Al dia

Trobades

Algunes pautes per renovar el model sanitari

En paral·lel als profunds canvis que estan patint les societats contemporànies, els humans desenvolupem noves eines que poden ajudar a adaptar-nos-hi. La sanitat no és un sector que quedi exempt d’aquesta tònica. A Espanya, l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida, entre d’altres moltes causes, plantegen una sèrie de reptes que cal encarar per tal d’evitar la deriva del sistema sanitari cap al col•lapse. Els principals problemes de l’actual model sanitari i algunes claus per redreçar-lo van constituir el passat 25 de maig l’objecte de debat d’una de les taules rodones d’una jornada que va tenir lloc a la capella medieval de Santa Àgueda, al Barri Gòtic de Barcelona.

Octavi Planells | 27 de maig de 2010

D’aquí no massa no caldrà parlar dels problemes urbans; les ciutats allotjaran tal gruix de la població mundial que la raresa raurà al camp. De fet, des del 2007 més de la meitat de la població del planeta ja viu en nuclis considerats ciutats. Els problemes mundials seran, doncs, urbans, o bé generats a l’urbs gràcies al dia a dia frenètic dels seus habitants. Degut a tot això, cada setmana hi ha alguna conferència, seminari, congrés o acte on es debaten els reptes que planteja la creixent societat urbana, com la jornada organitzada per ESADE i Siemens en el marc de l’exposició Cerdà i Barcelona: la primera metròpoli, 1853-1897, del Museu d’Història de la ciutat.

La jornada, titulada La ciutat del segle XXI: el futur de la urbanització, va tractar el desenvolupament urbanístic des del punt de vista energètic i d’infrastructures per tal de garantir la qualitat de vida dels futurs ciutadans i per superar l’actual crisi econòmica. Però en la jornada també es va parlar de Ciutat i salut: economia de la salut. El futur del model sanitari, una taula rodona on tres experts van plantejar els que, segons ells, són els majors reptes de la sanitat a Espanya, i van fer propostes per fer-hi front. Josep Maria Piqué, subdirector general de l’Hospital Clínic de Barcelona; Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes, i Luis Cortina, director de Siemens Healthcare Diagnostics, van ser els protagonistes de la taula rodona.

Josep Maria Piqué va proporcionar arguments des del punt de vista de la gestió hospitalària. Parlant en termes generals, va assenyalar que per adaptar-se a les transformacions del món actual cal un canvi de model econòmic. “Durant els últims 50 anys, allò en torn al qual hem girat tots com una baldufa ha estat el poder del dòlar com a valorització dels recursos naturals”. Però actualment, segons Piqué, ja hi ha hagut un canvi de rumb i “anem cap a una altra cosa, que seria el poder de l’explotació del coneixement per tal de preservar el planeta“. El ponent va transposar aquest canvi de paradigma al sector econòmic de la sanitat. “Fins ara, el poder en els hospitals ha estat el del volum, el de la quantitat; el metge es sentia més poderós si tenia més llits, més malalts”. En canvi, va afirmar que ara s’ha d’apuntar cap al poder dels millors resultats amb un cost sostenible.

El Clínic ja ha començat a canviar el model d’organització de l’hospital per tal d’atènyer aquesta fita on el mateix professional serà el primer responsable de la sostenibilitat econòmica del centre. Piqué va explicar que donaran als professionals certa autonomia de gestió i que ja han començat a formar-los per a una millor eficiència dels costos en relació a la qualitat del procés de cada pacient. En definitiva, els facultatius del centre seran més responsables de la correcta gestió i del balanç costos-beneficis dels processos hospitalaris amb l’objectiu final de maximitzar, no el nombre de casos, sinó el seu èxit, la seva qualitat.

El subdirector general del Clínic va destacar també la necessitat que té el sistema sanitari d’una major implicació per part de l’usuari: “al malalt se li ha d’oferir la informació de manera que tingui una certa capacitat de decidir entre les solucions que se li proposen; decidir quina és la que li convé més”. En relació a aquest punt de vista, Piqué va dir que “necessitem una cosa molt important, que és la informació transparent i l’educació tant dels professionals com dels propis usuaris”. I per millorar aquests aspectes, el conferenciant va destacar l’enorme utilitat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Causes d’un possible crack sanitari

Luis Cortina va predir un 2050 on el món estarà poblat per 9.000 milions d’habitants amb una major esperança de vida. Segons ell, l’envelliment de la població, la despesa creixent que suposen les malalties cròniques i la ratio de jubilacions (fa cosa de 40 anys hi havia un jubilat per cada 8 treballadors; avui n’hi ha un per cada 2,7) podrien desencadenar en un crack sanitari. Va afegir que a Espanya la inversió sanitària es troba decantada quasi completament a la teràpia i a la cura del malalt, mentre que en comparació gairebé no s’inverteix en prevenció ni en diagnòstic precoç. Aleshores, Cortina va posar èmfasi en la importància de la prevenció per tal de reduir despeses i millorar la qualitat del sistema, coincidint amb Josep Maria Piqué, i va destacar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies per tal de detectar precoçment les malalties mitjançant xips de ADN, per exemple.

Per a Albert Jovell, el sistema sanitari s’enfronta a un increment de la demanda, de les necessitats i de la innovació, a una davallada dels efectius professionals (entre d’altres motius, per la seva fugida a altres països), a la necessitat d’una major informació dels resultats clínics, a l’aparició d’un pacient cada cop més actiu, més implicat. Jovell va reclamar la necessitat d’altruisme entre professionals, una motivació que cal transmetre al llarg de la carrera de medicina i que permeti als facultatius passar per sobre dels incentius econòmics. Així mateix, va recalcar la importància de la implantació de Tecnologies de la Informació i la Comunicació que permetin optimitzar l’eficiència. Aquestes tecnologies, a més, permeten l’establiment de xarxes socials de persones que comparteixen malalties i constitueixen eines dinamitzadores que faran als usuaris majors partícips en tot el procés. Al cap i a la fi, els usuaris són el centre d’atenció de la sanitat.

Tot i el que es va exposar a la taula rodona, els tres ponents van coincidir en què tant Espanya com Catalunya gaudeixen d’un sistema sanitari molt bo que destaca en comparació amb la mitjana europea. Catalunya és el bressol de professionals d’excel·lència, tot i que sovint aquests acaben emigrant a altres països on troben millors oportunitats. Albert Jovell va destacar aquests aspectes i proposà fer de Barcelona un model d’educació superior de ciències de la salut per als altres països del continent. El president del Foro Español de Pacientes es va mostrar convençut de que la ciutat té aquesta capacitat i de que es troba en una situació immillorable per aconseguir-ho i de situar-se, en quant a sanitat, per sobre de la mitjana europea.

Tòpics de l'article