Al dia

Trobades

El potencial nanotecnològic de Catalunya

Catalunya s’ha convertit en el pol d’excel·lència del sud d’Europa en quant a recerca i desenvolupament en nanociències. La recent incorporació del sincrotró Alba a la llista espanyola de grans infrastructures científiques i tecnològiques acabarà de situar l’Àrea Metropolitana de Barcelona en una posició capdavantera en el panorama nanotecnològic internacional. Tots aquests motius han contribuït a què la capital catalana esdevingui el 27 i 28 de maig l’amfitriona de la trobada internacional sobre nanotecnologies i grans infrastructures per a la investigació; el Congrés GENNESYS 2010.

Octavi Planells, Clara Cardona | 28 de maig de 2010

Helmut Dosch

L’esdeveniment reuneix per primera vegada experts de renom de centres de recerca, universitats i empreses de tot Europa, així com responsables polítics, per posar sobre la taula i discutir les recomanacions que deriven del projecte de mateix nom, GENNESYS (acrònim de Grand European Initiative on Nanoscience and Nanotechnology using Neutron and Synchrotron Sources). La iniciativa, que remunta a l’any 2002, va fer un pas endavant el febrer del 2009 amb la publicació del Llibre Blanc GENNESYS, el qual planteja els reptes a què s’enfronta la societat i als quals les nanociències permetrien fer front, així com possibles solucions i les polítiques necessàries per dur-les a terme. De fet, aquest document especifica els principals punts de discussió en què s’estructura el congrés d’aquests dies, el qual servirà per destacar la importància de la nanotecnologia en un futur proper i per establir el full de ruta que servirà de referència als estats de la Unió Europea, així com a altres països extracomunitaris.

A grans trets, els reptes que planteja el Llibre Blanc van ser descrits ahir, en la primera jornada del congrés, per Helmut Dosch, director general del sincrotró DESY d’Hamburg i Zeuthen (Alemanya), president de la iniciativa GENNESYS i un dels editors del document. Segons Dosch, la societat requereix nous sistemes energètics que satisfacin les necessitats sense comprometre l’entorn, avenços en la medicina per preservar la salut d’una població cada cop més nombrosa i longeva, uns mitjans de transport nets i que atenguin una demanda creixent, i una major eficiència de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació davant el boom que aquestes estan experimentant. Aquests quatre punts són per a Helmut Dosch els principals objectius cap a on s’ha de dirigir la recerca i el desenvolupament en nanotecnologia.

Un altre repte es relaciona amb els avenços exponencials que ha experimentat aquesta disciplina en els darrers anys. Els descobriments s’han estès com una taca d’oli, però cal posar ordre; és imprescindible posar en comú tot el coneixement adquirit, aconseguir que Europa es coordini en la inversió i en la recerca en nanotecnologia. Així de clar ho va deixar Helmut Dosch en el seu discurs inaugural: “Actualment hi ha una gran fragmentació d’esforços”, degut a que les nanociències són, per definició, interdisciplinàries i sovint no hi ha una transmissió de coneixement entre una disciplina i una altra. També cal una major comunicació i informació entre diferents països (també entre els de la Unió Europea) i entre l’R+D industrial i acadèmic. Perquè Europa avanci a l’uníson en aquest camp i passi per davant dels Estats Units, pioner actualment, és imprescindible posar remei a aquestes fractures.

Dosch va prosseguir amb l’autocrítica constructiva citant alguns altres aspectes a perfeccionar per tal de convertir Europa en el productor principal de coneixement nanocientífic i per convertir aquest camp de la recerca en un poderós motor econòmic per al futur. El president de GENNESYS va assenyalar que a Europa s’està donant un ús a les infrastructures de recerca inferior al que aquestes ofereixen; no se les hi treu el màxim rendiment. A més, manquen estudis que continguin aquells conceptes interdisciplinars que configuren la nanotecnologia i les nanociències; estudis on es formin experts, no en un aspecte particular, sinó en tots aquells temes necessaris per entendre aquest camp de la recerca com un tot. I un altre aspecte, també molt important i en el qual s’ha d’actuar de pressa, consisteix en el repte públic, en l’acceptació i comprensió social de les nanociències. S’ha d’informar l’opinió pública a partir d’ara mateix dels possibles riscos i beneficis que susciten les aplicacions nanotecnològiques, per evitar que es creï una aversió social sense fonament. Dosch aposta, per tant, per la transparència total de la informació.

Nous estudis de nanotecnologia

Anna Ripoll, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va anunciar ahir en el seu parlament de benvinguda la creació d’un nou Grau en Nanociència i Nanotecnologia que la institució ofertarà a partir del proper curs acadèmic. Jordi Marquet, director del Parc de Recerca UAB, una de les entitats organitzadores del congrés, va aclarir que es tracta dels primers estudis especialitzats en aquest camp a Espanya. Donant suport a les declaracions de Helmut Dosch, Marquet va reconèixer la necessitat de professionals especialitzats en aquest camp: “la formació s’ha de tractar d’una manera específica perquè la nanotecnologia és transversal; toca la física, la química, les matemàtiques, l’enginyeria... i, per tant, s’ha de focalitzar l’ús de les altres ciències i eines en el coneixement de la nanotecnologia”.

El congrés ha estat organitzat conjuntament pel Parc de Recerca UAB, l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) del CSIC, DESY i l’International Iberian Nanotechnology Laboratory (INL) de Braga (Portugal). Entre d’altres entitats, Talència ha donat suport a l’esdeveniment, el qual, a més, s’ha celebrat en el marc de la Presidència Espanyola de la Unió Europea. Segons Jordi Marquet, els motius pels quals l’esdeveniment s’hagi celebrat a Barcelona són múltiples i de pes. “Barcelona és un pol important europeu en el camp de la nanotecnologia, però encara ho serà més en els propers quatre o cinc anys”, va manifestar.

Mostra d’aquest posicionament de Catalunya com a pol d’excel·lència la constitueix l’important nombre de centres especialitzats en ciència de materials que hi ha a l’anella barcelonina: universitats, l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) o el citat ICMAB. “Però és que a més –afegeix–, des de fa dos o tres mesos que s’acaba d’inaugurar el sincrotró Alba, una de les instal·lacions més potents i modernes que existeixen per l’anàlisi de materials nanomètrics. Si mirem un mapa de sincrotrons, de la ratlla Grenoble-Trieste cap al sud, l’Alba és el primer que tenim”.

Barcelona és, per tant, el referent en nanotecnologia de l’Europa meridional, però per mantenir el seu status no ens podem dormir als llorers, i això el director del Parc de Recerca UAB ho té ben clar: “podem dir que encara estem al vagó de davant juntament amb els Estats Units i Japó, però els altres corren molt i, si volem ser competitius, necessitem tenir les idees clares, coordinar-nos i fer les inversions adequades en els llocs adequats”.

Tòpics de l'article