Al dia

Recerca

El Nobel de Medicina J. Michael Bishop obre el congrés sobre medicina personalitzada del càncer

Un dels guardonats amb el Premi Nobel de Medicina l’any 1989, el doctor John Michael Bishop, va donar una conferència magistral al CosmoCaixa de Barcelona. La xerrada estava programada com a sessió oberta a tots els públics, prèvia al congrés ‘Towards Personalized Cancer Medicine’ que des d’ahir fins divendres reuneix investigadors en oncologia de tot el món per presentar i debatre els darrers avenços de la medicina personalitzada del càncer, basada en la genètica de l’individu, i les seves perspectives futures.

20 de maig de 2010

J. Michael Bishop

Dins de les activitats de la Setmana de la Divulgació i Recerca Oncològica, que se celebra aquests dies a Barcelona, la xerrada es va presentar com a acte introductori del citat congrés organitzat conjuntament per la New York Academy of Sciences (NYAS), Talència i la Fundació “la Caixa”, per donar a conèixer al públic en general cap a on apunta la recerca oncològica. L’activitat pública del CosmoCaixa, titulada Càncer. Cap a una medicina personalitzada, va incloure també la conferència de la biòloga molecular Laura van’t Veer, del Netherlands Cancer Institute, centrada al cas particular del càncer de mama.

John Michael Bishop, que dirigeix el seu propi laboratori a la Universitat de Califòrnia, San Francisco, va pronunciar la conferència Podem vèncer la guerra contra el càncer?, amb la què va donar una idea més general del panorama en què es troba la recerca en aquest camp, i va posar exemples que il·lustraren com el coneixement del genoma humà i les seves alteracions obren noves portes per aquesta investigació.

El 1989, el Nobel va ser concedit no només a Bishop; també se’l guanyà Eliott Harold Varmus, president del prestigiós Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, a Nova York. Ambdós investigadors van ser guardonats per haver descrit el primer oncogèn humà, un tipus de gen que ha sofert una mutació que causa el desenvolupament anòmal de la cèl·lula i que, fruit de les seves divisions successives, deriva en un càncer. 20 anys després, molts estudis s’han centrat en la identificació d’oncogens per poder entendre millor l’origen de la malaltia. Gràcies a la seqüenciació del genoma humà i les tècniques genòmiques de la darrera dècada, els científics estan millorant el coneixement de les funcions, expressions i interaccions dels nostres gens. Bishop va destacar en la seva xerrada els avenços en la recerca oncològica als que en un futur podrà conduir tot aquest coneixement.

Tot i les troballes, l’enorme inversió econòmica i els esforços en recerca oncològica de les darreres dècades, Bishop va proporcionar una xifra potser xocant: des de 1975, la mortalitat per càncer només s’ha reduït en un 7,5%. Aquesta xifra, comparada per exemple amb la disminució de la mortalitat per cardiopaties, que ha disminuït un 70%, pot semblar irrisòria. No obstant, hi ha una distància abismal en la natura d’ambdues malalties, detall que l’investigador va assenyalar com a possible causa de la diferència en l’evolució de la mortalitat. “Les cardiopaties afecten un únic òrgan, la malaltia és simple”, va argumentar Bishop. Per contra, “el càncer afecta òrgans molt diferents, de molts sistemes, i les seves causes són múltiples”. Aquesta comparació va donar una idea de la complexitat de l’estudi del càncer. Bishop atribueix a aquest motiu que fins la data no s’hagin fet tants progressos pel que fa a salvar vides.

L’expert va generalitzar, afirmant que “qualsevol càncer sorgeix a partir d’un mal funcionament dels gens”. L’origen d’aquesta funció anòmala és també molt divers i, en aquest sentit, encara resta molt per aprendre. Però la seqüenciació del codi genètic, del nostre ADN, ofereix la possibilitat de localitzar els gens del càncer, aquells implicats en el desenvolupament de la malaltia, i a la llarga, tipificar el conjunt d’alteracions genètiques i epigenètiques subjacents en un càncer en particular. Això permetria definir finalment l’empremta genètica dels diferents tipus de càncer. En relació a aquesta idea, Bishop va citar la creació del International Genome Cancer Consortium, el qual té com a objectiu seqüenciar 50 genomes complets de tumors amb una elevada transcendència social arreu del món. És a dir, construir un inventari, encara en fase incipient, de les empremtes genètiques dels càncers que causen més estralls.

L’oncòleg va assenyalar que en un tumor hi poden haver implicats desenes de gens que no funcionen correctament. Malgrat tenir un patró comú un mateix tipus de càncer, l’empremta no ha de ser necessàriament idèntica, és a dir, que els gens anòmals poden no ser exactament els mateixos en el mateix tumor de dues persones diferents però, segons Bishop, uns quants dels oncogens sí que seguirien essent comuns. “És possible que hi hagi 50 gens que no funcionen, però si en coneixem 12, ja tindrem per on començar a actuar”, va esmentar el ponent. Quan en un futur aquest inventari s’hagi completat, es podran aplicar aquests principis per ampliar els coneixements que es tenen de la malaltia.

Bishop es va dedicar, després d’aquest punt, a posar exemples dels possibles beneficis de conèixer el genoma del càncer així com d’algunes primeres aproximacions d’aquestes tècniques en el coneixement de les causes i, per tant, en la prevenció, en el risc, en la detecció precoç, en el pronòstic i, per descomptat, en la teràpia. En aquest darrer aspecte, l’investigador comentà que les cèl·lules canceroses creen objectius terapèutics que no es troben en les cèl·lules sanes, el què permet atacar directament aquelles anòmales. “Podem atacar les cèl·lules que estan fora de la llei”, expressà. Exemples com els que va posar l’expert i els descobriments que aniran venint dirigeixen la medicina actual contra el càncer en quelcom cada cop més individualitzat, més personalitzat. Una medicina ‘feta a mida’, objecte d’estudi i debat del congrés que J. Michael Bishop s’encarregà d’introduir.

Tòpics de l'article