Al dia

Recerca

La recerca oncològica finançada amb La Marató de TV3 mostra els seus fruits

Des del 2000, la Fundació La Marató de TV3 celebra un simposi anual per tal de fer públics els resultats de la recerca finançada amb els fons recaptats uns cinc anys abans. Ahir va tenir lloc al CosmoCaixa de Barcelona l’11a edició d’aquest simposi on es presentaren els avenços dels 31 projectes de recerca oncològica que es van repartir els 7,7 milions d’euros procedents dels donatius ciutadans altruistes de La Marató del 2004. Tots els participants en la jornada coincidiren en assenyalar la gran qualitat dels 31 treballs de recerca en quant a resultats que s’han anat succeint durant aquest temps, així com la consolidació d’algunes línies d’investigació i les noves portes que s’han obert gràcies al gest dels qui aportaren diners el 2004.

Octavi Planells, Clara Cardona | 18 de maig de 2010

Els fruits dels cinc anys de recerca oncològica dels 31 projectes es van presentar en quatre sessions paral·leles durant les primeres hores del XI Simposium de la Fundació La Marató de TV3. Malgrat tractar-se temes molt heterogenis dins de cada sessió, els seus moderadors van coincidir en assenyalar els bons resultats que es van presentar a cada sala, així com el benefici en termes de coneixement i innovació en què han resultat els ajuts concedits. Per descomptat, els responsables de tots els projectes van mostrar la seva gratitud vers els ciutadans que van dedicar qualsevol quantitat de diners a la seva causa, així com a la Fundació La Marató de TV3 per la seva tasca divulgativa i el suport prestat any rere any.

Anna Meseguer, investigadora de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i moderadora de la sessió que va agrupar els projectes més orientats a l’etiologia del càncer, és a dir, a l’origen dels tumors, va destacar l’avenç observat en la definició de nous marcadors i noves dianes terapèutiques. Aquest va ser un punt en comú dels treballs presentats en la sessió d’etiologia, malgrat que el càncer objecte d’estudi en cada projecte era molt divers, tal com va assenyalar la investigadora: ”leucèmies, linfomes, carcinomes de còlon, renals, de bufeta... hi ha hagut una representació de tipus de tumors molt diferents”. Meseguer va ressaltar a més “la contribució tan important de tots aquests projectes per entendre millor les bases de formació dels tumors, la seva prevalença, com estan distribuïts en la població general i per proposar mecanismes per frenar-los a temps”.

David Gallardo, de l’Institut Català d’Oncologia, va moderar la sessió sobre projectes més relacionats amb el pronòstic de la malaltia. L’investigador va indicar que mitjançant els projectes també s’han identificat una sèrie de marcadors que han permès conèixer l’agressivitat dels tumors o fins i tot quina podria ser la millor manera de tractar-los. Aquests descobriments aplanen el camí a noves recerques per aprofundir i millorar-los. “Un cop hem detectat les dianes –va explicar Gallardo–, hem de trobar les eines per afectar directament el tumor per mitjà d’aquestes dianes i dissenyar teràpies fetes a mida per a cada malalt, segons el tipus de tumor que tingui”.

Per donar una idea de la rellevància de les línies de recerca que han tirat endavant gràcies als ajuts de La Marató, Manuel Palacín, de l’Institut de Recerca Biomèdica i moderador de la sessió sobre fisiologia del càncer, va proporcionar algunes dades objectives. Palacín va destacar que fins a data d’ahir, els nou projectes de la sessió que ell havia moderat havien produït 58 publicacions científiques, de les quals, 26 gaudien d’un factor d’impacte superior a cinc, una xifra indicativa del rigor i la qualitat d’aquests treballs. Però segons l’investigador encara estan per venir més articles. “Hi ha entre 15 i 20 publicacions més que estan en preparació o bé que ja han estat enviades a les revistes científiques”, va aclarir.

Els avenços dels projectes centrats en el tractament i les prestacions en oncologia també van ser exaltats per la moderadora de la sessió corresponent, Pilar Navarro, de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica. La investigadora va confessar haver-se quedat “realment sorpresa dels resultats que s’han obtingut amb els projectes”. Segons el què es va presentar a la sessió, “en tots els treballs hi van haver conclusions que permeten observar un avenç en el tractament dels diferents tipus de tumors analitzats”. Navarro va aclarir que la majoria de treballs es basaven en models amb animals, tot i que “hi va haver un treball força clínic amb el que es podria plantejar una nova tècnica poc agressiva de detecció de lesions de càncer de pulmó”. “Com a moderadora m’ha satisfet veure que els fruits han estat molt positius”, va afegir.

Retorn social de la recerca oncològica

Per a Carme Basté, directora de la Fundació La Marató de TV3, el simposi és potser el moment més important, al tractar-se del dia en que l’entitat ret comptes d’allò que s’ha fet amb els diners, transcorreguts els cinc anys d’execució dels projectes. Basté va destacar que “després de 18 anys, La Marató segueix en plena forma”. Segons la directora, els motius d’aquest èxit rauen en el fet que el projecte està molt instaurat en la societat, que la comunitat investigadora ja compta amb La Marató a l’hora de fer propostes de nous projectes i que TV3 i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (ACCMA) li segueixen donant tot el suport per tal que el programa pugui maximitzar la recaptació de fons per a la recerca.

