Al dia

Estudis

Ser petit davant el canvi climàtic, un gran inconvenient

Un treball publicat pel grup de Neogen i Quaternari de l'Institut Català de Paleontologia a la revista ‘Journal of Biogeography’, liderat per l'investigador Isaac Casanovas Vilar i en el qual han col•laborat altres membres de l'ICP, del Museu Naturalis de Leiden i del Museu de Ciències Naturals de Madrid, trenca amb alguns dels grans tòpics sobre les extincions provocades pels canvis climàtics.

28 de maig de 2010

Gràfica que il·lustra l’efecte dels canvis climàtics
sobre la diversitat de mamífers a la Península
Ibèrica. Imatge: ICP

El grup de recerca ha analitzat el registre de mamífers de la Península Ibèrica durant part del Miocè (de 16 a 6 milions d'anys) que, a més, és el més complet que existeix a tot Europa d'aquest període. Les dades corroboren la hipòtesi que, davant les fortes variacions climàtiques, els petits mamífers són els que tenen menys possibilitats de supervivència.

L'objectiu de l'estudi es va basar en determinar de quina manera el clima podia afectar la diversitat d'espècies i la seva distribució al llarg del territori. Les dades van permetre confirmar que, en èpoques de bonança climàtica, els hàbitats favorables per a molts mamífers es van expandir i, per tant, aquests animals també van ampliar la seva distribució per tot Europa, arribant fins a la Península Ibèrica. Les restes fòssils trobades a la Península corresponents a aquest període suggereixen l'existència d'una fauna més semblant a la de la resta d'Europa. En canviar de nou el clima, aquests hàbitats favorables primer es van fragmentar en les regions més meridionals per finalment desaparèixer per complet. En resposta a aquesta forta variació climàtica els animals van tornar de nou a les regions més septentrionals, d’on provenien originàriament. Així, la diversitat de mamífers de la Península Ibèrica va créixer i va minvar en resposta a les migracions dels mamífers de la resta d'Europa.

No obstant això, l'estudi ha demostrat que aquestes dinàmiques no són en general aplicables a tots els mamífers, ja que la mida juga un paper molt important en el procés descrit. La capacitat per dispersar i migrar es relaciona directament amb la mida corporal. Els grans mamífers poden ‘perseguir’ els seus hàbitats preferits en el seu retrocés cap al nord, ja que la seva major capacitat de dispersió els permet migrar entre petits sectors del seu antic hàbitat fins a poder arribar als llocs on aquest hàbitat és continu. Per als petits mamífers, com és el cas de les musaranyes, els eriçons, els talps o els ratpenats, la situació es complica, ja que la seva capacitat de dispersió és molt menor. Així, al fragmentar el seu hàbitat podrien quedar confinats a zones molt restringides i no podrien migrar cap al nord d'Europa. En desaparèixer del tot les zones d'antic hàbitat, a causa de les fortes variacions en el clima, acabarien per extingir-se. Així doncs, en un món afectat per importants canvis climàtics, els petits mamífers juguen amb desavantatge en la lluita per la supervivència.

Article de referència:
Casanovas-Vilar, I., García-Paredes, I., Alba, D.M., Hoek Ostende, L. Van den, Moyà-Solà, S. (2010), The European Far West: Miocene mammal isolation, diversity and turnover in the Iberian Peninsula, Journal of Biogeography, 37:6, 1079-1093.

Més informació

Tòpics de l'article