Al dia

Trobades

Per una Barcelona global, sostenible i digitalitzada

A través del BDigital Global Congress 2010, la ciutat comtal s'ofereix a les empreses responsables d'infraestructures intel·ligents, xarxes d'energia i de comunicació social com a plataforma per posar a prova diferents estratègies de futur. Les empreses, per la seva banda, concreten les seves apostes en pro d'una modernització de la ciutat sense precedents.

Jordi Montaner | 1 de juny de 2010

Es tracta d'una cosa nova, però no tant. Aquest congrés compleix ja 12 anys i, en l'actual edició, representants d'una dotzena d'institucions i empreses relacionades amb la digitalització i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) es van donar cita del 17 al 20 de maig al CosmoCaixa barceloní, on no van faltar tampoc enviats de l'Ajuntament, la Generalitat o la Cambra de Comerç. El món viu avui en un nou escenari en què l'estalvi energètic càrrega més les seves tintes en el primer que en el segon, i en el qual la connectivitat ha deixat de ser un privilegi per passar a convertir-se en una reivindicació social.

Experts d'administracions públiques i empreses privades van començar analitzant el futur d'internet, els canvis que la xarxa pot acabar causant en el teixit social urbà i les seves repercussions econòmiques. Un exemple el trobem en la salut, per a la qual hi ha ja eines TIC capaces d'assumir moltes funcions predictives, controls i assessoraments que tradicionalment es duen a terme en hospitals i ambulatoris. El web 2.0 permet crear xarxes socials de salut que, sota supervisió qualificada, ajudin en el dia a dia a persones amb malalties cròniques o amb incapacitat de qualsevol tipus.

Representant a la Comissió Europea, Mercè Riera i Per Blixt, van referir-se a la utilitat de les TIC perquè les administracions locals agilitzin el seu compromís sostenible i es converteixin en smart cities (ciutats perspicaces). L'eficiència energètica aplicada als edificis va centrar bona part del debat.

Economia de serveis

Una de les principals aplicacions de les TIC correspon a l'economia de serveis verticals, com les operacions financeres i bancàries, la sanitat o el consum d'energia (gas i llum). Nous mètodes d'avaluació, nous plantejaments arquitectònics i nous models de negoci van ser plantejats pel president del Service Research And Innovation Institute (SRII), Kris Singh.

La telefonia mòbil i les aplicacions ad hoc estan revolucionant, no només els mitjans de comunicació social, sinó també la forma de fer política, governar i exercir la democràcia. Andrew Raisej, fundador del Personal Democracy Forum (PDF), va plantejar de manera provocativa "quin govern poden exercir els polítics en un món en què els ciutadans poden connectar millor i més ràpid entre si que les administracions". Raisej va fer entreveure l'aparició d'una nova generació d'organitzacions polítiques en xarxa que acabarà amb la hegemònica jerarquia política vertical del segle XX. La participació de la ciutadania en les decisions polítiques serà cada vegada més rotunda, consolidant per aquesta via la vocació democràtica de les societats.

Michio Kaku, catedràtic de física tècnica de la Universitat de Nova York, va fascinar els assistents amb exemples ja operatius de TIC aplicades en l'àmbit domèstic: xips integrats a la roba de la mida d'un cèntim o aplicats a l'interior del cos humà; lents de contacte connectades per internet que ens permetran llegir la biografia completa de la persona amb qui estem parlant; cotxes que condueixen de manera intel·ligent (sense volant); sensors microscòpics capaços de detectar i eliminar cèl·lules precancerígenes molt abans que instrueixin la creació d'un tumor, i nous dissenys d'ordinador, de nanotecnologia aplicada a la intel·ligència artificial i de telecomunicacions que en poc temps convertiran el nostre entorn en una cosa diferent.

Karl Koster (Institut de Tecnologia de Massachusetts) va parlar d'ecosistemes innovadors en els quals universitats, empreses i centres de recerca interactuaran generant una nova activitat econòmica que, lluny de plantejar problemes de sostenibilitat, els resoldrà. Va explicar que ciutats i grans àrees metropolitanes són avui, no només un punt d'atracció per a les iniciatives de desenvolupament econòmic globalitzadores, sinó també per a les xarxes de coneixement.

Jesper Tegna, director de la unitat de medicina computada de l'Institut Karolinska d'Estocolm, va explicar com els metges es serveixen de les TIC per perfeccionar tant mètodes diagnòstics com terapèutics, "la qual cosa permet discernir amb exactitud els detalls anatòmics d'un pacient, l'estat de la seva funció metabòlica i els processos patològics en potència". Va posar l'exemple de les imatges (radiografies, TAC, SPECT), que no només han guanyat en definició, exactitud i utilitat quirúrgica, sinó que poden ser examinades en temps real per diferents especialistes i així avaluar de seguida les diferents alternatives terapèutiques o els factors de risc a tenir en compte.

Núvols cibernètics

La informàtica en núvol (cloud computing) ha revolucionat el panorama empresarial de les comunicacions. Empreses com Google, Facebook o Amazon han rebentat els mercats servint-se dels seus 'núvols' per governar en l'atmosfera dels negocis. Les oportunitats científic-tècniques que planteja aquesta estratègia són enormes, però també ho són els reptes pel que fa a seguretat de l'usuari. Una taula rodona moderada per Toni Falguera (Barcelona Digital) es va ocupar dels serveis materialitzats a través d'internet analitzant el paradigma que suposa una informació emmagatzemada de forma permanent en mans de ningú (o de tots), contrapesant als avantatges i rapidesa dels seus negocis el perill d'arriscar la llibertat o identitat dels usuaris, els quals tenen unes dades de privacitat que queden, com els núvols, a mercè del vent.

Una altra taula rodona, moderada en aquesta ocasió per Carles Sans (Barcelona Digital), es va ocupar de l'eficiència energètica dels edificis, recordant que aquests representen aproximadament el 40% del consum d'energia final i són responsables d'un percentatge similar d'emissions atmosfèriques de CO₂. D'un ús eficaç en l'energia elèctrica que alimenta la il·luminació, la calefacció, l'aire condicionat, els televisors o els ordinadors depèn que la Unió Europea estalviï d'aquí al 2020 un 11% dels seus recursos energètics.

Tòpics de l'article