Al dia

Reconeixements

"Hem d'aprendre a conciliar entreteniment amb coneixement"

Eduard Punset, advocat, economista i comunicador científic

La veritat és que no necessita presentació. Eduard Punset porta dècades buscant explicacions científiques a qüestions tan filosòfiques com el perquè de la nostra existència, el nostre lloc a l'Univers o 'què ens passa per dins'. Però el més important és que Punset s'entesta en transmetre les respostes a una gran audiència i compta amb una legió de fans i seguidors gairebé incondicionals, fascinats un diumenge rere l'altre per tot allò que revela el seu programa 'Redes'. 'Saps més coses que el Punset!', diuen alguns. Per la seva llarga i exitosa trajectòria com a divulgador científic, Eduard Punset ha estat guardonat avui amb el primer Premi Talència Divulga.

Octavi Planells | 17 maig 2010

Eduard Punset

Com li va donar per fer divulgació científica?
Fa 40 anys els economistes es plantejaven quin seria l'impacte de les noves tecnologies sobre el management, sobre la direcció econòmica de les empreses. En aquell moment, la multinacional francesa Bull em va patrocinar cinc anys de càtedra a l'Institut d'Empresa de Madrid, perquè estudiés i expliqués aquest canvi econòmic.

I què va passar?
Quan vaig començar a estudiar tot això i a anar a congressos no em vaig trobar amb economistes, sinó amb tecnòlegs, enginyers, físics... amb gent que havia impulsat les noves tecnologies. Després de conviure amb ells i amb els seus problemes em vaig dir: "escolta, ja sé que s'han de pujar i baixar els tipus d'interès, però que ho faci un altre. Jo em dedicaré al que s'estan dedicant aquests senyors". I al dedicar-m’hi, el primer problema amb el que em vaig enfrontar va ser l'aïllament brutal que hi havia entre la comunitat científica i la cultura popular.

No ha estat sempre així?
Bé, fins al segle XVIII, el segle de la revolució industrial, de la revolució científica, es produeix a gairebé tot el món un acostament entre la comunitat científica i la cultura popular. A Anglaterra, per exemple, els pares i avis de Darwin ja s'extasiaven amb els descobriments més recents de la ciència. I els reproduïen en teatres populars que organitzaven als pobles...

Feien shows de ciència?
Això. Quan es va descobrir l'electricitat, per posar un exemple, es muntaven obres de teatre on els actors s’electrocutaven amb un petó.

També a Espanya?
Espanya no va tenir ni la revolució industrial, ni la revolució científica, ni la irrupció de la ciència en la cultura de l'art dramàtic o la cultura popular.

El coneixement era més ampli, llavors?
Com deia Marx, l'especialització en una disciplina particular de la ciència, l’aspecte que porta als científics que cada vegada sàpiguen més de menys fins que ho saben tot de res, és un fenomen recent.

Així, aquesta dissociació de la ciència amb la cultura ha estat posterior.
És clar, aquesta és la situació a la qual ens enfrontem la gent de la meva generació. La comunitat científica estava molt separada de la cultura popular, i ja no dic del sector industrial o fins i tot del sector polític. He tingut grans amics científics als quals els hi deia: "aquesta cosa que has descobert pot tenir un impacte molt gran en la vida quotidiana de la gent". I em responien: "de què em parles? Jo estic en el món de la investigació bàsica, no en el de la cultura popular".

Ara, s'està tancant aquesta bretxa?
Aquesta separació ha subsistit durant dos segles i just ara s’està començant a esquerdar. Inaugurem un període en què la ciència irromp en la cultura popular.

Què cal fer per mantenir-les juntes?
Està claríssim que haurem d'aprendre a conciliar entreteniment i coneixement. Espanya, com altres països, havien estat educats amb el lema ‘la lletra amb sang entra’. Ara, els neuròlegs i els psicòlegs ens descobreixen que sense entreteniment no hi ha coneixement.

Què creu que ha motivat el ressorgiment de la cultura científica?
Bàsicament, el que ha passat és la triplicació de l'esperança de vida. Per a mi aquest és el fenomen més important, el qual sorgeix a partir d'algunes regles d'asèpsia, com rentar-se les mans, uns 20 anys abans que Pasteur descobrís la causa real de les malalties infeccioses.

I com influeix l'esperança de vida a la cultura?
Que l'esperança de vida es tripliqui vol dir que la gent, per primera vegada, té futur. Per primera vegada, es troba amb 40 anys de vida redundant en termes biològics. Per tant, cal començar a plantejar-se què fer durant aquests 40 anys.

Què fer després de reproduir-se.
Exacte. Un cop acabada la tasca de reproducció, què faig amb aquests 40 anys de vida redundant? Doncs aprofundir en el coneixement de les coses. La ciència comença a oferir pistes i instruments que semblaven impensables fa només uns anys.

Pistes de quin tipus?
Per exemple, els neuròlegs descobreixen que l'estudi de l'inconscient demostra que la major part de la nostra evolució l'hem viscut amb la intuïció; que el que anomenem consciència o estudi racional dels temes ha estat gairebé un accident. La gent està descobrint que està prenent moltes decisions científiques de manera intuïtiva. Abans, la gent només vivia sense adonar-se'n. Però ara la ciència ens ensenya que una de les dimensions de la felicitat és saber gaudir del temps d'espera, que la felicitat està a la sala d'espera de la felicitat.

Quan sorgeix el seu interès per les emocions humanes?
Bé, això ve ja del meu pas pel Partit Comunista, als anys 50, quan en tenia 17. Per a ells, no era lògic perdre el temps mirant què deien els seus propis intestins. El que havia de fer, deien, era mirar cap a fora i transformar el món. Amb els anys em vaig adonar que no calia fixar-se, efectivament, en els propis intestins, sinó en els dels altres; en veure què els passava per dins i per què es comportaven com es comportaven.

Amb això es podrien canviar les coses?
Vaig creure que es podria si fóssim capaços d'ensenyar els nens, en la seva infància més tendra, a gestionar les seves pròpies emocions, que al cap i a la fi era l'única cosa amb la que venien al món, però de l'única que no els parlaven a l'escola.

Què em diu dels darrers canvis socials, científics i tecnològics?
Tornem al començament. Aquests canvis es produeixen perquè gaudim de 40 anys de vida redundant que abans no teníem. Aquests darrers anys ens han ensenyat, en contra del pensament dogmàtic que havíem heretat, que la solitud, encara que s'utilitzi per aprofundir en el coneixement d'una determinada matèria, no condueix enlloc. Només mitjançant la intel·ligència social, mitjançant la connexió d'un cervell amb un altre, d'un col·lectiu amb un altre, d'una xarxa social amb una altra, és com es pot aprofundir. El savi a la cova és un zero a l'esquerra.

Tòpics de l'article