Al dia

Recerca

Troben restes fòssils de rajades de fa 70 milions d’anys al jaciment de Fumanya

Un grup d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia i els seus col·laboradors nacionals i internacionals han publicat recentment a la revista ‘Journal of Vertebrate Paleontology’ un article sobre unes restes excepcionals que ajuden a definir tot un grup de rajades.

27 de maig de 2010

Fotografia: Institut Català de Paleontologia

Els protagonistes de la història, els peixos del grup dels Batoideus, es caracteritzen per tenir un esquelet cartilaginós que fa molt difícil la seva conservació en el temps. Dins d’aquest grup trobem alguns peixos cartilaginosos actuals, com les rajades verdaderes (subgrup dels Rajiformes), les rajades amb agulló caudal (subgrup dels Myliobatiformes), els peixos torpede (subgrup dels Torpediniformes) i el peixos serra (subgrup dels Pristiformes), entre d’altres.

Tanmateix, quan s’intenta rastrejar l’origen d’aquests grups i subgrups en el registre fòssil la situació es complica. Normalment l’únic que es conserva d’aquests vertebrats aquàtics són les dents, les quals es troben mineralitzades, raó per la qual la seva conservació és relativament més probable.

Gràcies a l’article publicat conjuntament pels investigadors del Departament de Recerca del Mesozoic de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Montpellier (França), es coneix que, com a mínim, el subgrup dels Myliobatiformes presenta aquest agulló caudal des del Cretàcic Superior (fa uns 70 milions d’anys). Aquest és un tret característic utilitzat com a arma defensiva i del qual només s’han trobat restes al jaciment de Fumanya (Berguedà, al nord de la província de Barcelona), al Marroc i a Bèlgica. Aquests són, per tant, els registres més antics que existeixen de moment en tot el món i són indicatius de la importància del seu estudi, com indiquen els autors principals de l’article, els investigadors Josep Marmi i Bernat Vila.

De la troballa, a més, es pot extreure una altra conclusió: els agullons, trobats al mateix nivell geològic que les petjades de dinosaure, representen un nou indicador que aquesta zona de Fumanya, actualment a 1500 metres d’alçada, es situava molt a prop del mar fa 70 milions d’anys.

Precisament aquí, a Fumanya, va ser on els principals investigadors de l’ICP que signen l’article van començar la seva ‘carrera paleontològica’, sota la direcció del Consorci de la Ruta Minera. Aquest consorci és una entitat pública formada pels ajuntaments dels pobles de Cercs, Fígols, Guardiola de Berguedà i Vallcebre que té com a finalitat crear i gestionar serveis i activitats d'interès econòmic i patrimonial a la regió, fent una forta aposta pel patrimoni històric, miner, paleontològic, geològic i natural de la zona. D’aquesta manera s’ha creat la marca Ruta Minera, per tal de poder dinamitzar i desenvolupar el sector del turisme a l’Alt Berguedà.

Article de referència:
Marmi, J., Vila B., Oms, O., Galobart, À. & Cappetta, H. (2010), Oldest records of stingray spines (Chondrichthyes, Myliobatiformes), Journal of Vertebrate Paleontology, 30: 970-974.

Més informació

Tòpics de l'article