Al dia

Recerca

Biomarcadors i genòmica per combatre els càncers de pròstata i pulmó

La segona jornada del congrés ‘Towards Personalized Cancer Medicine’, que se celebra aquesta setmana al CosmoCaixa de Barcelona, es va centrar en la genòmica del càncer i en la identificació de biomarcadors per al seu ús en el pronòstic i tractament de la malaltia. El programa va incloure 17 conferències plenàries que inclogueren algunes presentacions d’investigadors catalans. Superat ja el seu equador, el congrés ha cobert les expectatives dels seus assistents, essent les crítiques molt favorables en quant a la qualitat de les xerrades així com a l’organització del programa.

Octavi Planells, Clara Cardona| 21 de maig de 2010

Raquel Bermudo, jove investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), va pronunciar una xerrada sobre la seva recerca en el camp de l’anomenat perfil transcripcional del tumor. El terme ‘transcripcional’ fa referència a la transcripció genètica, a aquella part del procés de fabricació de proteïnes per part de la cèl·lula. A grans trets, els gens, continguts en l’ADN d’una cèl·lula, contenen la informació per fabricar proteïnes. Són com el manual d’instruccions. Però l’ADN és molt llarg i no pot sortir del nucli de la cèl·lula. Per aquest motiu, la informació de l’ADN necessària per fer la proteïna es transcriu en una molècula més petita, l’ARN, que sí que pot sortir del nucli i viatjar fins el lloc de fabricació de la proteïna. La transcripció és el procés pel qual es formen aquestes molècules d’ARN.

Un cop après això, Raquel Bermudo va explicar que el mètode del perfil transcripcional d’un tumor “consisteix en unes tècniques desenvolupades en els últims anys que permeten analitzar l’activitat de milers de gens a la vegada”. L’activitat d’aquests gens, és a dir, d’aquestes porcions d’ADN que contenen informació per sintetitzar les proteïnes, es mesura en realitat indirectament. Ho fan analitzant, no l’ADN, sinó l’ARN ja que, al cap i a la fi, les molècules d’ARN que es poden trobar a la cèl·lula reflecteixen aquells gens que s’han expressat, aquells que s’han posat en marxa per sintetitzar noves proteïnes. Bermudo va aclarir aleshores que mesurar aquests ARNs “permet comparar l’activitat d’aquests gens en el tumor i en el teixit normal, amb el qual podem veure quines rutes de la cèl·lula estan alterades i desenvolupar nous tractaments contra el càncer”.

És a dir, que determinar el perfil transcripcional del tumor serveix per diferenciar les cèl·lules canceroses de les sanes. “Analitzem tots els gens, mirem què els passa, com estan d’actius i les diferències entre un teixit normal i un malalt”. Si s’identifiquen aquells processos que es troben alterats en les cèl·lules del tumor, els investigadors d’aquesta àrea de la recerca oncològica podrien trobar mecanismes per fer que aquelles rutes funcionessin de manera normal, la qual cosa podria conduir a un possible tractament. La investigadora va centrar la seva ponència en el cas particular del càncer de pròstata, la seva especialitat, el qual, segons descriu, és un càncer de naturalesa molt variada, molt heterogeni, per al qual “pot ser que no hi hagi una causa comú en tots els tumors, sinó que hi hagi varis mecanismes que donin lloc a diferents tumors”.

Biomarcadors per al pronòstic

A la sessió de la tarda, dedicada als biomarcadors per al pronòstic i el seu impacte en els assajos clínics, Rafael Rosell, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, va dedicar una presentació a alguns d’aquests biomarcadors aplicats al cas particular del càncer de pulmó. En termes generals, es denomina biomarcador a algun tret (bioquímic, molecular, genètic...) que es pot quantificar i que, en el cas de la medicina, es pot usar per al diagnòstic i seguiment de malalties. Potser, els biomarcadors que més han focalitzat l’atenció dels participants al congrés han estat els indicadors genètics.

“Normalment, el pronòstic d’un malalt ve marcat per característiques histològiques, radiològiques...”, va explicar Rosell. “Avui dia, la genètica d’un tumor marca molt més el pronòstic”. Conèixer les alteracions d’alguns gens concrets d’un pacient podria ser molt útil per pronosticar el grau d’agressivitat de la malaltia, per exemple, o en el cas de que hagi estat tractat quirúrgicament, per estimar les possibilitats de recaiguda. Així mateix, identificar aquests marcadors en un malalt ajudaria a dissenyar tractaments més precisos. “Els biomarcadors predictius serveixen per orientar el tipus de tractament que sigui eficaç, per estalviar tractaments innecessaris, fútils, i poder donar un tractament específic en un 99% de seguretat d’èxit. Aquest seria l’objectiu”, va aclarir l’expert.

La mortalitat per càncer de pulmó representa un 30% de les morts per càncer, tant en homes com en dones. Es tracta, a més, d’una malaltia que pot afectar diversos òrgans a més del propi pulmó, com el fetge, els ossos o el cervell. El tractament s’ha basat durant molts anys en la quimioteràpia com a pal·liatiu dels símptomes, tot i que amb una baixa eficàcia i amb importants efectes secundaris. Rosell va afegir que el de pulmó, “a diferència d’altres tipus de tumors, en el moment del diagnòstic la malaltia ja es troba disseminada en més de la meitat dels casos”.

Però l’expert va assenyalar un punt d’inflexió l’any 2004 arrel d’una descoberta en el subgrup de malalts de pulmó no relacionats amb el tabac. Aquell any es va descobrir que en aquest grup l’origen d’un 40% dels tumors pulmonars es devia a unes alteracions genètiques, de les quals la més significativa és la mutació del gen anomenat factor de creixement epidèrmic (EFG). Aquest fet va obrir una nova línia de recerca, un nou front per on atacar aquest tipus de càncer. Rafael Rosell va parlar sobre aquestes alteracions genètiques complementàries al CosmoCaixa, al congrés Cap a una medicina personalitzada del càncer organitzat per Talència, la New York Academy of Sciences i l’Obra Social “la Caixa”.

Tòpics de l'article