Al dia

Legislació

L’European Research Council fa balanç i reclama més independència

En el marc del Barcelona BioMed Forum, diferents especialistes analitzen els resultats obtinguts en les quatre convocatòries d’Starting Grants i Advanced Grants i conclouen que, malgrat la valoració positiva, encara fa falta que l’European Research Council tingui més independència respecte la Comissió Europea per aconseguir definitivament el seu objectiu: potenciar l’excel·lència científica.

Clara Cardona | 1 de juny de 2010

La jornada, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona a l’Institut d’Estudis Catalans, va servir per posar sobre la taula i reflexionar sobre algunes de les dades referents a les quatre convocatòries que l’European Research Council ha fet fins ara, dues referents a Starting Grants els anys 2007 i 2009, i dues corresponents a Advanced Grants el 2008 i 2009.

L’objectiu de donar suport a l’excel·lència científica per part de l’ERC es tradueix en un pressupost total de 7.500 milions d’euros aprovats en el Programa Marc 2007-2013; un pressupost del qual es preveu que es destinin 1.500 milions d’euros el 2011 i 1.700 milions d’euros el 2012. Tot i això, el secretari general de l’European Research Council, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la crisi econòmica no té perquè afectar la inversió econòmica, perquè “els pressupostos ja estan fixats i per tant estem aïllats de la crisi econòmica”. “Si no hi ha un gran terrabastall, el pressupost està assegurat fins al 2013. És el moment de consolidar el que funciona bé”, va afegir.

En total, en les quatre convocatòries s’ha repartit finançament a 1.069 projectes d’investigació de diferents centres de recerca, institucions i universitats. Prova de la gran competitivitat i, alhora, de la voluntat de l’ERC de donar finançament als millors projectes, és l’enorme participació que hi va haver a la primera convocatòria. Més de 9.000 sol·licituds presentades enfront de les 250 places disponibles.

Per països, els que encapçalen la llista com a receptors dels ajuts són el Regne Unit, França, Alemanya i Suïssa. Precisament, aquest últim país seria, segons Mas-Colell, el referent ideal per a Catalunya, ja que per superfície i habitants té uns números semblants i, a més, la Universitat de Lausanne és una de les que més ajudes ha obtingut. “L’èxit del funcionament de les universitats suïsses es deu a un pressupost més elevat, a la fortalesa dels patronats i a la capacitat d’articular el sistema de determinació de la primera autoritat universitària. A més, aquesta pot ser d’arreu del món i pot practicar una possible contractació efectiva i intensa”. “Encara que les nostres universitats no responen exactament a l’ideal suís, hi ha succedanis que no funcionen malament, gràcies a la creació i al bon desenvolupament de fundacions de recerca en els seus campus i a la participació dels seus òrgans de govern”, va afegir.

A nivell estatal, la directora General de Cooperació Internacional i Relacions Institucionals, Montserrat Torné, va apuntar com a nota negativa el cert desequilibri que hi ha entre el nombre d’ajuts d’Starting Grants i d’Advanced Grants assignats a les institucions espanyoles. Pel que fa al finançament adjudicat a joves científics, a la convocatòria del 2007 se’n van assignar a 25 investigadors, i a la del 2009, 19. El problema, va apuntar Torné, es troba a les Advanced Grants, on només 9 científics van rebre ajuts en el conjunt de l’Estat a la convocatòria del 2008 i 10 ho van fer a la del 2009. “La gent jove va doblar les dades dels investigadors sènior a Espanya, i aquesta tendència continua sent així a la segona convocatòria”, va apuntar Torné. Per la seva banda, Mas-Colell va voler donar importància a les Starting Grants, ja que “donen autonomia i independència a investigadors joves que pensem que han de ser els futurs líders de la ciència europea”.

Bona part del finançament adjudicat correspon a centres i institucions catalanes ja que, amb un total de 40 ajuts, Catalunya representa més del 50% del total de l’Estat i va arribar a rebre més beques que països com per exemple Polònia. Per centres, els investigadors del programa CERCA, amb 22, i els d’ICREA, amb 21, van ser els que més ajuts van tenir en les quatre convocatòries d’Starting Grants i Advanced Grants.

Montserrat Torné va afegir que, amb la nova Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació, i també amb la segona reunió d’avaluació que es farà el juny de l’any vinent, s’acabarà de determinar si cal fixar una nova estructura per aprofitar i potenciar les possibilitats que dóna l’European Research Council amb les iniciatives.

Pel que fa a universitats europees, les que més ajudes van rebre van ser la University of Cambridge, amb 27, la University of Oxford, amb 23, i l’Escola Politècnica Federal de Lausanne, amb 21. A nivell estatal, la Universitat de Barcelona, amb 6, i la Universitat Pompeu Fabra, amb 4, són les que encapçalen la llista, seguides de la Universitat de Saragossa, amb 2.
En aquest sentit, el director general de Recerca, Universitats i Empresa, Joan Roca, va remarcar que “Catalunya és el pol del sud d’Europa en recerca”, sent la universitat l’eix principal de “producció de recerca, investigació i coneixement”. Roca va afegir que part de l’èxit es deu sobretot a les grans infraestructures, com el Parc de Recerca UAB, el recent inaugurant Sincrotró ALBA o el Barcelona Supercomputing Center, l’alt nivell d’investigació i el desenvolupament de grans projectes a escala internacional.

L’acte del Barcelona BioMed Forum també va servir perquè els científics que van rebre ajuts en alguna de les convocatòries expliquessin la seva experiència. Investigadors com el director del Centre de Regulació Genòmica, Miguel Beato, l’investigador de l’Institut de Ciències Fotòniques, Niek Van Hulst, o la investigadora ICREA Marta Reynal, van explicar els seus casos particulars.

En la jornada de divendres, l’European Research Council també va ser el centre d’anàlisi i reflexió. Initiative for Science in Europe va organitzar la conferència titulada ERC: From Programme to Institution, la qual va comptar amb la presència de la presidenta de la institució, Helga Nowonty. Investigadors i ponents van concloure que l’European Research Council necessita dependre més d’ell mateix per aconseguir els objectius bàsics, de manera que pugui garantir l’excel·lència científica. Per fer-ho, a banda de la independència respecte la Comissió Europea i els processos administratius, també es va fer evident la necessitat d’augmentar el pressupost per a les següents convocatòries i així garantir el coneixement més enllà de les fronteres d’Europa.

Tòpics de l'article