Al dia

Recerca

Com es controlen les vies de transport a l'interior de les cèl·lules?

Un grup d'investigadors de l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de l'Institut Jacques Monod del CNRS (França) han revelat nous aspectes que explicarien com es regula la formació de la xarxa de microtúbuls a l'interior de les cèl·lules embrionàries. El treball s'acaba de publicar en l'últim número de la revista ‘Developmental Cell’, del grup Cell.

1 de juny de 2010

Cèl·lules embrionàries de Drosophila, on
s'aprecien els nuclis cel·lulars (en blau) i els
microtúbuls (en verd). Imatge: Jordi Casanova Lab

Els microtúbuls són estructures que actuen com a vies per al transport de productes a l'interior de la cèl·lula. De la seva funció depenen aspectes molt importants en diferents tipus de cèl·lules, com són la secreció de substàncies, el moviment de la cèl·lula o la seva morfologia. Així, la secreció d'hormones de les cèl·lules dels sistemes endocrí i digestiu depèn d'aquests microtúbuls. En el cas d'una neurona, l'organització de la xarxa de microtúbuls a l'interior dels axons permet el transport de substàncies cap a les connexions en les quals es transmeten els senyals nerviosos. El rol final de les cèl·lules o la seva morfologia depenen de com s'organitza aquesta xarxa de microtúbuls. Però sobre el mecanisme que controla aquesta organització se sabia, fins ara, ben poc.

El treball dels investigadors revela el mecanisme que opera durant el procés d'especialització de les cèl·lules. Jordi Casanova, professor d'investigació del CSIC a l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona, i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, explica que en aquest cas la proteïna Spastina talla els microtúbuls del seu lloc d'ancoratge anterior i una altra proteïna, Pio, és la que els uneix en el seu nou punt d'ancoratge. Després d'aquesta operació, els microtúbuls s'organitzen a partir d'aquests nous punts i dirigeixen el transport a l'interior de les cèl·lules cap a aquest nou lloc.

La investigació s'ha realitzat en embrions en desenvolupament de la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, i els seus resultats, apunta Jordi Casanova, serveixen per entendre nous aspectes de com es diferencien les cèl·lules per convertir-se en cèl·lules especialitzades. Encara que el model sobre el qual s'ha estudiat és Drosophila, els investigadors creuen que aquest mecanisme podria estar generalitzat entre vertebrats.

Tòpics de l'article