bé’ o ‘és molt maca aquesta tecnologia’, sinó dient ‘amb això et beneficies’. Es promou la innovació aconseguint demostrar el retorn de la inversió que suposa.

Només amb això ja n’hi ha prou?
Bé, utilitzem uns instruments per aconseguir aquesta fita. El XII Barcelona Digital Global Congress és la reunió anual de referència, els focs artificials. Però cal que hi hagi un degoteig d’activitats continuades, un degoteig permanent: debats digitals, convocatòries per a grups d’empreses, etc. Per exemple, fem un treball regular amb un conjunt d’unes 60 empreses, el Cluster TIC, amb qui contínuament es cerquen oportunitats d’innovació i s’estableixen aliances. A aquest degoteig se li ha de donar visualització de tant en tant, com ara amb el congrés.

Què es podria destacar d’edicions anteriors?
En e-Salut, el camp de les TIC aplicades a la salut, destacaria el fet que els grups de recerca d’aquí es situaren en primera línia, junt als que venien de fora. El pes de la salut pública a Catalunya permet, en temes com ara l’historial mèdic i la recepta electrònica, que estiguem en el top ten mundial.

On més destaquem?
En l’edició anterior es va veure la nostra importància en recerca antifrau. En aquest terreny hi ha implicat un sector bancari molt fort; la banca espanyola està molt ben posicionada, tecnològicament. L’any passat es va aconseguir que avui treballem amb els grups més destacats en seguretat informàtica, com la Cloud Security Alliance (CSA), el top del top. De fet, al congrés hi participarà en Jim Reavis, el seu director executiu.

Enguany aquest tracta del futur d’Internet. Alguna previsió?
Estem en un moment de canvi radical.

Em sembla que ja fa uns anys que hi som...
Sí, d’acord. N’hi va haver un amb l’aparició d’Internet, després amb el web 2.0. Però tot això és la punta de l’iceberg. Fins ara el canvi ha estat important en el fet que les persones s’han pogut comunicar. Els més de 6.000 milions d’habitants representen més de 6.000 milions de possibles elements de comunicació entre ells. Però avui hi ha 150.000 milions de màquines i entre elles és on cal establir comunicació. Això vol dir electrònica i internet a tot arreu; un canvi radical.

És aquesta la tendència?
Et posaré un exemple. El gran instrument d’oci fins fa poc era el televisor. La gent l’està canviant per l’ordinador. L’audiència ha passat a internet des de fa molt poc temps.

Però cal tanta màquina connectada?
En part sí. Tot allò que es pugui fer de manera automàtica, ja no caldrà que ho faci la persona. Potser penses: ‘què farem nosaltres, aleshores?’. Ens podrem dedicar a pensar i generar noves solucions. Així i tot, que quedi clar que el robot més intel·ligent no ho és més que un nen de dos anys. Potser sabrà caminar i evitar obstacles, però no pot prendre cap decisió. Hi ha una part d’intel·ligència que és amb el què ens quedarem, però tot allò que es pugui automatitzar, acabarà així: automatitzat.

Tòpics de l'article