Oriol de Solà-Morales també va donar molt de valor a la celebració del simposi. Pel director d’Avaluació de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (ATTRM), encarregada d’avaluar els projectes que opten per a finançament procedent de cada edició de La Marató, la fita més important que el programa ha assolit no ha estat tant la recerca que s’hagi pogut promoure (que també), sinó “la consciència de que s’ha de fer recerca i de que hi cal abocar diners”. Així mateix, va ressaltar la importància de mostrar que en recerca els resultats no són immediats. El fet que el simposi se celebri al cap d’un lustre fa veure a la societat que “cinc anys després encara estem en el camí de produir resultats”, tal com va assenyalar Solà-Morales. “De fet –va matisar–, és habitual que els últims anys siguin els més fructífers, per això és important transmetre aquesta idea de paciència, de que en recerca els beneficis no són immediats”.

Una sessió plenària amb les intervencions de diverses personalitats van servir per posar en comú les principals conclusions del simposi. El primer en parlar fou Manuel Perucho, professor ICREA i director de l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer,que va pronunciar la conferència Genètica i epigènetica del càncer, una retrospectiva de la recerca oncològica dels darrers anys. Després, la consellera de Salut, Marina Geli, el president de la Fundació La Marató de TV3 i de l’ACCMA, Enric Marín, i el director de la New York Academy of Scienes (NYAS), Ellis Rubinstein, van subratllar la importància de La Marató per sensibilitzar i divulgar la recerca científica a la societat.

La celebració de l’11è Simposi de La Marató va representar el tret de sortida dels diferents actes que es succeiran durant la Setmana de Divulgació i Recerca Oncològica, un esdeveniment fruit de l’esforç conjunt de Talència, la Fundació La Marató de TV3, el CosmoCaixa de Barcelona i la NYAS. L’objectiu de la setmana és el de acostar la recerca científica a la societat i, en aquest cas en particular, els darrers avenços en la recerca del càncer i la medicina personalitzada.

UN MAJOR SENTIMENT DE DEUTE AMB LA SOCIETATGran part de la recerca en aquest país està finançada amb fons públics que deriven dels impostos dels ciutadans. Els investigadors reconeixen tenir el deute de retornar la inversió ciutadana en forma de coneixement científic i tecnològic per millorar la qualitat de vida. Alguns participants en el simposi senten un major deute amb el públic en projectes finançats per mitjà de La Marató que els projectes amb finançament estatal. Manuel Palacín va assenyalar que “en la recaptació de fons, ja sigui a través d’una fundació privada o de l’Estat, al final qui posa els recursos per investigar els temes que semblen més rellevants és la societat”, tot i que va reconèixer l’existència d’aquest sentiment en alguns investigadors.

En tots dos casos, el procediment de sol·licitud i avaluació dels projectes que opten per finançament és pràcticament el mateix. “Però un cop t’han donat el projecte, normalment et trobes més implicat amb projectes finançats d’aquesta manera”, va subratllar Anna Meseguer. En general, els investigadors observen que degut al programa, a la publicitat que se li dóna, pel seu caire de festa solidària i per la participació activa de tanta gent, es genera una component emocional que manca en el finançament cedit pel Govern i, al seu torn, una major obligació moral de complir amb la societat. “Però en qualsevol cas, ens sentim molt obligats a donar el millor ús als diners”, va insistir Pilar Navarro, referint-se a les dues vies d’aconseguir fons.

Potser, el major avantatge dels projectes finançats per mitjà de fundacions privades rau en les qüestions més burocràtiques. “La Marató és molt més flexible a l’hora d’entendre els problemes dels investigadors”, va assenyalar Navarro referint-se al fet que aquest finançament no roman subjecte a un aparell administratiu tan rígid. “Confien –va prosseguir– en què l’investigador sabrà donar el millor ús possible a aquests diners, mentre que en projectes nacionals o autonòmics solen ser més estrictes; qualsevol canvi és més complex”. Palacín va donar suport a Navarro en aquest sentit: “aquí els diners van a un projecte i a les persones que el realitzaran, mentre que les agències estatals i autonòmiques financen les institucions. En aquest cas, això és un gran avantatge”.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

2 comentaris

REGINA 01/02/2013
May you help my mother to treat her, she is ill non small lung canser. adenocarsenoma. she Do not smoke. I need Iressa 250 mg tab Astrazeneca I’m writing to you with the request to sponsor my mother- Shadmanova Gulchira Zufarovna born in 1954. Bacause she is ill with the diagnosis " NON SMALL Lung cancer (a tumor in the lower lobe of the left lung). I’ve not enough money to pay her survey PET KT Scan, medical treatment, chemotherapy and radiosurgery. And I went with mother to India (Apollo hospital of oncology department), because unfortunately there is not possibility to do in our country (12-64-4 UCHTEPA. 100123 TASHKENT. Uzbekistan). Doctor Harsh Dua who works at Apollo hospital of oncology department pointed out that she needs to start the treatment swiftly.